dimarts, 13 de maig de 2014

Melikhovo

L’hivern de 1892,  el doctor Anton Pàvlovitx Txékhov —amb els diners que finalment havia aconseguit guanyar escrivint— va comprar la vil·la de Melikhovo, a uns seixanta-cinc quilòmetres de Moscou. S’hi va traslladar amb els seus pares, la seva germana i dos germans més joves. A Melikhovo, Txékhov hi va viure set anys i hi va escriure La gavina i Loncle Vània. El 1927 la casa va ser destruïda gairebé del tot i el 1944 va començar a ser restaurada a partir de les fotos que va aportar Maria Txékhova, la germana de l’escriptor, aleshores una dona de vuitanta anys. Avui dia, la vil·la de Txékhov a Melikhovo és una casa museu. Els qui la visiten poden passejar per una sèrie d’habitacions petites i senzilles decorades segons el gust de l’autor rus. Segurament Txékhov trobaria ridícula la veneració amb què alguns trepitgen un terra que simplement va ser i vol ser el d’una casa de camp russa. Ben a prop també s’ha restaurat una de les escoles que ell va fundar i hi trobem, també, la reconstrucció d’un dels edificis en què Txékhov tractava els seus pacients.
La línia que separa els museus dels parcs temàtics cada cop és més prima.

8 comentaris:

Allau ha dit...

Costa una mica posar a la mateixa frase "parc temàtic" i "Txekhov"; però he descobert recentment que els finals "oberts" dels contes del meu rus favorit, posen nerviosos a molts perpetradors de microcontes contemporanis.

David ha dit...

Sí, Allau, fa mal a la vista, certament. Trobo que aquests perpetradors que dius s'obsessionen massa per aconseguir un final "que sobti", "que sacesegi" o "que sorprengui" quan el que realmet aconsegueixen és que des de la primera línia ja sàpigues com acabarà tot perquè tots els relats acaben sent iguals.
Compartim rus preferit, doncs.

GEMMA ha dit...

Sóc seguidora de les teves entrades, m'obren finestres i portes per ampliar els espais de la meva ment. Em dones feina, però recompensa!

Salut.

Júlia ha dit...

La línia prima que dius diria que ja no existeix veient el que veig i escoltant el que escolto. Totalment d'acord amb els comentaris que feu sobre els contes seus i molts dels que s'escriuen avui

novesflors ha dit...

A mi m'agraden molt els escrits amb final obert. Tanmateix, quan em pose a escriure no em surt com jo voldria...

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Tinc una 'debilitat' per visitar aquestes cases-museu, no perquè siguin una relíquia sinó perquè en la imaginació de cadascú hi podem veure l'artista, l'escriptor... L'ambient on treballem és important en l'obra, o a mi m'ho sembla.

Enric H. March ha dit...

Però trobo que el material personal d'un personatge està millor endreçat en una casa-museu que en un museu tradicional, encara que el parc temàtic vagi acompanyat del cafè on esmorzava o, en aquest cas, l'escola on feia classe.

David ha dit...

Ets molt amable, Gemma.

Espero que siguin modes, com gairebé tot, Júlia.

No crec que hi hagi cap escriptor qu estiguia satisfeta al 100% del que escriu, Novesflors. Si ho està, sospitaré...

Sempre que puc, també visito aquestes cases-museu, Teresa i Enric. Ara, hi ha un punt de fetitxisme i de vegades de kitsch difícil d'evitar...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA