diumenge, 11 d’octubre del 2009

Unga, unga

A la tarda, a la botiga d’informàtica. «Hola, voldria un portàtil. Si em pots informar sobre els que teniu...» «Sí, és clar. Miri aquest d’aquí està molt bé.» I me n’explica moltes coses, però ho fa amb paraules que no entenc. Ni una. Jo vaig fent que sí amb el cap per dissimular, però no entenc ni una maleïda síl·laba del que m’està dient. Per distreure'm em fixo en les ulleres que porta (vermelles) i amb el curiós nas de punxa que té. És en «Jordi Pérez» perquè ho diu una etiqueta a la butxaca dreta de la camisa blau cel que du. La pronunciació de la a neutra no és el seu fort, no ha sonoritzat la essa d’«antivirus» davant d’«adequat» i, de tant en tant, fa servir paraules en castellà. I parla molt. I ràpid. El clatell em fa mal de tant fer que sí. Sí, sí. Entesos, doncs. Moltes gràcies. Ja està. Me’n vaig de la botiga amb un portàtil sota el braç. Faig cara de full en blanc. No sé perquè m’enduc aquest i no qualsevol altre dels que hi havia a la botiga, però mira.
Mentre camino Ronda de Sant Antoni cap amunt recordo que quan em vaig comprar el cotxe l'engominat venedor em van demanar si hi volia Blue Tooth i jo, que em vaig pensar que allò devia ser pasta de dents, vaig respondre que no, gràcies, per no haver de demanar que de què m'estava parlant.
Cada dia em sento més neanderthal. Acabaré passejant pel carrer amb un garrot, cridant «Unga, unga» i arrossegant la meva dona pels cabells. La duré a la nostra cova i farem foc fregant pedretes i la gent ens farà fotos amb els seus mòbils, ipods o Black Berries o amb l’última andròmina que haurà sortit que segur que tindrà connexió a internet i USB i MP27 i webcam i que, si et baixes un programa gratuït en PDF i l'instal·les al disc dur, et pentinarà i et rentarà els plats. I jo somriuré educadament.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaja, sembla que avui t'has proposat fer-e riure!! Doncs ho has aconseguit!! Veus, com no sóc una paret? ;)
A veure, no és per tant... Sincerament, a casa qui entén de tecnologia és el meu pare. A mi m'explica i jo el vaig seguint com puc. Però això no vol dir que haguem de retrocedir i tornar a ser homes del nearthental...
Mira-t'ho així. Hi ha gent que entén moltíssim d'informàtica, mòbil, etc. etc., i en canvi quan els preguntes alguna cosa de cultura general, la cara que et posen precisament no és de sapiens sapiens...
Ara, això d'inventar un programa que em pentini i renti els plats, no estaria gens malament... Li direm a la nostra científica que ho intenti =)

Laura

David ha dit...

M'alegro que t'hagi fet riure, mira...
Malauradament (per mi,és clar) les pantalletes de colorins estan esborrant el concepte de "cultura general". A veure què en pensa la nostra científica...

Anònim ha dit...

Doncs la vostra científica pensa que alguna cosa de les "pantalletes de colorins" també hauria de ser de cultura general i més ara que, com dius tu, aviat tindrem l'MP27 (tot i que primer haurien de venir el 5, el 6, el 7,...) i que sí que ens estem especialitzant massa i de vegades hi ha coses de cultura general que queden una mica oblidades. I tot i que no hauria de ser així després d'haver fet una carrera i una especialització de bioquímica aplicada a la nanotecnologia experimental per a la regeneració de teixits (que com podeu comprovar m'he inventat la manera d'expressar-ho però no la idea), doncs la veritat alguna cosa de cultura general pot quedar una mica oblidada, tot i que repeteixo que no hauria de ser així, però no som superordinadors ;) que poguem retenir totes les dades que rebem al llarg de la nostra vida.
Mare meva sí que heu fet coses aquest cap de setmana!

David ha dit...

Jo crec que el coneixement està compartimentat artificialment. I em sembla que és així perquè d'aquesta manera hi ha gent que pot arribar a creure que sap alguna cosa. Per exemple pot haver-hi algú que et digui que és especialista en "bioquímica aplicada a la nanotecnologia experimental per a la regeneració de teixits" (molt bo!), però que no sàpiga quina és la capital de Suïssa, o que no hagi llegit un bon llibre en sa vida...
Crec que és més important no ser especialista en res i interessar-se per tot.

Anònim ha dit...

I no t'ho nego però també dic que l'especialització té coses bones i d'altres de no tant. I també dic que sempre s'hauria de tenir una base (cultura general) i sobre aquesta especialitzar-se. Clar que els de lletres això no ho enteneu perquè les vostres especialitzacions màximes són filologia catalana, castellana,... :b hahaha No us ho prengueu malament, eh? Simplement dic que la ciència té molts camps i subcamps i subcamps dels subcamps perquè és impossible que una persona domini a la perfecció més d'un, ja que tots són molt complexos. Si fins i tot hi ha especialistes a l'economia (i això senyoreta economista ho hauries de saber i saber quina triar). Crec que podríem arribar gràcies a la societat i a la repartició de feines, ja que una sola persona és incapaç de fer-ho tota sola, per molt de temps que visqui.
(Per continuar la conversa amb la Laura): Veus com tot té alguna cosa positiva si es busca? ;b

David ha dit...

D'acord amb el que dius al principi. Després, no: tu saps els subcamps que pot arribar a tenir la lingüística, per exemple? Igual que els de qualsevol ciència (de fet, hi ha molta gent que considera la lingüística una ciència, encara que jo crec que no ho pot ser mai del tot).

Anònim ha dit...

Ei, un respecte, que economia també té especialitats i és considerada una ciència!

Laura

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA