divendres, 1 d’abril de 2011

Barcelona

Es veu que aviat hi haurà eleccions a Barcelona. Sí, la ciutat que més m’estimo i més odio del món. Doncs tinc el candidat ideal: es diu Joan Ramon Resina. El senyor Resina és director del Programa d’Estudis Ibèrics de la Universitat d’Stanford on, a més a més, treballa de professor de Cultures ibèriques i llatinoamericanes. Però, sobretot, el senyor Resina ha escrit un llibre extraordinari que es diu Barcelona’s Vocation of Modernity: Rise and Decline of an Urban Image (hi ha traducció al català). Les 316 pàgines d’aquest llibre són una anàlisi antropològica, històrica i literària imprescindible per entendre la imatge que Barcelona ha projectat des del s. XIX fins al Fòrum Universal de les Cultures de 2004. En aquesta obra, Resina descriu, de manera brillant, la ciutat que veuen Narcís Oller, Eugeni d’Ors, Mercè Rodoreda, Juan Marsé i Eduardo Mendoza, però el llibre és molt més que això. Personatges principals? Barcelona, és clar... o sigui: anarquistes incendiaris, burgesos de Liceu, urbanitzadors de quadrícula, revolucionaris de saló, noucentistes de bona fe, feixistes disfressats de pensadors, cosmopolites amorfs, visitants il·lustres, ressentits premiats, caragirats cínics, regionalistes acomplexats, arquitectes de faç tan dura com les places que dissenyen, especuladors sense escrúpols (sí, vet aquí un pleonasme), no-esdeveniments que s’esdevenen en no-llocs...

A la pàgina 277 hi diu: «Els rituals cívics multitudinaris en pro de valors obvis substitueixen el conflicte real, que es defuig i es reprimeix enèrgicament. Escalfant-se en la virtut insulsa del que és políticament correcte, aquesta societat satisfeta d’ella mateixa es creu a l’avantguarda del progrés perquè giravolta al remolí format pel reflux de la seva història», paraules que, una nit, quan un servidor tingui una mica més de temps lliure, cisellaré a l’entrada de l’Ajuntament de Barcelona, just a sobre d’on diu Plaza de la Constitución.

Llàstima que en Joan Ramon Resina no es presenti a les eleccions. I que jo no voti.

20 comentaris:

Lior ha dit...

Mira, ja tornem a coincidir! Barcelona també és la ciutat que més estimo (tot i que en amors d'aquesta mena sóc una mica poli-urbsià(?)), i la que més odio. Realment, passejar per segons on és depriment. Pensar que amb els mateixos mitjans, però en mans de gestors sans i pensants seriem a tocar del cel...
Ara bé, en una altre cosa diferim.
Que és això de no votar? |-(
Em sembleu tant frivols els que no voteu. Sou conscients que aquest sistema, amb totes les seves limitacions (més nostres que del propi sistema, em temo),és un luxe. No veieu com estan els que no tenen ni això? Coi! Valorem el que tenim i el que ha costat aconseguir-ho, i, després, voteu en blanc si ningú us fa el pes, o, si sou tant collonuts i en sabeu tant, feu una llista que encara us votarem, però voteu! Es que hem de tenir una paciència...
Mecagum l'olla clavada!
:-))

Miraculosa Miró ha dit...

Doncs jo no sé si l'estimo. En tot cas, no l'odio. Ja s'ho faran! "Quien siembra truenos recoge tempestades".
Això del votar... Jo hi estava enganxada, i me'n vaig deixar. Abans, però, ja havia intentat el vot en blanc. A les darreres vaig tenir una recaiguda que no em va ser gens bona. La principal virtut del nostre sistema és que el dret al vot el podem exercir o no. Frívols, collonuts, saberuts... Quin munt d'adjectius que ens dediques, Lior. No n'hi ha per tant! :-) I l'enllaç, genial!, he tirat el cap un pam enrere.
Més... Jo ja he complert amb la dosi que estimo que em pertoca en la qüestió de llistes, candidatures i participació
ciutadana.
ciutadana.
David, del tot d'acord amb tu.

Miraculosa Miró ha dit...

David, volia dir que estic d'acord amb tot menys amb els amors i desamors personals cap al Cap i Casal de Catalunya.
Salut hi hagi!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ah, la meva ciutat nadiua! L'estimo, però això no em priva de ser crítica.

Lior ha dit...

Sí n'hi ha per tant. Hores d'ara ja t'hauràs fixat en la diferència entre aquella gent de l'orient (tant) proper que pot votar, i la dels seus veïns que, sí els deixen votar, els ho deixen fer en les condicions que ja coneixem.
A veure que t'estimes més...

Sí, sí... ells sembren trons i a nosaltres ens cauen al damunt les tempestes...

I no és un enllaç, és un sustu, a veure si espavileu...
:-))

Hasbarats ha dit...

Caram, David! El paràgraf que cites és extraordinari. Realment et fa venir ganes de llegir aquest llibre i de votar aquest senyor. Llàstima que no es presenti cap candidat d'aquesta alçada. De tota manera jo sí que votaré, perquè permetre que l'horror actual continuï desmanegant la ciutat és un suïcidi col·lectiu i penós. Prova del que dic és que quan he obert l'enllaç que tan pèrfidament ens ha facilitat Lior "m'he jinyat"!! (Lior, això als amics no se'ls pot fer, sobretot si ja tenen una edat i les vàlvules desgastades).
A diferència del David, estimo Barcelona sense passions i no puc arribar a odiar-la. Crec que encara és una ciutat relativament petita i que de vegades em transmet escalf, un pòsit d'orgull i molt d'enyor. Votaré. No ho faré amb entusiasme, però crec que he de Triar.

Lior ha dit...

Benvolgut Capità, si us plau, perdoneu-me! No he pensat en vós, quan he fet el comentari, sinó en aquest parell d'inconscients. Recomposeu-vos prompte, i perdoneu-li la pèrfida destraleria a aquest humil servidor vostre.
(noteu que en David encara no ha dit ni piu; tremolo de pensar en la seva rèplica...és clar que jo també sé replicar...)

David ha dit...

La meva intenció era parlar d’aquest gran assaig d’en Resina, però ja que insisteixes, Lior… anem a pams: si no voto no és pas perquè no valoro la democràcia, és justament pel contrari, perquè la valoro molt. I com que hi crec fermament, em sembla que m’estaria traint si cada quatre anys em dediqués a posar un paperet en una urna per continuar legitimant aquesta colla d’impresentables que es diuen polítics i, a sobre, catalans. El vot en blanc? Continuaria significant jugar a un joc que no vull jugar. Tot i així t’agraeixo que no hagis tret aquell argument tan suat que sempre acaba apareixent en aquest tipus de converses, em refereixo a la màxima que diu que si no votes, després no et pots queixar. Jo crec que és a l’inrevés: si votes, no et pots queixar, perquè què t’esperaves? I és cert que els qui no tenen ni això estan pitjor. És un fet.
I la foto té delicte...

Jo me l’estimo perquè és la meva i perquè té la capacitat, quan hi passejo amb la mirada adequada, de fascinar-me constantment.
Pel que fa al vot, me’n declaro objector de consciència.
Salut, Miraculosa!

Com ha de ser, Teresa. Perquè ens l’estimem, la volem molt millor.

Està bé fixar-se en l’orient, Lior. Però també estaria bé fixar-se en el nord, on fins i tot hi ha llocs que això de la democràcia sembla que existeixi.

Oi que sí, Hasbarat? Me’n faria una samarreta i tot, amb aquest paràgraf. I tot el respecte per la teva opció, Hasbarat, que tan subtilment insinues.

Caram, Lior, recorda’m que mai no em discuteixi amb tu, d’acord? A mi em repliquen així i em sembla que ploro i tot.

GLÒRIA ha dit...

Jo també t'hauria preguntat el perquè de no votar atès el que ens ha costat recuperar-ho però amb la teva resposta a Lior quedo enterada. Satisfeta, no. Mira, david, jo també trobo impresentables els polítics catalans però m'he convençut de que no voto persones, voto idees i d'aquesta manera no tracto igual els que s'aproximen a la democràcia i els que són indissimulablement ultrafeixistes.
El paràgraf que vols cisellar -no em fa cap vergonya dir-ho- més que entendre'l, l'intueixo.
Com sempre un escrit que ens convida a la polèmica.
Quant a Barcelona, no la podria odiar mai però la voldria encara més universal i mundana.
Una abraçada, David!

Lior ha dit...

Glòria, jo em quedo com tu, enterada però insatisfeta, com després d'un mal clau vaja... :-)))
I jo també m'he hagut de llegir la sentència que en David vol cisellar, l'última part especialment, unes quantes vegades.Si ho he entès bé, Barcelona (la bcn sociata, per entendre'ns), enmirallada, i encegada, en escorrialles de valors progressistes, es creu a l'avantguarda del progrés, no perquè ho sigui, sinó perquè historicament ho ha/havia estat. Oi? Quan el dilluns arribi a bcn, el primer que faré serà passar per la Laie a buscar el llibre.

Consti que també em fixo, i molt, en el nord. Però, allà, la democràcia no se les ha d'haver amb un entorn com el d'Israel, cosa que li dona uns plus en mèrits democràtics.

I, David, bonico, no et deus pensar, ni remotament, que jo et fotria un moc que et fes, no ja plorar, sinó somicar lleugerament, oi? És clar que sempre em pots posar a prova fican-te amb en Weller o en Mozzer, a veure què passa... Amb tot, la llibertat d'expressió ultra-liberal que permet en Renyer...mira, per treure el cavernícola interior, no va gens malament, eh! :-)))

David ha dit...

Trobo que això de votar idees en lloc de persones és una sortida prou digna davant del dilema que significa haver d'escollir representants cada quatre anys, Glòria. Tanmateix, m'agradaria saber de quines idees estem parlant perquè en cap programa dels partits que es presenten a Catalunya n'he trobada cap.
Sobre el paràgraf segur que l'intueixes bé. És el que explica el Lior a continuació.
Una Barcelona més universal? Si vol dir menys espanyola, m'hi apunto!

Em sap greu no haver-vos satisfet, Lior, però ho tinc molt clar. Són molts anys de discussions i d'insatisfaccions compartides sobre aquest tema amb molta gent. Totalment d'acord amb el que dius d'Israel (encara que tampoc no sé pas a qui votaria si fos israelià).
I això de la por a un moc de mida semblant al que vas deixar anar a can Renyer ho deia de broma, home. Per cert, que és un dels pocs blogs escrits per personatges que han tingut una certa notorietat en el món polític català que valen la pena. Bé, deu ser l'únic, ara que hi penso.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

caram! Fet a mida. Aquest llibre planteja els temes que més em preocupen i que van associats al bo i millor, al dolent i al pitjor,
de la Barcelona que estimem/odiem.

Jo soc de la perifèria però no puc viure sense aquesta ciutat que avui t'acull, ara t'expulsa, ara et compra i avui et regala.

Aquesta Barcelona, complicada com tantes ciutats, em produeix sensacions com les que has escrit, David, a la teva ressenya.

El llibre pot ser excel·lent. Jo no estic censat a la ciutat, votaria coses que s'inspiressin en el que diu aquest llibre i en el que has escrit a la ressenya. Votaria als que aturessin aquesta Barcelona-marca que es vol vendre com "la millor botiga del món", quan realment és la suma de milers d'encerts i desproposits, de gent de tota mena, de botigues i locals, de carrers i places...d'exclosos i privilegiats...i totes les consideracions que has apuntat.

Des de comarques, practicament "metropolitzades", doncs, una salutació i un agraïment per aquesta ressenya i per un llibre que ja apunto a l'agenda.

Bona elecció, bona lectura!

Hasbarats ha dit...

Després d'haver-me quedat en estat semicatatònic amb el mantra hipno-musical linkat per Lior rebotim cap un altre enllaç on ens sorprèn amb una invectiva que ni el mateix Capità Haddock hauria gosat proferir. Darrerament no guanyo per pastilles de nitroglicerina!
David, pel que fa a l'opció de no votar com un acte de militància democràtica, em sembla molt respectable. El que passa és que jo ho vaig fer l'any 2006 i no vaig quedar gaire satisfet... com si diguéssim.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

el vot en blanc, no us penseu, té la seva utilitat. És una manera de dir que la democràcia és necessària (tot i els seus limits i derives) i que al mateix temps permet comptabilitzar una part de la dissidència.

L'abstenció possiblement és dificilment mesurable i inclou des d'allò que legitimament defensa en David fins a altres plantejaments incerts que van des de la mandra de votar, al passotisme social o al rebuig de qualsevol forma de democràcia.

Pot ser que un dels riscos de l'abstenció és que afavoreix i dóna més facilitats als partits que es presenten degut a que "a major abstenció, menys vots necessaris per obtenir escons". Aleshores obtenim un sistema de partits invariable que es pot mantenir amb baixes cotes de participació (en definitiva, "un xollo" per els partits que no ens fan el pes i que poden conservar els seus percentatges de vot amb menys suports).

Ho dèia per què aquesta vegada pensava votar en blanc i fer-ho compatible amb una certa consciència política crítica i no resignada.

perdó, ens desviem del llibre ressenyat. I crec que pinta força bé.

GLÒRIA ha dit...

David,
Més que menys espanyola -que també- penso en més europea. Fa molt anys que jo també miro el Nord. Segur que els meus ideals s'acosten als teus per Barcelona i per Catalunya però, malauradament, sé que només són ideals. També sé que no hi renunciaré. Cap polític català està a l'alçada del fet que va suposar el 10 de Juliol de 2010. Si jo ja portava anys instal·lada en el desencant, figurat't a partir del 10 J.
Uff! Perdona que m'extengui tant però entre tots inviteu a la xerrada.

David ha dit...

Jo tampoc no hi visc, a Barcelona, però és la ciutat on he viscut més anys de la meva vida i trobo que des de Franco fins ara no hi ha hagut cap mena d’interès per recuperar la Barcelona d’abans de la guerra i, en canvi, hi ha hagut molt d’interès per esborrar-ne qualsevol traça d’identitat catalana. Per altra banda no hi ha hagut cap respecte per la Barcelona popular com demostren les destrosses especulatives del Raval o del Fòrum. Salut, Àngel!

Aquest Lior és un home de contrastos, Hasbarat! I entenc la teva sensació d’insatisfacció del 2006 perquè és la mateixa que tinc jo des de fa 19 anys (que són els anys que han passat des que puc votar i no ho faig).

És un argument sòlid, Àngel i que he sentit diversos cops, val a dir, sempre en boca de gent assenyada. El vot en blanc és l’únic vot que entenc (encara que respecto quasi tots els vots, no cal dir-ho). Tot i així, des del meu punt de vista continuaria significant participar en un joc les regles del qual no em convencen.

Suposo que el teu pas per Trieste et deu haver fet pensar en la poca ambició europea de la Barcelona actual. I dic “actual” perquè des de principis del segle XX fins a la catàstrofe del franquisme, Barcelona havia aconseguit entrar en el mapa europeu. Tot es va estroncar de cop i els que han vingut després han preferit inserir la ciutat en l’àmbit espanyol i iberoamericà. Sobre la reacció política després del 10J era la que calia esperar. La gent els va passar al davant i això no ho suporten.
I no t’he de disculpar que t’extenguis, Glòria. Que en seria d’avorrit aquest blog sense les vostres aportacions!

unatrobadora ha dit...

Què potent en Resina! Ja era hora d'un llibre que parli de la modernitat de Barcelona amb les dues cares de la moneda...perquè si ens posem a parlar tan sols de Born reformat, de Raval bohemi o de la torre Agbar, o de les copetes de vi de la pel·li del Woody Allen estem amagant massa coses que també conformen el caràcter de la ciutat!

David ha dit...

Quan una ciutat pretén vendre's com un producte, s'han d'eliminar els elements que no lliguen amb la imatge que es vol transmetre. Aleshores convertim la ciutat en un parc temàtic.
Salut, Trobadora!

Xavi ha dit...

No votes? I dius que llàstima?

Jo més aviat diria que llàstima que haguem de fer-ho.

PS: Salut, David. Feia temps que no passava per aquí. Segueix igual d'apassionant que sempre el blog, veig.

David ha dit...

Amb els polítics que tenim, sí que és una llàstima haver de votar.
Moltes gràcies pel comentari, Xavi. De tant en tant, també visito el teu blog. Veig que darrerament voltes per terres alemanyes. Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA