dilluns, 26 d’octubre del 2009

Les paraules i els fets de Txèkhov

Hi ha gent que -molt assenyadament- prefereix els fets que les paraules. Anton Txèkhov (1860-1904), un dels contistes més grans del segle XX, destacava amb les paraules (sempre les justes) i amb els fets. De la seva capacitat com a escriptor en són testimoni centenars de pàgines brillants. Tanmateix, la seva obsessió per aconseguir que els seus compatriotes tinguessin una educació decent no és tan coneguda. Malauradament, aquesta obsessió el va dur a la ruïna ja que va pagar grans quantitats de diners (els que havia guanyat escrivint) per la construcció de diverses escoles. A més, es va desprendre de gran part de la seva col·lecció de llibres (vastíssima) que va donar a moltes biblioteques.
L'exemple de Txèkhov hauria de fer avergonyir molta gent que s'omple la boca amb la paraula educació, però que espera que algú altre s'hi dediqui.

El quadre és d'Isaac Levitan (1860-1900), un paisatgista (considerat de segona fila pels experts), íntim amic de Txèkhov.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Educació... jo em pensava que en tenia, però amb totes les coses que penges... "Sólo sé que no sé nada" (literalment). Hauries de fer un post dedicat a algun filòsof... Crec que arribaríem als 50 comentaris ;)
Realment, poca gent es preocupa per l'educació. I això és molt greu. Cada cop la cosa va a pitjor. Per exemple... sense educació, com volen que hi hagi política? Sembla que aquesta paraula, en aquest país, no existeix. És vergonyós. Política hauria de fer jo!! XD
Mmmm... una via de sortida després dels estudis d'economia és la política... m'ho hauré de plantejar... hahaha.

I sembla que si no comento jo no ho fa nungú ¬¬'
Vinga, va, a partir d'ara intentaré comentar cada dia... com a mínim que el blog sí que sobrevisqui.






L.

David ha dit...

Millor que et dediquis a l'economia, creu-me: a la política la gent honesta no hi té res a fer.
I als polítics de per aquí ja els va bé que l'educació estigui com està; com menys cultura, menys gent s'adonarà que estem governats per incompetents.
Em pensaré això d'un post dedicat a un filòsof...

Anònim ha dit...

Com que no ho fa ningú? Escolta que una no té infinit temps per a poder fer tot el que voldria!!!
I per desgràcia tens raó David: la gent honesta no hi té res a fer. Però no hauria de ser així, hauria de ser al revés, la gent que governés no s'hauria de mirar el poder s'hauria de preocupar per la gent que necessita ajuda enlloc d'estar canviant els plans d'estudis cada dos per tres, entre altres ximpleries que fan.
I incompetent és el més fi que es pot dir a molts dels polítics que tenim.
Bé si voleu que tingui filosofia a la sopa i tot, no cal que publiquis un post, ja l'estudiaré quan estigui sopant ;b. Però estic d'acord amb la Laura podem arribar tranquilament als 50 comentaris.

David ha dit...

El problema és que a mi de filòsofs que em facin el pes n'hi ha ben pocs... N'hi ha molts que tenen idees interessants, però sovint al costat de bajanades immenses...
I la política... Deixem-la córrer i parlem de literatura o del que sigui...

Anònim ha dit...

Ei, que jo tampoc tinc temps infinit!! Ja m'agradaria, ja!!
I la política... és que em posa negra!
I filo... no et queixis, que només fas dues hores a la setmana! Jo en tinc tres! I, a més, cada cop en surto més deprimida... avui és que ha estat un dia nefast. I mira que la pre ha anat bé, en principi. I dic "en principi" perquè la Montse ha anat preguntant a tothom com porten el TR i a mi ni paraula. Per què serà? He de sospitar?


L.

Hasbarats ha dit...

Txèkhov també va destacar pels seus punts suspensius, que no eren una manifestació del buit sinó un reflex de les pauses dels pentagrames: el respir de la música, silencis, frases estroncades, esperances tímides, insídies covards, comptes pendents,tristesa per les oportunitats perdudes,... Pneumes immensos. Sempre he pensat si no temia acabar com Astrov, el metge enamoradís i veritablement progressista conservat en alcohol i nostàlgia. Incerta glòria la seva. Txèkhov va morir massa jove per mostrar cap derrota de l'ànima.

David ha dit...

Acabes de fer una descripció meravellosa de l'art de Txèkhov. És cert: molts cops el seu mèrit resideix més en el que no diu que el que diu.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA