divendres, 30 d’agost de 2013

I have a dream

Enmig del prozess en què sembla que estem immersos m'agradaria —em temo que no podrà ser— que algú m'assegurés que un cop hàgim fet el cim no tornaré a sentir mai més mots i expressions com transversalitat, xoc de trens, punt d'inflexió o salt qualitatiu. Espero que mai més res no tindrà cap recorregut. I potser la gent ja no estarà instal·lada enlloc. No hi haurà més marcs d'actuació, i ningú no posarà l'accent en res que no sigui un mot (si és que n'ha de dur, és clar). Les agendes deixaran de tenir un significat metafòric i tornaran a ser unes llibretetes. No hi haurà ni eixos ni regles del joc ni fulls de ruta. Els escenaris i els actors els trobarem als teatres i prou. Per dialogar no caldran ni vies ni ponts. Ningú no es dotarà de res, ni tan sols d'estructures. I els de dalt potser em prendran per adult, finalment. Seria un gest
De moment confiarem en Little Milton; ell ho té clar.  


10 comentaris:

Ferran Nogués ha dit...

Sensacional.

David ha dit...

Gràcies, Ferran. Més que una entrada és un desfogament a partir de l'asfíxia que em provoca aquesta manera de parlar.
El que és sensacional és la cançó d'en Milton, oi?

El missatger ha dit...

I t'ha faltat el llenguatge burocratitzat que incorpora els termes econòmics liberals: el(s) Mercat(s), posar en valor una cosa, aportar valor afegit... particularment odiosa és l'expressió fer els deures.
Salut!

Salvador ha dit...

Com s'ho farà el càlcul diferencial sense punts d'inflexió?

gloria abras pou ha dit...

No cal dir que l'idioma és viu i no se'l pot controlar, David. Has fet bé de desfogar-te però cada dos per tres s'imposten noves expressions o simplement paraules. Ja fa anys que l'aadjectiu "concret" va passar a ser "puntual". Detesto aquest canvi però la gent el segueix emprant i no parlem ja de "tots els dies" o de "a les set i mitja" que m'obliguen a prendre una aspirina.
Una abraçada, david!

David ha dit...

Tens tota la raó, Missatger: la llista és inacabable. Tot plegat és un senyal del tipus de pensament (sovint no-pensament) que s'imposa, de vegades sense que ens n'adonem. Salut!

La pregunta és més aviat: com ens ho fèiem abans d'incorporar aquesta expressió? Ens quedàvem muts quan volíem dir que una cosa significava un canvi? En càlcul diferencial deu ser imprescindible, és clar. Salutacions, Salvador.

Sí, Glòria, és cert, ja sé que les llengües evolucionen i que les paraules adquireixen nous significats i en perden d'altres, però la qüestió és que els casos que exposo no obeeixen a cap procés natural: aquestes expressions provenen del camp polític i econòmic i fan que al final tots acabem parlant -i, pitjor: pensant- en el llenguatge buit, eufemístic i asèptic dels polítics i dels economistes.
Sobre el que dius de "les set i mitja" o de "tots els dies", es tracta de barbarismes, si més no en català oriental.
Precisament avui llegia un article que Sagarra va escriure a finals dels anys 20 sobre l'abús que ell creia que es feia del mot "intel·ligent". El tema ve d'antic.
Una abraçada gens eufemística!

gloria abras pou ha dit...

Se m'ha acaabat dir "un vestit puntual" per "un d'informal" In aquells que diuen: "Acàs no the avisat que arribaria tard?. Pens o que tos hem de trebsllar molt si ens conscienciem de la importància de l'idioma i com convé tenr-ne cura.
Una abfaçada, Davadid!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Jo també espero que la vivència d'aquests temps aurorals ens atrapi tota l'energia possible per fer el que cal, sense retòriques...

Enric H. March ha dit...

Això és esperar molt, David! Em sembla que el discurs polític té molt de pantomima i el públic molt de jardí d'infants.

David ha dit...

Dec ser un ingenu, Enric, però m'agradaria una manera de parlar que en comptes d'amagar, mostrés.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA