dilluns, 25 d’abril de 2011

Nota de premsa

Preàmbul
Es pot tenir un blog i no fer servir mai la primera persona del singular? Al principi es va/ ho vam intentar, però no ho he aconseguit. Em rendeixo.
Notícia
Com que l’únic que m’interessa d’internet és compartir-hi dèries, en un atac de megalomania sense precedents, he inclòs en el blog una sèrie d’articles propis (alguns de publicats en paper i d’altres, no) que trobareu a la dreta, sota del contingut. Hi aniré afegint traduccions i qualsevol cosa que, entre bolquer i bolquer, sigui capaç d'escriure i no em desagradi excessivament. Fins i tot podreu (si preferiu de no fer-ho, continuareu tenint tota la meva estima), descarregar-vos-ho tot (oh!). Gentilesa de la tècnica, que avança que és una barbaritat (de bàrbar, és clar).
Epíleg
L’amic funàmbul està patint una crisi existencial profunda (abans de néixer, cosa inaudita). Si se’n recupera, us n’informaré; si no, també.
Bonus track
23 d’abril. Aniversaris. Gràcies. I Sant Jordi. Dia que sempre em posa tan content com aquesta cançó (primeríssima persona del singular):

16 comentaris:

Hasbarats ha dit...

Es pot.

Salvador ha dit...

Hasbarats, no s'hi val, que vosaltres sou un col·lectiu.

GLÒRIA ha dit...

És clar que es pot però és més bonic jo puc o nosaltres podem: we can.
Celebro enormement poder llegir els teus articles i traduccions. Ja era hora.
Entre bolquer i bolquer, guardar un tercer bolquer pel Funàmbul. Quan neixi has d'estar preparat i serà més aviat del que et penses. Si té una crisi vol dir que ja existeix. Donem-li temps.
Una abraçada santjordiana, David!

Lior ha dit...

M'acabes de col·lapsar el meu pobre trànsit neuronal amb aquests tres articles; Així, tots tres de cop i amb temàtiques costerudes. Oi que no et fa res que em recomposi abans de fer cap comentari pròpiament?
Medallones ja el coneixia, i naturalment també la pel·lícula-documental de Lanzmann (Podchlesnik és el barber, oi?). Tinc pendent el llibre que cites d'en Baer, i van... Sobre Triar el silènci, diria que el puc subcriure de cap a peus, com el de Medallones, (la perversió d'aquests pretesos -com es nota que no parlen llengues minoritzades- darwinistes que cites em revela no saps com!). Traduir és respectar conté molta filosofia i demana més relectura. Com els altres, de fet.
Això sí, moltes floretes de part meva, que guixes molt bé.
Potser el contingut dels bolquers t'adoba les idees... Mira, en Lior destraler! Feia dies que no el veia, dec necessitar una mica de descompressió. M'en vaig a veure la peli d'en Suolbizarre Persecució en Ferrari conduint en tanga per Beverly Hills 13...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Endavant les atxes! en singular o en plural, entre bolquers i entre projectes. Ja s'esperen aquests articles!

Lior ha dit...

(Esborra'm el segon comentari, sisplau, quin lapsus! Credulitat per credibilitat... Algun psicoanalísta s'ho deu estar passant teta.)
Salvador, Hasbarats no és un col·lectiu. És el capità, que te un trastorn de personalitat múltiple...
Ah! Si jo tingués un bloc, faria servir la primera persona del singular a l'estil argentí: Porqué Xooo... Claro que Xooo... por miii paaarte, Xooo... Xooo i miiis Xooos... Així, sense miraments, perquè quedés clara la propietat del bloc. Però en català, és clar: jiò. I la primera del plural per donar-me credibilitat: Segons les nostres fons... A parer nostre...

El missatger ha dit...

Tots els éssers subtils que formem el missatger també intentem transcendir l’ego, i per tant subvertir la narració en primera persona, encara que tampoc ho aconseguim sempre.
També estem d’acord amb el teu Medallons, contraris a la banalització, encara més si es refereix a l’assassinat en massa i programàtic.
Patir una crisi és bo si serveix per créixer. Però hi ha que passar la maroma. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?
Salut, alegria i funambulisme!

David ha dit...

Doncs jo no ho he aconseguit, Hasbarat. Deu ser cosa de l'ego...

En Lior desmenteix això del col·lectiu, Salvador. Sigui com sigui, cadascú se'n surt com pot amb això dels blogs, oi?

T'agraeixo moltíssim la teva amabalitat i ànims, Glòria. Tant de bo tinguis raó, i al final tot això del funàmbul acabi funcionant.

Home Lior! A qui se li acut d'empassar-se els tres textos de cop! Però t'agraeixo molt el que me'n dius. Jo ho faig tan bé com puc, encara que sempre em quedo amb la sensació d'escriure obvietats que d'altres han explicat amb molta més gràcia. I sí que trobava a faltar una mica la destral!

Gràcies, Àngel! Hi aniré afegint cosetes regularment (si més no, aquesta és la intenció).

Ara que ho dius, Lior, no has pensat mai de fer-te'n un, de blog? Em compraria una destral i hi comentaria coses :)

Gràcies, Missatger. Provarem de reanimar el pobre funàmbul, que se'ns ha marejat abans de pujar...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

...m'oblidava de dir-ho:Bona aquesta dels Long Ryders!!
Una part d'aquell oasi de rock americà amb arrels (i ascendència Byrds!) enmig dels difícils anys vuitanta. Un parell de vinils d'aquesta colla pugnen per sortir de la prestatgeria.

Els recordo en companyia d'aquella generació inoblidable dels primers REM, dels Dream Syndicate, de The Rain Parade, dels Violent Femmes...ouf! Quins temps! I pensar que la revista Ruta 66 d'aleshores els va etiquetar com el NRA (nou rock americà) i ja han passat trenta anys! Quin vertígen!

Ànims i que el funambulisme no defalleixi!

David ha dit...

Imagina't, Àngel... 1987! I aquests senyors imitant els Byrds! I els grups que cites van formar part dels petits oasis que en aquella dècada van ajudar a mantenir la dignitat musical.
Salut i gràcies!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

He llegit el teu text sobre la traducció. Em sembla excel.lent. Ho dic també per la meva pròpia experiència com a traductora: t'has de ficar a l'ànima de l'autor, però sobretot a l'ànima del text.

Lior ha dit...

Coneixes/eu aquest bloc?
(entre nosaltres, he pensat a tenir bloc, però entre les meves virtuts n'hi ha una que m'ho posa dificilot: la disperssió: moltes tecles i cap de bé..., i si a sobre m'amenaçen amb destrals... Ara, que si mai faig el pensament, ja t'ho faré saber)

David ha dit...

Moltes gràcies, Teresa. Venint d'algú que té experiència en aquest camp, em fa encara més feliç que t'hagi semblat bé el que hi dic.

David ha dit...

Sí, Lior, el conec. I val molt la pena. De fet, ens hem comentat algun cop mútuament.
Sobre el blog, tu mateix. La dispersió em sembla que en seria un atractiu, més que no pas un inconvenient. Si algun dia et decideixes, aquí hi tens un seguidor fidel i comentarista amb la destral a punt!

GEMMA ha dit...

Ok David. Sempre serà interessant llegir-te, de la manera que sigui.

David ha dit...

Gràcies, Gemma. Et dic el mateix.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA