dilluns, 14 d’octubre del 2013

Europa

Quan Karl-Markus Gauss vol escriure sobre Europa, no visita les oficines del Deutsche Bank, ni el Parlament europeu a Brussel·les, ni tan sols cap capital que competeixi per ser la botiga més gran del món. Gauss visita els sefardites de Sarajevo, la boscosa Gottschee eslovena, la població albanesa de Calàbria, el sòrabs d’Alemanya i els aromanesos de Macedònia. Ras i curt: Europeus en extinció.
L’Europa de Gauss és una Europa de presències fantasmals, de pobles mig abandonats, de nacions abocades a la desaparició. Tanmateix, és important remarcar que Gauss, malgrat la simpatia que sent per la majoria de persones amb qui es troba en aquest viatge, en cap moment no mostra la més mínima condescendència envers ningú. Tot i que desvela amb molta clarividència els motius —mai innocents— del deteriorament d’aquesta Europa invisible, també descriu sense embuts la reacció de vegades etnocentrista, folklòrica, lògicament defensiva, i curta de mires de molts d’aquests pobles en extinció. Reacció que mai no preocupa les grans nacions dominadores: els balls regionals no fan cap mena de por. Resumint: quan Europa oblida que la seva diversitat va molt més enllà de la que marquen les fronteres estatals, esdevé còmplice de la seva pròpia desaparició.
He descobert Gauss i aquest llibre gràcies al blog imprescindible de Xavier Farré.
 
Sarajevo

7 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Un post de reflexió profunda, com tots els teus. Justament mentre era a l'illa de Thera i observava davant meu la part del volcà que queda a la vista, enmig del mar, pensava que és el propi pes, mastodòntic, el que pot ensorrar alguna cosa així com la meseta hispànica... És una imatge figurada, és clar, però la història no deixa de mostrar-nos imperis enfonsats.
I, seguint l'Eclesiastès, com que cada cosa té el seu temps, és molt possible, doncs, que a Catalunya li estigui arribant el seu temps de surar...

Unknown ha dit...

Si aquest interessant escriptor no ens fa sortir, em neix un bri d'esperança. Sobreviurem?
Una abraçada, David!

David ha dit...

És que la riquesa cultural d'Europa és tan enorme que sorprèn que hagi estat segrestada per uns quants estats-nació artificials, alguns dels quals han dissimulat la seva artificiositat prou bé, mentre que d'altres encara avui han d'assumir les conseqüències (ho vulguin o no) de no haver sabut (per sort nostra) imposar-se.

Glòria, t'asseguro que els qui hi surten canviarien la seva situació per la nostra ara mateix. No sé si sobreviurem gaire temps més, el que sí que sé és que molts, des de diversos àmbits, farem tot el qe poguem perquè sigui així.

Anònim ha dit...

Ja li he comentat també al Xavier Farré. No en sabia res d'aquest autor, i la veritat és que pel que expliqueu ha de ser molt interessant. El busco.

David ha dit...

Europeus en extinció val molt la pena. A veure si alguna altra editorial (o la mateixa) editen algun altre llibre de Gauss. Aquest t'agradarà.

El missatger ha dit...

Sembla molt interessant. Un més, apuntat a la llista interminable de llibres que hauria de llegir.
Salut!

David ha dit...

El cas és anar afegint a la llista; vol dir que la curiositat no defalleix. Salut, Missatger!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA