En una habitació minúscula hi ha un noi prim assegut al llit. Du unes ulleres immenses. Ha tancat la porta i després ha apujat el volum del tocadiscs. Avui és Muddy Waters però podria ser John Lee Hooker, Albert King, Howlin Wolf, Sonny Boy Williamson II, Slim Harpo, BB King, Elmore James, Robert Johnson, o Jimmy Reed. Noms que només de pronunciar el traslladen d'un pis amb aluminosi de la Zona Franca a una cabana de fusta de Mississipí. És l'any 1987 i ningú no escolta això que el noi fa poc que ha descobert. Es diu blues. I no està de moda.
Vint-i-dos anys després, apuja el volum del tocadiscs i torna a estar sol amb Muddy Waters i amb la música més honesta que hi pot haver. Es diu blues. I no està de moda.
.jpg)
15 comentaris:
Hi ha coses que és millor que mai no canviïn. Que t'agrada des de petit i ara també? Endavant. Que no està de moda? I què? Què s'ha de fer, seguir la resta o fer el que més t'agradi i t'ompli?
I sé el que vols dir... Bé, no és el mateix, em diràs que la música d'avui dia és comercial, poc original i tot això, però realment pot aconseguir el que moltes vegades les paraules soles no poden: emocionar-te.
Realment... la música et pot fer canviar l'humor. La música que m'agrada de debò la vaig descobrir fa quatre anys. Va ser la primera vegada que vaig plorar amb una cançó. I no em fa vergonya dir-ho.
I, precisament, tampoc és que li agradi a gaire gent. Però saps què? M'és igual. I estic segura que d'aquí a 10 anys encara m'agradarà, i aconseguirà fer-me oblidar la tristesa per un moment.
Per cert, jo sé d'algú que encara m'ha d'ensenyar una foto de quan era petit, que el curs passat es va pensar que me n'oblidaria amb el temps... Doncs no! =)
Laura
El concepte de música comercial és una mica equívoc. Suposo que tothom que fa música li agradaria viure'n, ara si el principal objectiu és fer diners, aleshores, en general, ja no m'interessa.
I la música és cert que pot arribar molt més lluny que la majoria de paraules.
La foto! És que l'hi vaig tornar a ma mare i vés a saber on és...
Excuses, excuses... hahaha! El que passa és que no li vols deixar! Hahaha!
Estic d'acord amb tot el que dieu de la música, emociona, n'hi ha de molt dolenta (i per desgràcia aquesta la conec a la perfecció), però també de molt bona.
Gràcies per la teva gran ajuda, Anna. A aquest pas sí que no ens la deixarà...
I a veure, si la música emociona vol dir que és bona, oi?? Doncs no et fiquis amb la que a mi em fa plorar!! (això va pel propietari del blog, no pensis malament, científica).
Apa, us deixo, que he de preparar una campanya publicitària... Ara, si ens surts bé voldré un 10 al meu TR, eh!! XD
Fins demà!
Laura
Un 10,5 ja veuràs.
Si la música emociona és bona? Hi ha gent que s'emociona amb el Bisbal aquell...
M'estàs comparant el Sergio amb el Bisbal?? Ö
Bé, el Bisbal té èxit i el Sergio no snifsnif ='(
Però com a mínim canta el que vol i no només música amb ritme però que no diu res. A més, sap cantar en directe, no com d'altres...
(és que quan algú es fica amb el meu Sergio... m'enfado de debò).
I sí un 10,5... pffff
Sense comentaris
Bé, si li treus l'1 i el ,5 potser sí serà la meva nota...
Per cert jo sé d'algú (i no només sóc jo) que s'està tornant a deprimir...
Laura
Ja hi tornem a ser? No deu ser perquè l'han forçada a escoltar el Sergio aquest, oi? Ja m'ho explicaràs...
¬¬'
No, no és pel Sergio.
No et fiquis amb ell!! =(
Ja t'explicaré, però no sé quan, que demà no ens veiem...
De debò, he d'intentar enfadar-me amb vosaltres, que això no pot ser... us divertiu molt ficant-vos amb mi.
Qui s'acabarà enfonsant és sóc jo.
Laura
Que és broma...
Ei! Això no pot ser!
Aquí una estudia un dia física i ja parlen d'ella com si s'estés tornant a deprimir.
L'Anna està en plena forma! Al 100% (no m'hi podia resistir havia de posar alguna cosa científica)! Ahir simplement estava estressada (tenia examen de física i com que no ens havien posat pressió...) i empipada amb "la certa persona", que es va connectar i per variar no em va dir ni mu.
Però per si algú ho dubtava estic bé, i ara no és per mi per qui ens hem de preocupar, OI LAURA?
M'alegro que fos passatger...
En realitat no era que fos passatger, sinó que va ser passatger gràcies a les tres persones més importants per mi i que he tingut (i espero que encara tingui ;)) al meu costat.
Com li vaig dir a la Laura, fa uns anys ara estaria per terra, però gràcies a vosaltres estic bé. Així que (ho sento molt Laura però si vols ja em cobraràs els drets d'autor Xb) MOLTES GRÀCIES. (I no em digueu que no perquè és que sí i punt. :))
Mira que sou agraïdes, eh?
Millor així que desagraïdes, no et sembla?
Plagi! Això és plagi! =)
Mmm... He de considerar aquesta directa indirecta?
Laura
Publica un comentari a l'entrada