dilluns, 23 de maig de 2011

65.905

«Primer els de casa.» Ridícul. Enormement ridícul. Però efectiu. Efectiu per a qui? Per als qui casa és una bona metàfora de país. D’un determinat tipus de país, és clar. Es deuen sentir protegits darrere d’una metàfora que conté parets. Doncs són 65.905.
I és clar que tampoc no és necessari fer-se el multicultural (terme que no sé ben bé què vol dir) dient haima en lloc de envelat (per cert, una carpa és un peix): la ingenuïtat hippy-happy-flower no deixa de ser paternalisme encobert. I no cal caure en el cosmpolitisme estèril, tan de moda avui en dia, que converteix l’autoodi o l’autoignorància en un mèrit de dimensions universals. Tanmateix, sembla evident que tenint en compte qui ha, històricament, emprat lemes tan profunds com «Primer els de casa», qualsevol persona amb dos dits de front escopiria (metafòricament, si voleu) sobre tots els cartells que han tingut la poca vergonya de voler-nos convèncer que un país és una casa.
«Jo no sóc racista, però». 65.905. Tots aquests no racistes, amb peròs o sense, ja tenen un partit que els vol representar (i no em refereixo al PP, que també). Legitimats com estan per la democràcia, aviat podran deixar de dissimular i explicar què s’amaga darrere d’aquesta conjunció adversativa. I ja no els caldrà definir-se en negatiu. Les portes de l’armari obertes de bat a bat. I no és la crisi: ningú no es fa racista perquè hi hagi crisi.

«Pensar que el discurs racista només tradueix, en la seva vehemència, una incapacitat, sens dubte lamentable, per tolerar l’altre en la seva integritat, per acceptar-lo tal com és, és absurd: ja que el racisme no és res més que l’expressió renovada de la negació de l’home, de tot home en la seva riquesa i en la seva infinita pobresa», va escriure Edmond Jabès. És exactament això.
«Primer els de casa.» Paraules escumoses i perilloses.

21 comentaris:

Allau ha dit...

Aquesta xifra és la seqüela més trista del dia d'ahir.

Clidice ha dit...

A cada nova papereta que sortia en l'escrutini el cor s'anava encongint sota l'abraçada freda d'un puny de ferro, sense cervell, immisericorde. I tot per la covardia i la negació de la realitat d'aquells que abracen cegament les teories del tot s'hi val per fer una foto ben bonica.

Lior ha dit...

Mira, un altre exemple de mal gust! Perquè, de PxC, programa polític (per dir-ne d'alguna manera) apart, amb un gust mitjanament entrenadet, ja es veu que una cosa com aquesta no s'ha de votar!
Ara, que jo, la decepció forta, per propera, me l'he endut al poble on passo els caps de setmana. Un ajuntament amb els comptes sanejadissims, una gestió racional, oberta, moderna, europea... Bé, vull dir civilitzada. I va i guanya una llista feta a correcuita només pel rebotament d'alguns pobletans (dit molt despectivament) que no han pogut fer la seva com en èpoques més caciquils. I, atenció, que ens espera un batlle que no se sap comportar ni a taula! Estic tant baix de moral (literalment), que tal com arribi a Barcelona me'n vaig a la farmàcia a comprar això (atenció al prospecte). A veure si em recomposo una mica...

matilde urbach ha dit...

2.993 vigatans. I el més fort és que se n'amaguen. No hi ha manera de distingir-los, pel carrer. Ves a saber a quants d'aquests ciutadans respectables saludaré avui.

I el pitjor de tot és conèixer de primeríssima mà a en Josep de cal Carlí, saber-li tots el topants (l'única cosa que té bona és que no enganya: li falla un interruptor i el que vol és sortir a la foto. D'on no hi ha no en raja). A mi no em fa por, l'Anglada, em fan por els descerebrats capaços de donar-li el vot a un boig que no s'ha pres la molèstia ni de gargotejar un simulacre de programa polític. És que l'Anglada no és capaç ni d'articular un discurs racista, que fa camí amb quatre consignes estúpides. Els 2.993 irresponsables que alimenten la bèstia i es renten les mans sí que em fan por. Una por terrible.

Aris ha dit...

Tens raó, però, com ja ha passat a la història, dins d'aquests votants ja gent que son els teus veïns, persones normals. La culpa es de les esquerdes del sistema: tan el judicial com l'administració no fa la seva feina i cometen errors que aprofiten polítics com l'Anglada. Fins que no subsanem aquests errors, la gent es sentirà enganyada i revindicarà les dos classes de ciutadan: els d'aqui i els d'afora, o es que no ens enrecordem del que deien del Xarnegos? (paraula per cert, que es va inventar pels afrancessats)

Chals ha dit...

Trist molt trist, jo també vaig camí de la farmàcia. No ho entenc. Estic més que desanimat, açò ho fan en Poonia i és un gag dels bons.

El missatger ha dit...

Vaja, David, a mi em sembla molt més terrible la victòria del pp a Badalona. Al cap i a la fi el gran capital no ajudarà a eixelebrats com el partit dels 65.905, però als altres sí. I han vist que, com bona part de la població té rampells racistes, fent aquest tipus de discursos poden guanyar vots.

La idea més consistent que se m’ acut per evitar-ho és que pugi votar tothom amb residència en el país durant un període baix de temps. D’aquesta forma els emigrants passarien a ser un segment important de vots que els partits voldrien guanyar.
`
Malos tiempos para la lírica.

GLÒRIA ha dit...

La victòria del pp a Badalona m'avergonyeix. Una ciutat que tant m'estimo però de la que avui en marxaria lluny.
Els que es deia dels xarnegos? Són els dits xarnegos els que han picat l'esquer de la Sánchez Camacho i en García Albiol abominant d'altres pobles instal·lats aquí, àrabs, xinesos, romanesos, centre i sudamericans...que, comts d'altres, han de fer mans i mànigues per sobreviure. Els vots del pp procedeixen dels ignorants que fa quatre dies els donaven al psc. I en aquesta ignorància hi nia el mal.
David, avui estic molt moixa i l'abraçada també ho és.

GEMMA ha dit...

Molt perillós.

David ha dit...

Tens raó, Allau. Aquesta xifra i la dels 26.890 votants del PP a Badalona que deuen estar tots d’acord amb l’Albiol que els immigrants ens duen malalties.

Exacte, Clidice. Els dirigents dels altres partits són culpables, per omissió, de la situació que aquests racistes pretenen aprofitar per imposar aquest puny de ferro que anomenes.

I qui es pregui la molèstia (és molta molèstia, ja ho sé) d’escoltar què diu l’Anglada, s’adonarà de la manca de carisma i d’intel·ligència del personatge en qüestió. Per cert: en quin poble vius, tu, Lior? Pel que en dius deu ser una mena de paradís amagat! Sort de la poesia, oi? Rilke o qui sigui. I m’agrada la idea de dir-ne farmàcia, de la llibreria.

És just el que penso, Matilde. Qui pot deixar-se convèncer per un discurs tan lamentable i mancat de tota intel·ligència? Algú encara més curt que qui l’elabora?

Doncs aquests “xarnegos” haurien de tenir més memòria perquè en moltes ocasions (no totes, que quedi clar) són gent d’origen espanyol els qui abracen amb més entusiasme postures com les del PP de Badalona o de l’Anglada. Salutacions, Aris.

T’entenc, Chals. Amb el PP que teniu al País Valencià, no us calen gaire Plataformes.

El discurs del PP de Badalona (amb el suport de tots els dirigents “catalans” del partit) ha estat fastigós, tens tota la raó, Missatger. Segurament el gran capital no ajudarà aquests eixelebrats, però no crec que això els aturi.
I no em sembla malament la idea que proposes. S’hauria de fer molt ben fet, però seria una bona solució.

No puc afegir-hi res més, Glòria. Has dit exactament el que volia dir. La ignorància és terrible i quan s’ajunta amb la mala fe, passen coses com aquestes. Entenc que estiguis moixa.

A mi m’ho sembla, Gemma. Sembla mentida que discursos com aquests encara tinguin un seguiment tan gran.

Lior ha dit...

Sembla que avui tornem a comptar amb la deferència del blogger. A veure quant li dura...

Vaig tot sovint a Badalona, i la meva interpretació dels resultats electorals és la mateixa que la de la Glòria. I Glòria, no sé que en pensa en David, però les abraçades moixes fan una mica d'angunia (i també fan de figatova, no? ;-) ),encara que siguin telemàtiques...Bé, per desemmoixar-nos una mica, jo ja he passat per la farmacia i us passo un comprimit del meu medicament, a veure si recuperem una mica el to vital:

CANÇÓ D'AMOR

¿Com haig de posar l'ànima per tal
que no es toqui amb la meva? ¿Com hauria
d'alçar-la damunt teu vers altres coses?
Jo voldria guardar-la molt a prop
d'una cosa perduda dins la fosca
en un lloc rar, quiet, que no ressoni
quan les teves fondàries ressonin.
Però tot el que ens toca a tu i a mi
ens pren alhora com un cop d'arquet
que treu de dues cordes una sola veu.
¿Damunt quin instrument estem tensats?
¿I quin violinista ens té a les mans?
Oh, cançó dolça!

R.M.Rilke
Traducció de Feliu Formosa i Joan Margarit
Cinquanta
poemes de "Neue Gedichte" Quaderns Crema


Com que també el venien sense recepta, vaig aprofitar per automedicar-me una mica més (Una habitació a Holanda).

Lior ha dit...

L'enllaç correcte de CANÇÓ D'AMOR. El poema erroniament enllaçat és aquest:

EL POETA

De mi t'allunyes, hora. El batec
que fan les teves ales em fereix.
Jo tot sol, ¿què puc fer amb la meva boca?
¿Amb el meu dia? ¿Amb la meva nit?

No tinc cap estimada ni cap casa,
ni cap indret on viure.
Totes les coses a les quals em lliuro
es tornen riques mentre em consumeixen.

Dels mateixos traductors.

En Vallcorba em matarà... amb raó!
N'he fet un escampall...

El poble on solo passar els caps de setmana no és un paradís, i menys ara amb aquesta colla d'arreplegats (mai millor dit) que ens, d'allò..., governaran, però vist el que corre per tants ajuntaments i el que havia corregut pel meu, el que teniem era portentós. Tornen els temps foscos...

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

És totalment perillós. Com és perillós, també, que aquest fenòmen s'estengui en altres opcions electorals o senzillament en el carrer.

No em mou cap esperit "multicultural" ni cap "bonisme" socialdemòcrata o liberal. Des d'un cert internacionalisme bàsic i des de la conviccio de que tots tenim països que conformem i configurem, veure això és per convocar l'Angelus Novus al bellmig del carrer.

Amb les barbaritats que ha patit aquesta envellida Europa! i ara haver de malviure amb aquest desastre.

Segueixo pensant que els dos pilars de l'estat de les coses presents estan fonamentats en el mercantilisme desaforat i la dialèctica del multiculturalisme formal (xocs o aliances de civilitzacions) i de l'apropiació política de les identitats com a element de barbàrie.
D'aqui es deriva la multiculturalitat de postal i l'ascens de la tenebra racista i xenòfoba.

Les coses petites, amables, les identitats que es toquen, la cultura precisa que ens configura...etc, són les restes del món que hauriem volgut.

Malament anirem si als mals del feixisme latent només es fomenten respostes superficials, multipintoresques i de retòrica inclusiva desprovista d'una pràctica i d'un discurs social i marcat per la memòria dels
desposseïts i dels perseguits.

Quin fàstic!

Hasbarats ha dit...

1.- Anglada és un individu tèrbol amb un passat inequívocament feixista i mancat de cultura i d'intel·ligència.
2.- PxC no té programa i els seus candidats són majoritàriament oportunistes rebotats d'altres partits, sense discurs i sense decència.
3.- Han aconseguit 65.905 vots i tots sabem que no han tocat sostre.

No estaria de més que aprofundissim sobre l'orígen d'aquests vots, no us sembla? Això no és un fenòmen nou, a França fa més de vint anys va iniciar-se la fuga del vot del Partit Comunista al partit de Le Pen i aquí hi ha una correlació clara en el transvasament de vot PSC a PxC en zones de classe mitjana-baixa.

L'arribada gairebé sobtada i massiva de nova població -encara que sigui del poble del costat- per força provoca tensions. Afegim a aquest fet que la procedència és diversa amb costums diferents i amb un estatus econòmic baix, que patim una crisi brutal amb un atur galopant, que el pastís dels ajuts públics s'ha de repartir entre més gent, que els prejudicis i el racisme en aquestes circumstàncies creixen, que la nostra classe política CONSIDERA TABÚ parlar del problema sobretot en campanya electoral i que encara hi ha partits, líders i organitzacions que demanen "papers per a tothom", ¿què té de sorprenent que amb aquestes premises els oportunistes i els populistes recullin el vot de la gent que ni tan sols és escoltada pels responsables d'aquest desgavell?
¿És possible que els nostres dirigents siguin tan ignorants que no hagin previst el que una vegada i una altra ens ha mostrat la història? ¿No saben què passa quan la classe mitjana se sent amenaçada i veu en perill la seva seguretat, la seva identitat i el seu estatus? ¿D'on es pensen que neixen els moviments feixistes?

David ha dit...

Moltes gràcies pels poemes d’en Rilke, Lior. És un clàssic a qui sempre ve de gust llegir i un molt bon medicament.

Subscric de dalt a baix el que opines, Àngel. Com a bon benjaminià que ets, encertes el diagnòstic del tot. Salut!

Benvolgut Hasbarat, tot el que dius és ben cert. Ara, jo no ho atribuiria tot als partits polítics (que tenen una gran responsabilitat, evidentment). Crec que amb el que tothom sap que aquests tipus de consignes racistes poden arribar a comportar, no hi hauria d’haver ningú que es deixés enganyar per eslògans tan ridículs. Vull dir que no entenc que els prejudicis i el racisme hagin d’augmentar, per força, quan hi ha períodes de crisi. Si ets racista, ho ets sempre, no només quan hi ha crisi. El problema el té molta gent dins seu.
Els nostres, dirigents, això sí, seran corresponsables de tot el que pugui passar.

Hasbarats ha dit...

No hi estic d'acord. Els dies de vaques grasses hi ha més gent generosa i solidària. Quan hi ha problemes greus molta gent mira per ella i, màxim, per la família. I el que abans era diferent ara es converteix en un enemic. Ah, i un detall important : creuen que no són racistes.
També creuen que Sálvame de luxe no és tele-escombraria i que llegir molt és un símptoma d'alguna malaltia mental.

A. ha dit...

Estic molt d'acord amb Hasbara'ts. A Le Monde van fer una enquesta entre els seus subscriptors: n’hi va haver més d’un que van votar Le Pen (compte, perquè Le Monde no és de dretes). Preguntats per què el van votar, una senyora va contestar que està molt bé educar tothom, però que mentre no aprenguin educació, a ella ja li havien robat tres cops seguits la pensió. En aquest cas, es refería més a lladres que als immigrants, però el missatge és igual: uns polítics deien que cal ajudar, que cal educar, que cal oferir possibilitats etc, i aquesta senyora deia que, mentre aquesta política bona però lenta anava fent efecte, Le Pen prometia una política no enfocada a les causes reals però amb l’efecte immediat de poder cobrar la pensió.
L’Anglada, a les eleccions a la Generalitat, a Barcelona va guanyar més d’un 2% a Nou Barris i al Raval. Són dos barris on, d’immigració, en tenen i hi entenen. Caldria esbrinar bé què passa en la convivencia amb nouvinguts i no contestar immediatament que són uns racistes i xenófobs etc. etc. Hi ha temes tabús, i si els partits democràtics no estudien bé les coses, aniran sortint guillats com l’Anglada.
Compte per què Hitler va pujar al poder democràticament, recolzat per clases mitjanes o mitjanes baixes molt amenaçades econòmicament pels efectes de la crisi del 29 i perquè els països vencedors de la I Gran Guerra van imposar unes condicions econòmiques excessives que no van voler modificar tot i els efectes de l’esmentada crisi del 29.
Això que diu en David que “quan ets racista ho ets sempre”, no veig tant clar. És molt probable que la territorialitat animal que tenim faci que tinguem certes tendències de prevenció cap a l’”altre” cap al “diferent”, no necessàriament ha de ser una prevenció violenta i racista, però sí s’hi pot tornar en èpoques de dificultat.

A.

David ha dit...

Ja està bé que algun cop no estiguem d’acord, Hasbarat. A mi em sembla, però, que estem dient quasi el mateix. Jo vull incidir en el fet que, tot i que potser alguns creguin no ser racistes, el fet que a la mínima crisi acabin atribuint tots els mals a la immigració demostra que en són, de racistes. I ja ho eren quan les coses anaven bé.

Entenc el que dius, A. Tanmateix el mecanisme que jo no entenc és el que fa que algú a qui li hagin robat (la senyora a qui fas referència, per exemple), un cop comprovat que els qui haurien de fer alguna cosa per ella no ho fan, decideix votar un partit racista. Què té a veure una cosa amb l’altra?
I per molt que la convivència pugui ser difícil (que de vegades ho és, però en molts altres casos, no) i que hagi arribat molta gent a Catalunya que no són precisament angelets, tampoc no entenc que l’opció hagi de ser facilitar l’accés a llocs de poder a racistes.
En el que sí que estic totalment d’acord és en el fet que l’omissió dels partits polítics pel que fa a aquests temes és gravíssima i d’una irresponsabilitat imperdonable.
I Hitler va pujar al poder per tot el que dius i perquè va fer coincidir tots els mals en els jueus, cosa que a grans sectors de la població alemanya, austríaca i, per què no dir-ho, europea, els va semblar perfecte.
Agraeixo molt el teu comentari, A. Benvingut.

A. ha dit...

David: des del punt de vista de la iaia, ella no va votar un partit racista o xenòfob o de dretes o d'esquerres o del que sigui, va votar un partit que li deia “Jo tancaré a la garjola els que et roben cada mes”. Aquest és el missatge que l’esquerra, de vegades, hauria de poder donar sense complexos.

A.

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

veig molts comentaris perfectament compatibles. Sobre la relació política (en el sentit partidari del terme) i racisme, penso que la cosa és més profunda, al cap i a la fí el partidisme polític dominant funiciona a cop d'esquesta demoscòpica i si l'enquesta digués que Badalona és el paradís de la multiculturalitat i de la pau universal, tots i el PP de l'Albiol invlòs, apostarien per la tendència i fairen campanyes amb globus i flors. Em temo que la passió pel poder és cada vegada menys ideològica i més centrada en "el poder pel poder", la qual cosa vol dir que les velles eines de coneixement de la realitat i les voluntats de transformació -si s'escauen- han derivat en una interpretació de les tendències d'opinió de les que es nodreix la propaganda electoral. Al cap i a la fi, recordem els temps d'hegemonia "progressista" (superficial però realment existent) que permeteren aquelles majories electorals a Felipe González (aleshores ja es començava a fer política demoscòpica).
O sigui que, amb un cert marge d'error, crec que les tendències feixistes, racistes, xenòfobes o populsites d'avui tenen una explicació molt més profunda i que ultrapassa sigles, campanyes i escons.

David ha dit...

Ja, però la responsabilitat de la iaia i de tothom és d’indigar qui li transmet aquesta mena de missatges. Vull dir que no es pot defugir la responsabilitat que cadascú té de votar el que vota o, dirctament –seria el meu cas- de no votar.

Segurament la majoria de polítics diuen el que els han dit que els donarà vots si ho diuen. Les enquestes d’opinió són els oracles que consulten dia i nit. I així va tot, Àngel.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA