Es veu que una senyora que es diu Stephenie Meyer ha guanyat cinquanta milions de dòlars (uns trenta-quatre milions d'euros) a partir d'haver escrit una obra que, per ser fins, qualificarem de mediocre.
Es veu, també, que a l'època d'en Xècspir una obra de teatre es pagava a sis lliures (a deu si qui te la comprava creia que era bona). Això, avui en dia, són aproximadament uns tres mil euros. Tres mil euros per un Hamlet, un Othello, un King Lear, un Macbeth, un Merchant Of Venice, un Romeo and Juliet? Sembla una broma.
Una comparació anacrònica? Potser sí.
13 comentaris:
David...
En fi, per gustos els colors, i sí que és veritat que la comparació és descomunal, però...
"mediocre"...
Bé, en aquest tema ja saps que sóc subjectiva. Sóc seguidora d'aquests llibres.
Fins demà!
Laura
"Mediocre" era per no ser gaire cruel amb els fans de la senyora Meyer i els seus vampirs...
David per opinar s'ha de llegir i fins que no es llegeix no es pot opinar així que...
I comparar Shakespeare o Xècspir (com ho prefereixis) amb Stephanie Meyer, com diu la Rafi, no es poden extreure els autors del seu context, Xècspir en tenia un i Meyer està en un altre de molt diferent, que s'anomena comercial, així que no pots comparar ja que els dos tenen fins molt diferents.
Benvolguda senyoreta,
No penso haver-me d'empassar tot aquells llibrots sobre vampirs per poder dir que Xècspir és infinítament millor que na Meyer.
I sobre el context... d'això em queixo, del context.
I no et pensis que en Xècspir escrivia per amor a l'art; ho feia per guanyar-se la vida. També era un autor comercial!
Ara només falta algú que digui que tot és relatiu... Doncs no!
Era comercial, però diferent. Quan algú escriu normalment és per guanyar-se la vida, però Xècspir és més intemporal parla sobre temes més comuns, més "humans", o t'imagines a Xècspir escrivint sobre vampirs?... Jo diria que no, doncs ja està, ni el mateix temps ni els mateixos temes exactament (Meyer també tracta l'amor, però des d'una perspectiva molt diferent) i el més important, Meyer és una dona! Tenim una visió diferent del món (almenys en l'amor) és molt més fàcil identificar-se amb l'amor que descriu Meyer (els sentiments) que no pas amb el de Xècspir, que pràcticament tot ho feia acabar en tragèdia.
Ah! I jo de tu no me la jugaria posant "llibrots" per referir-te a la saga de Crepuscle et recordo que actualment té molts fans i si algun d'ells ho llegeix per error... Pots tenir a milions de persones en contra. Que no sigui perquè jo no t'he avisat. ;)
De vampirs no n'hi ha, però hi ha bruixes (Macbeth) i fantasmes Hamlet), per exemple.
Em demaneu que llegeixi aquests llibrots (ho repeteixo, m'agrada), però vosaltres no heu llegit Shakespeare, (i les adaptacionetes de l'escola no valen...)perquè si ho haguéssiu fet no diríeu que tot Shakespeare acaba en tragèdia, ni això de l'amor des del punt de vista d'una dona. Per favor! I els sonets? Un dia en posaré algun per aquí, a veure què us sembla... Ni mil Meyers serien capaces de parlar de l'amor com ho fa Xècspir, si us plau!
El que passa és que sou jovenetes i impressionables i us presenten un vampir atractivet i ja us tenen captivades... Ai...
Això sí, mentre llegiu, com si us voleu aficionar a les instruccions del pots de sabó de rentar plats. Llegir és la qüestió.
Ja sé que tot Shakespeare no acaba en tragèdia (Much a do about nothing) però sí la majoria. I no el que pots sentir, l'atmosfera que et crea una novel·la, no te la crea un sonet, que ja m'he llegit el de Quevedo considerat el millor sonet d'amor i una vegada l'has acabat de desxifrar ja no tens ganes de pensar en l'amor. I no és pel vampir atractivet, precisament en una novel·la això no ho veus, només pots imaginar. I és per tot allò que hi diu, per això te l'has de llegir, no es pot explicar ho "has de viure en directe".
I així que instruccions dels pots de sabó de rentar plats... Ens vols ben netes, eh? :)
Ja trobeu a faltar la meva frase, eh?? Doncs sí, tot es relatiu!!
I, si us plau, no em diguis que no.
Aquí també. Cadascú té uns gustos literaris diferents.
I no, no hem llegit Xècspir (o, com a mínim, jo),i per això no opino sobre ell. Però sí que puc opinar sobre uns llibres que m'he llegit dues vegades (Crepuscle ja tres...) i, sincerament, el seu atractiu no és un només un "vampir atractivet ", com si vol ser un zombi horrible!! (bé, tampoc no ens passem). És cert que l'Edward m'agrada, sí, és el prototip de "noi" ideal, però... hi ha més coses. M'agradaria viure una història així. I és igual si el protagonista és vampir, home llop, fantasma, bruixot, o el que sigui. L'important és... sentir-se una mica estimada. I si a més el protagonista dels teus somnis és perfecte, què més pots desitjar? ;)
I a més, si no t'agrada la història ni res... per què als alumnes de 4t no els hi pares d'enviar deures que fan referència a entrevistes del Rob Pattinson??
I sí, la senyoreta té raó: nosaltres perquè ho acceptem bé (o mínimament bé), però ho llegeix una altra persona fan i...
I, per cert, instruccions del pots de sabó de rentar plats no llegeixo, però comentaris, mails i actualitzacions sí... Això compta?? =)
Fins demà!
Laura
Voleu històries d'amor escrites per una dona? Llegiu Jane Austen.
Em doneu la raó: el valor de les novel·les (llibrots?) aquests està en el que vosaltres hi voleu veure...
La feina dels de quart és sobre aquest senyor perquè sé que els agrada i així potser s'ho prenen amb més ganes.
I sí, llegir mails també serveix. I si són tan interessants com aquests, encara més!
I tot no és relatiu! I punt!
I ja per tancar aquest tema, David... et deixo una notícia perquè t'acabi de donar un atac...
"La popular serie de libros, Twilight, ahora ha llegado a los salones de Oxford. Telegraph está reportando que a los estudiantes que buscan entrar a la Universidad de Oxford, les formularon una pregunta sobre Twilight de Stephenie Meyer durante el riguroso proceso de admisión".
Veure per creure...
Al final te'ls hauràs de llegir i tot!! =)
Laura
Oxford ja no és el que era...
Publica un comentari a l'entrada