Tot sembla clar i en ordre,
els carrers i les voreres,
el llenguatge senzill dels semàfors,
un vent suau que passa,
a casa les habitacions tancades,
la roba plegada als armaris,
els llibres ben endreçats
i el verd calm dels arbres
enllà de la finestra.
Però si mires bé i t’acostes, al revés de les fulles
descobriràs manolls entrelligats de nervis
encrespats amb fúria i quasi elèctrics,
crits.
els carrers i les voreres,
el llenguatge senzill dels semàfors,
un vent suau que passa,
a casa les habitacions tancades,
la roba plegada als armaris,
els llibres ben endreçats
i el verd calm dels arbres
enllà de la finestra.
Però si mires bé i t’acostes, al revés de les fulles
descobriràs manolls entrelligats de nervis
encrespats amb fúria i quasi elèctrics,
crits.
Manuel Forcano
.jpg)
2 comentaris:
I ja aprofito i també et comento aquí.
No sé com t'ho fas, però tots els poemes que poses m'agraden... I és que l'aparença és una cosa, i com et sentis una altra. En això sóc una experta.
En fi, deixo de posar-me sentimental... Això deuen ser les cançons que escolto, que m'arriben i cada vegada m'afecten més... ;)
Per tercera vegada... fins demà.
Laura
És que els poemes que poso són bons. Deus tenir bon gust si t'agraden.
Les cançons que escoltes, veus, ja és un altre tema...
Publica un comentari a l'entrada