Hi havia una vegada ―1933―, un guardaboscos francès que al vespre arribava molt cansat a casa. Només hi havia una cosa que l’ajudava a reposar: seure enmig de la seva biblioteca i submergir-se en les pàgines d’algun llibre. Allò era el seu refugi. Però si haguéssiu obert qualsevol d’aquells llibres, us hauríeu endut una bona sorpresa: no n’hi havia cap de complet. Així com hi ha gent que llegeix amb un llapis a la mà, el guardaboscos llegia amb unes tisores a la mà. Quan trobava algun fragment que no li agradava, el retallava i el llençava. D’aquesta manera llegia i rellegia obres que no l’ofenien (recordem que arribava molt cansat i que, segurament, no tenia ganes de llegir res de desagradable). El seu exemplar de Voyage au bout de la nuit només tenia deu pàgines; de tota la poesia de Baudelaire, en quedaven dos-cents versos; de Proust, l’escena del dinar a casa de la duquessa de Guermantes... Un bon dia, vés a saber com, l'esmolat costum lector del guardaboscos va arribar a orelles d’algunes eminències de la capital, les quals, és clar, es van esquinçar les vestidures. No se’n sabien avenir: si la selecció l’hagués fet un savi tot compilant un manual escolar o una antologia de textos, encara, però un guardaboscos...
Hi havia una altra vegada ―2011―, un home català (no era ni guardaboscos ni savi) que a mitja tarda arribava raonablement cansat a casa. Llegia amb un llapis a la mà. I tenia un blog. I, per tant, també retallava.
Hi havia una altra vegada ―2011―, un home català (no era ni guardaboscos ni savi) que a mitja tarda arribava raonablement cansat a casa. Llegia amb un llapis a la mà. I tenia un blog. I, per tant, també retallava.
.jpg)
15 comentaris:
molt bo! Jo tinc un amic que compra sempre dos llibres iguals, així un el pot retallar i l'altre sempre el te immaculat.
Ha, ha, ha. M'ha encantat!
Molt, molt, molt bo! Hi ha llibres que només per un bocinet valen la pena, i? I jo podria fer un llibre dels poemes i paràgrafs que he après amb els llibres de text... I tinc un bloguet.
Aris, he de confessar que això que fa el teu amic amb els llibres també ho he fet jo alguna vegada.
Ostres, no se m'havia acudit retallar llibres!! Em pensava que marcar-los amb un llapis o doblar la punta d'algunes de les seves pàgines ja era prou transgressor.
De tota manera, el guardaboscos em sembla massa "Eduardo manotijeras" per la descripció que en fas de les seves retallades. Fins i tot, per més animadversió que senti cap a Monsieur Destouches, mai no deixaria en deu pàgines el seu Voyage. (Vomitar i somniar és gràtis).
Jo ni guixo els llibres ni molt menys els retallo.Com a molt deixo senyals en aquelles pàgines on hi he trobat alguna cosa d'especial. La veritat és que com que em va costar tenir llibres propis els acabo immaculats de manera que es podrien vendre per nous. En més d'un cas -quan el llibre m'ha decebut- ho hauria fet amb molt de gust.
De totes formes trobo interessantíssim els subratllats i comentaris que a llapis molts llegidors fan als seus llibres. L'autor s'hauria de sentir complimentat i, alhora, complementat perquè el llegidor culmina la intenció del llibre. Poc i, sempre respectant l'autor, ens fem els llibres nostres pel que ens diuen, insinuen o callen.
L'acte de retallar ja el veig més cruel -i potser no ho
és-però no per res del món podria permetri que els meus autors fossin podats ara que ve la primavera.És pot ser transgressor i decidir que segons quins fragments no ens interessen però, ei! tenen un propietari, Marcel o James o Charles. Quedem-nos amb el que d'ells més ens agrada però sense condemnar la propietat privada a la fulla de les estisores..
A més, David: Pel temps que m'ha tocat de viure, associo el retallador amb el censor i ça ce n'ést pas possible, mon ami!
I el delicios Handsissors pot passar aviat per casa a tallar-me les puntes.
Una abraçada!
Miraculosa i amic de l'Aris, anireu a l'infern si no deixeu aquesta dèria retalladora vostre, Repent or punish!!! :-)))
Subscric els comentaris de la Glòria i el Capità.
Entenc que l'Edouard, el 1933, no tenia ordinador i escàner, i que jo sóc molt llepafils amb els llibres com a objecte (Els llibreters es deuen descollonar amb mi, miro que estiguin sempre el més perfectes possible. Trio i remeno quasi de genolls. Diguem-ho clar; m'agraden verges. Inclús després de llegir-los m'agrada que mantiguin la virtut, almenys en aparença...És clar que no faig fàstigs a un llibrot ben magrejat i experimentat, posem que de la biblioteca :-))) ).
Potser no hauria de ser tant reverencial, però no ho puc evitar. O sigui que Miraculosa i amic de l'Aris;Ja ho sabeu! Pregaré per vosaltres.
Permeteu-me una recomanació; Un amor únic, de la Johanna Adorján, Proa. trad.Jordi Jané-Lligé.
Què fan dues persones en un matí que saben que serà el seu darrer matí? ...Jo m'imagino que dues persones que saben que aquell és el seu darrer matí enllesteixen coses més aviat per separat, per no haver d'estar-se mirant tota l'estona als ulls, perquè què els queda per dir-se?...
Els avis de l'autora, supervivents de la Xoà, es van suïcidar. Un amor únic és el seu camí per intentar reconstruïr i entendre.
De la relació física i emocional que s'estableix amb els llibres se'n pot escriure tant, oi Aris? El que dius del teu amic n'és un bon exemple.
Salutacions!
Moltes gràcies, Novesflors.
En principi, això de retallar llibres sembla una mica sacríleg, però d'alguna manera o altra manera tots ho acabem fent. Salutacions, Miraculosa!
Bé, suposo que el guardaboscos tenia intenció de rellegir tota la seva biblioteca. Perquè és evident que abans de retallar, primer va haver de llegir-se els llibres tots sencerets. I m'imagino que quan agafava el llibre retallat li devia costar de no recordar allò que n'havia retallat i que pretenia oblidar. Salut, Hasbarat!
Jo, Glòria, els guixo de dalt a baix, això sí, amb llapis. Em fa la sensació que amb bolígraf agredeixo més que no pas dialogo.
Sobre la censura, crec que el guardaboscos és un tipus de censor ben particular perquè la víctima dels seus retalls només és ell.
Jo no sóc tan curós amb els llibres, Lior. És clar que els prefereixo ben cuidats, però si no pot ser, doncs mala sort. Sobre el llibre que recomanes, n'he sentit a parlar. Serà qüestió d'aconseguir-lo.
D'ençà que tombo per aquí i rebo visites vostres, em puja massa la pila dels llibres per llegir.
Avui pensava que he de reflexionar. Amb tanta xarxa he tingut la sensació de ser la dona del bomber de Farenheit 451 quan tenia sessió amb la Família a la pantalla!
Ostres, Miraculosa, a mi, al llegir això de retallar llibres, em va venir l'escena de la senyora que es crema amb els seus llibres en la mateixa pel·lícula!! L'he de tornar a veure, que fa anys que no ho faig.
Hi ha tant per llegir que ens podem arribar a atabalar. Jo, darrerament, m'estic especialitzant en llegir 4 o 5 llibres alhora, cosa que significa que no en llegeixo cap...
Jo, aquesta pel·lícula, la vaig veure a l'institut (tenia un bon professor d'ètica) i mai més... M'hi hauré de posar. Encara no he provat de veure 4 o 5 pel·lícules alhora, un dia ho he d'intentar.
Salutacions Miraculosa i Lior!
Jo els la passo cada any als alumnes.
em considero lector selectiu i també soc dels del llapis. No puc llegir sense el llapis. Ostres, quan veig que aquest bon home va retallar tantes pàgines del "viatge al fons de la nit"...penso en el meu cas: Jo no vaig aguantar ni un capitol del llibre del Celine i és que surt més a compte tancar el llibre en segons quines situacions. Amb retalls o amb ratllades, benvinguda sigui, doncs, la lectura treballada, ordenada, reordenada i personalitzada.
Això és perquè tenen una bona professora, Miraculosa.
Estem igual, doncs, Àngel. Fins i tot, algun cop que porto algun llibre a sobre i m'he deixat el llapis, he hagut d'entrar en alguna papereria per comprar-me'n un (de llapis). Sense llapis no puc llegir, què hi farem... I sobre Monsieur Celine, em sembla que ja vaig dir algun cop que les seves idees m'impedeixen llegir-ne res. I tant me fa si em perdo un bon escriptor, ja en llegeixo d'altres que compensen la possible pèrdua. Salut!
i un petit interludi esportiu...quina clavada a Boleyn Ground! tres golassos a tot un Liverpool...ja ho hem ressenyat a la seu catalana Hammer.
Publica un comentari a l'entrada