diumenge, 10 d’agost del 2014

Sir Francis Galton

Francis Galton (1822-1911) va ser una de les ments més privilegiades del segle xix britànic. Caldria una enciclopèdia per reflectir tot el que va tenir temps de fer durant la seva vida. Que fos un nen prodigi hi va ajudar, és clar. Als dos anys ja llegia i als sis s’empassava les obres de Shakespeare com si res... Cinc cèntims de les gestes d’aquest home tan singular: Galton va ser explorador (com a bon cosí de Darwin que era), va escriure reculls antropològics dels seus viatges, va ser el pare de l’estadística moderna (ara veurem alguns dels seus estudis més significatius) i de l’eugenèsia (que avui, és clar, sona molt malament però que al segle xix era més innocent que no sembla), va inventar els mapes del temps i el concepte d’anticicló, va ser el primer a suggerir que les empremtes dactilars podrien ser útils per a resoldre crims, va escriure una novel·la (bé, dues, però l’altra la va cremar una neboda seva, que la va trobar molt indecorosa) que es deia Kantsaywhere (un títol magnífic) i que descrivia una societat on la gent era forta i no tenia malalties, tot perquè els sans es casaven entre ells i els dèbils s’extingien. 
D’entre els estudis estadístics de Galton volem destacar-ne dos: el primer pretenia saber si les persones per les qual la gent pregava vivien més (decebut, va comprovar que no), i el segon va ser un estudi que havia de dibuixar un mapa de la bellesa de les dones de Gran Bretanya. Després de voltar pel país durant mesos, Galton va concloure que en una escala que anava des de atractiva fins a repulsiva, a Londres és on hi havia les dones més maques i a Aberdeen les més espantoses. Ah, i hi ha una planta que es diu galtònia en honor a aquest geni tan peculiar. Tot plegat, molt victorià.

El matrimoni Galton. La senyora Louisa James Galton fa cara de resignada. 

4 comentaris:

Allau ha dit...

Tinc entès que s'ha comprovat que el malalt que s'assabenta que estan pregant per ell té més tendència a morir-se.

Unknown ha dit...

Quin post tan interessant! Desconeixia, com tantes altres coses, l'existència d'aquest personatge realment intel·ligent. Això de classificar la bellesa de les dones britàniques li hauria servit, a l'era actual, per anar als jurats de misses o descobrir futures top models...
Salut, david i una abraçada!

David ha dit...

És que és una mica com el condemnat a mort que veu entrar el capellà per la porta... Salutacions, Allau!

En vaig llegir una referència mig de passada a Tecnòpolis, de Neil Postman, i cada cosa que n'esbrino em confirma que la quantitat de genis que han dedicat el temps a estupideses és enorme. Una abraçada, Glòria!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El personatge mereix la categoria de personatge, i victorià, com dius. Entre els anglesos, alemanys i francesos de l'època, hi ha un esplet de personatges que van fer un munt de coses, algunes discutibles, cert, però en realitat mai no es perd res, la vida tot ho aprofita...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA