dimarts, 21 de maig de 2013

Russos, duels, dols i recordatoris

Georges-Charles de Heeckeren d'Anthès va morir el 2 de novembre de 1895, a l'edat de vuitanta-tres anys. Durant la seva vida, aquest militar alsacià va fer moltes coses però se'l recorda per una de sola: va matar Aleksander Puixkin. Es veu que els rumors que d'Anthès s'entenia amb la senyora Puixkina van acabant sent tan insuportables pel poeta rus (el caràcter arrauxat del qual era conegut per tothom) que aquest va reptar el militar a un duel. I per demostrar que els poetes d'aquella època no tenien gaire a veure amb l'estereotip de l'artista malaltís, nyicris i covard, el 8 de febrer de 1837, a quinze graus sota zero, Puixkin va rebre un impacte de bala a l'estómac. Ben aviat, van començar a córrer rumors que la mort del poeta havia estat orquestrada des de dalt (i dalt vol dir el tsar Nicolau I). I és que es fa difícil de creure que tot el que va passar des de l'organització del duel fins a la mort de Puixkin, quaranta-sis hores després de ser ferit, fos casual. Poc després, un jove Mikhaïl Lèrmontov va escriure una elegia dedicada a Puixkin («La mort del poeta») i va exposar d'una manera ben raonable els seus dubtes sobre la fortuïtat de la mort del poeta moscovita. Lèrmontov fou desterrat i va morir el 25 de juliol de 1841; en un duel.
(Nota recordatòria: he de rellegir Eugeni Oneguin, La filla del capità i Un heroi del nostre temps.)
 

2 comentaris:

ricard ha dit...

Ja havia sentit a dir que aquesta història del duel era una cortina de fum. Salut.

David ha dit...

És una història perfecta per dur a la pantalla, oi? M'imagino que a Rússia ja es deu haver fet.
Salut, Ricard.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA