Barbara Carlotti és una cantant francesa que no sembla francesa, sobretot perquè canta. Ni xiuxiuejos, ni llavis molsuts, ni gemecs tot fent cara de lolita. Barbara Carlotti és sòbria, refinada, elegant i té una veu captivadora. No sabem si el fet diferencial carlottí és atribuïble al seu pare cors, el cas és que ha publicat tres discos meravellosos. El primer, un Ep, Chansons (2005); el segon Les Lys Brisés (2006), de caire més aviat melancòlic, i el tercer, L’idéal (2008), una mica més animat. Carlotti cita com a influències Baudelaire, Rimbaud, Verlaine, Billie Holiday, Nina Simone, Bob Dylan i Colin Blunstone. Però Barbara Carlotti és única. I encantadora. I té això que se’n diu classe. I sap cantar.
.jpg)
23 comentaris:
Sospito que aquest podria ser el principi d'una gran amistat.
Lluminosa, i menys de plàstic que altres cantants francesos.
Salut!
Ja m'ha agradat escoltar la Barbara Carlotti, però aquí tens deu variades raons per contradir el teu comentari: "xiuxiuejos, ni llavis molsuts, ni gemecs tot fent cara de lolita": una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu :-)
Que bé (i que literalment!) descrius el prototip de cantant francesa!
Gràcies per la descoberta. Subcric l'Allau.
___________________
En Joan calsapeu d'Ucronies ha penjat un video, entre altres coses, just i alliberador. Ja era hora que des d'espanya ens arribin mostres de sentit comú. No us el perdeu!
David!...Daviiiid, despeeerta't!
És que amb algunes de les cançons enllaçades per Mademoiselle Miraculeux, taaant tranquiletes, segur que t'has endormiscat... :-)))
Oui, Mademoiselle Miraculeux, mais vous avez répété certains chansonniers... Això si, unes quantes són autèntics himnes, L'Hymne a l'amour a part i entre elles.
no la coneixia! gràcies.
M'agradat, però més la "Ici" que la "Cannes"...
Monsieur Lior,
Madame Miraculeuse aime bien la chanson française et elle a travaillé beaucoup en cherchant les dix raisons!, et si vite! (elle a eu un très fatigant jour!)
Mil, te'n trobaria! :-)))))
Au, boranit una altra vegada.
Jo, pel que conec dels teus gustos musicals, també ho sospito, Allau.
Lluminosa a moments, Missatger. La senyoreta Carlotti té moments foscos, també.
Caram, Miraculosa! Quina selecció! No les coneixia pas totes, les cançons que enllaces. I és clar que la meva definició de cantant francesa té excepcions, tot i així em fa la sensació que moltes gates maules d'allà de vegades es fan passar per cantants. Gràcies per la molèstia de cercar totes aquestes cançons!
Gràcies pel comentari i el vídeo, Lior. Me l'he empassat de dalt a baix. Estem tan poc acostumats a sentir veus espanyoles que parlin d'aquesta manera que per un moment quasi pateixo un atac apassionat de la síndrome d'Estocolm. Sort que després he recordat que aquest senyor és l'excepció.
I pel que fa a la selecció de Madame Miró sóc incapaç de dir-ne res de pejoratiu després de la feinada que ha tingut per recopilar tot això (encara que confesso que sí, que algunes potser són massa tranquil·letes per a mi).
De res Mireia! M'alegra molt que passis per aquí i tant de bo puguis reobrir el blog ben aviat!
A mi també m'agrada més Ici, Aris. Però com que Cannes és una mena de single del seu primer disc, per això l'he inclòs.
Monsieur David vous remercie beaucoup votre investigation (spécialement après un très fatigant jour). Bonne nuit, Miraculosa!
Mademoiselle Miraculeuse (pardonne moi...), no s'estigui de fer-nos avinents més chansons del vostre gust que són molt del gust d'un servidor. I sembla que de Monsieur David aussi (tot i que en el seu cas, una mica més accelerades ho serien encara més...). Ja teniu feina per un nou post.
I jo també sé contar: un,dos,tres,quatre,cinc,sis,set,vuit,nou,deu,onze,dotze, tretze,catorze,quinze. :-b :-)))
Au, ja teniu feina pel cap de setmana...
Mames, deixeu-nos fer l'animal en pau
Déu n'hi do, Lior! Una llista ben eclèctica! Te l'agraeixo molt, de debò. Hi he trobat alguns noms que desconeixia i algunes versions de clàssics ben dignes (Baez i Kd Lang). I veig que tu també segueixes els magnífics posts del blog Ucronies. Aquest en concret m'ha agradat molt perquè m'ha proporcionat la resposta perfecta per quan algú em renyi quan m'enxampi fent el ximple amb el meu petit David.
