Edwyn Collins va néixer a Edimburg el 23 d'agost de 1959. Quan tenia 20 anys va fundar Orange Juice a Glasgow. Ell n'era el cantat, guitarrista i lletrista principal. En ben poc temps els Orange Juice van aconseguir representar tot el que aleshores s'entenia per indie (pressupost extremadament limitat, menysteniment carregat d'ironia pels tòpics musicals de l'època, pulcritud...) i ho van fer amb un pop (post-punk en diuen alguns) impregnat de funk i soul. El grup es va desfer el 1985 i des d'aleshores Collins (amb el parèntesi forçat de dos atacs de feridura) ha publicat set discos en què continua demostrant la seva tossuda sinceritat musical. Curiosament, el 1994 va aconseguir colar A Girl Like You als llocs més alts de les llistes britàniques i americanes. La cançó, d'estil retro, va fer ballar moltíssima gent que no havia sentit mai a parlar d'aquell escocès de veu profunda. Després, però, Collins ha tornat al seu anonimat, pel que es veu congènit.
De la seva passió pel soul n'és testimoni You'll Never Know, cançó del 2007, on recrea el so tan característic del segell Hi Records que Willie Mitchell, O. V. Wright, Al Green i Ann Peebles entre d'altres van regalar al món musical entre mitjans dels anys 60 i la primera meitat dels 70.
.jpg)
10 comentaris:
oooooooooooohhhhhhhhhh!!!!!!!
oooooooooooohhhhhhhhhh!!!!!!!
oooooooorange juice!!!!!!!!!!!!!!!!!
eeeeeedwyn collinsssssssssssss!
què podem dir més?
meravellosos els sucs de taronja i meravellosa
la taronja solitària d'Edwyn Collins!!!!!
aquesta cançó que has penjat és una jòia més del grandiós darrer disc en solitari d'aquest A-R-T-I-S-T-A del pop d'orfebreria.
Home Again!
(quina altra peça, el Home Again, cançó-perla que conté la quintaessència del pop precís, del pop encarnat en una canço curta, celebrada i rodona.
Home Again, un himne petit i portatil per retornar a casa, en una de les tantes anades i vingudes del fràgil Collins).
perfecte post!
Sabia que t'agradaria, Àngel. I, efectivament, Home Again és una obra pop rodona.
Perfect... tres minuts i quaranta segons meravellosos... repeat and repeat... Thanks my David!
Estem d'acord, Gemma. És d'aquelles cançons que no cansen mai.
després de llegir el teu post i d'escriure el comentari, ahir vaig passar una bona estona amb el CD Home Again, no l'escoltava des del darrer estiu i em va retornar caigut del cel. Ja veus, el teu post va provocar un efecte automàtic i em vaig dirigir directe a les prestatgeries per rescatar el Home Again.
En resum, m'has organitzat una bona tarda de divendres.Gràcies.
salut!
M'alegro que passessis una bona estona (no podia ser altrament) amb Home Again. Per cert, al You Tube hi ha les tres parts del documental que la BBC d'Escòcia va dedicar a l'Edwyn aprofitant que tornava a fer concerts després de tres anys recuperant-se dels atacs de feridura. És un documental molt emocionant, aquí hi tens l'adreça de la primera part:
http://www.youtube.com/watch?v=kH6QPEzrfgI
A girl like you, és un tema rodó que guardo entre els records i és una cançó que amb la veu profunda del Collins és genial. Escoltaré els altres discos seus... A reveure!
És la cançó que més gent recorda d'ell. Tot i així no és gaire indicativa del seu estil, bastant més contingut. Espero que t'agradi el que n'escoltis. Moltes gràcies per la visita i el comentari, Ricard!
Ara faig una ullada al youtube.
Salutacions
Salut i bona música, Mireia!
Publica un comentari a l'entrada