Si algun dia puc substituir la
taula del menjador per un despatx com cal com a lloc de treball —una utopia com
qualsevol altra—, decoraré un parell de les parets d’aquest nou cau polsegós amb
alguns quadres i imatges. En tinc tres de triades, d’imatges. Serien uns
retrats de Kafka, de Pompeu Fabra i d’Einstein. Del primer hi posaria la
darrera fotografia que li van fer (no se sap si l’any 1923 o 1924), del segon una
de ben coneguda en què aguanta una pipa, i del tercer una que li van fer a
Princeton l’any 1949. La llista dels motius d’aquesta tria és gairebé tan gran
com l’admiració (llums i ombres incloses) que sento per tots tres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
GIRONA

2 comentaris:
Estimat amic,
jo treballo al saló de casa, això sí, amb una taula que va pertànyer a l'artista gravador Enric-Cristòfol Ricart, oncle-avi de l'Oriol. Era la seva taula de treball, on feia les seves meravelloses xilografies...
Als prestatges que folren les parets hi tinc retrats d'escriptors: Eugeni d'Ors, que va morir a Vilanova, Thomas Mann, Goethe, Frida Kahlo... A vegades els canvio, en vaig posant d'altres. Amb els de la família -vius i morts- em fan companyia...
Quina lloc per a treballar més especial, Teresa!
Publica un comentari a l'entrada