Gràcies per descobrir-nos a la Carlotti. A més a més, però...
em quedo amb la descripció del que no és una cantant francesa.
O, bé a la inversa, el que sí és una cantant francesa: llavis ben molsuts i que xiuxiueja!
Impagable...
Ja està bé, David! M'has fet riure molt amb la teva definició d'un tipus abundant de cantant francesa. La llista de la miraculosa és laboriosa -mira, fa vers- però salvaria ben poques de les dones que ens posa. Potser Piaff i Piaff.
La cantant que has posat m'agrada força. Em recorda la Madéleine Payroux.
Això que dius d'"alguna gata maula de per allà es fa passar per cantant" em tornar fer morir de riure. Elles qui sont si seduissantes en chantant comme des petites filles vicieuses!
Una abraçada!
Interesant la proposta.
Bona recomanació. La tindre en compte per a pròximes escoltades.
Salut!!
La versió de l'Hallelujah de la Lang em sembla de les milloríssimes que s'han fet; molt més que digne, doncs. És clar que la d'en Jeff Buckley és igualment superlativa. La d'en Rufus Weinright també m'agrada molt. No conec cap versió que m'agradi més que la d'aquests tres, Cohen inclòs.
(normalment sé comptar, a les 2.37 de la matinada, però, es veu que em desconto...)
De res, Jordi. La Carlotti s'ho val. La definició em va sortir una mica exagerada, però és que les definicions sempre ho són d'exagerades.
M'alegro que t'hagi fet gràcia, Glòria. A veure, no seré jo qui negui el poder de seducció d'algunes icones franceses, però, és clar, ser icona sensual i vicieuse no et converteix en cantant. No conec la Madéleine Payroux, però si et recorda la Carlotti, ara mateix m'informo de qui és! Gràcies, Glòria!
Espero que t'agradi, Txals. Té alguna cançó que em recorda el nostre estimat Leonard Cohen.
Són molt bones versions, les que anomenes, Lior. Jo em quedo amb l'original (però no la del disc, sinó la que interpreta als concerts).
David,
Al yt tens unes quantes Madeleine Peyroux. La seva versió de Dance me to the world -crec que es diu així- de Cohen, és molt interessant.
Au revoir cher ami!
Caram, si en sabeu tots!!! :) No la coneixia. Gràcies.
Us heu oblidat de la BARBARA! Nois!
Quin post tan sensacional. M'ho he passat molt bé llegint-lo, llegint les respostes i anant a tots els enllaços. És fantàstic!
No sé com s'ho fan la Miraculosa i en Lior per enllaçar directament dins d'un comentari, deuen dominar l'art del llenguatge HTLM, o sigui que us escric el link d'un tema que potser us agradarà,
http://www.youtube.com/watch?v=lsmZk3-M8Qc
Oh, Capità, mon Capità; Teniu raó, hem fet un gran post, es que no sé que faria en David sense nosaltres... :-)))
I torneu a tenir raó; això d'oblidar la Immensíssima Barbara (ja la teniu enllaçada) no te perdó. Mademoiselle Miraculeuse! Que badeu! On éreu!? :-))
De grans, grans, grans però, n'hi han pocs.
Aprofito per recomanar l'últim treball d'un altre gran, Raimon.
Xalom i bona setmana!
Gràcies per fer-me-la conéixer.
Saps? Aprecio molt la gent amb classe, que potser la definiria com educada estètica d'actitud. O com la definiries tu?
Salut!
Glòria, he escoltat la versió que Madeleine Peyroux fa del Dance Me To The End Of Love de Leonard Cohen i m'ha agradat molt. No pot negar que ha escoltat Billie Holiday, aquesta noia.
De res, Novesflors. Parlar d'artistes tan bons és molt gratificant.
És cert, Hasbarat, ningú no havia parlat de Barbara, gràcies per fer-ho. I la sort de tenir comentaristes tan competents és que a partir d'una entrada breu són capaços d'enllaçar un excel·lent resum de la història de la música francesa.
I sobre això dels enllaços als comentaris, confesso que el Lior em va explicar un dia com es feia, però encara no m'hi he posat...
Quin festival de referències, Lior! Ui, d'en Raimon no sé què dir-te'n... potser és que no l'he escoltat gaire... Xalom!
Bona pregunta, Gemma. Penso en allò que tenen en comú les persones que per mi tenen classe i trobo que té a veure amb l'elegància i naturalitat del gest, la pausa i tranquil·litat alhora de parlar, i la determinació alhora d'actuar. Em ve al cap en Vittorio Gassman, per exemple.
http://www.youtube.com/watch?v=jMjqfiCnpXQ
Publica un comentari a l'entrada