Quan tenia quatre o cinc anys l'Albert es va posar malalt. Res de greu, però va haver d'estar-se uns dies al llit. El seu pare, perquè el nen es distragués, li va regalar una brúixola. I el món de l'Albert va canviar: aquella agulla tancada i dominada per un impuls invisible va impressionar-lo profundament. Allà dins hi havia alguna cosa que no encaixava. Més tard el nen es va fer gran i es va fer famós per les seves teories sobre d'altres coses que tampoc no encaixaven. Va ser el regal del seu pare allò que el va animar a dedicar-se a la ciència? No ho sabrem mai. Ara: el senyor Hermann Einstein va fer bé regalant una brúixola al seu fill.
.jpg)
5 comentaris:
Gràcies per dedicar una petita part del teu blog a la ciència. Es valora molt.
Li hauré de demanar a mon pare que em regali una brúixola, a veure si se m'enganxa alguna cosa d'aquest geni brillant (i espero que no sigui l'excentricitat ni els cabells). Hahaha. Estic de més bon humor, suposo que es nota oi?
M'alegro molt del bon humor.
I no m'has d'agrair que escrigui sobre un dels personatges que sempre he admirat més.
No sabia que admiraves Albert Einstein (em pensava que només admiraves poetes) hahaha. I sí, és un gran científic, excèntric com tots els genis, però un gran geni.
Era un geni i una bona persona.
Aish, hi ha petites coses que poden canviar el món, i sense semblar importants... Però per ser original, t'hauria de regalar una altra cosa, que si no et poden acusar de plagi! ;)
I aprofita-ho, tu que investigaràs, científica... Que aquí servidora es conforma, com a molt, escrivint el que pensa.
I així m'agrada! Però el bon humor t'ha de durar, eh!, que demà et vull veure amb un somriure d'orella a orella! Que tenim una missió: ajudar a una amiga estressada per l'economia! He de començar a demostrar que realment és la meva vocació...
David, thank you! Ja parlarem demà...
Laura
Publica un comentari a l'entrada