dissabte, 14 de maig de 2011

Sweet Soul Music

Les dades imprescindibles són:
1) Nom: The Pepper Pots
2) Estil: Soul (revival? potser sí... i què?)
3) Influències: The Supremes, The Marvelettes, The Four Tops, Marvin Gaye, Smokey Robinson & The Miracles... (em sembla que em marejo...)
4) Procedència: Girona.
5) Per què en parlem novament: Train To Your Lover.
6) Sortides i entrades: la Mercè Munné ja no hi és, però l’Aya Sima també ho fa molt bé.


7) Extra: ens proporcionen una coberta estonosa autòctona.
  

13 comentaris:

Allau ha dit...

Ara entenc perquè tothom en parla. L'estació és Port-Bou, oi?

Lior ha dit...

Collona, amb el soul nostrat!
El soul, per vibrar-lo, m'agrada, no sé com en dieu els entesos, amb el baix fent-se notar. En Bob Dylan en te una que m'agrada molt, musicalment, és clar; és de la seva fase cristiana... Bé, suposo que és soul, ja m'ho diràs. Saved

GLÒRIA ha dit...

Sona molt bé, David i m'agrada molt el teu escrit de gènere fitxa. I què?
Jo també diria que l'estació és la bellíssima i suggeridora "gare" de Port-Bou.
Ei, una abraçada!

David ha dit...

Tothom en parla, Allau? Doncs jo dec estar sord! I sí, és la magnífica estació de Port-Bou. Salut!

Què et sembla, eh, Lior? Els baixos potents de les gravacions de soul del segell Stax són mítics, per exemple. I, home, Bob Dylan i soul no semblen conceptes gaire semblants, encara que la cançó que enllaces té, tens raó, un regustet soul molt agradable. Ara que hi penso, al magnífic Street Legal (1978) també hi ha algunes cançons que s'acosten al soul.

Gràcies, Glòria. Em fa feliç que et sonin bé, les Pepper Pots. Veig que en això d'estacions teniu un olfacte ben fi. Una abraçada!

Lior ha dit...

Perquè consti; servidor ja sap que en Dylan no és de la branca soul, volia dir la cançó i prou. Es que t'ho he de matitzar tot... :-))

David ha dit...

Ja m'imaginava que no confonies Otis Redding amb Bob Dylan, Lior... Però no volia deixar passar l'oportunitat de demostrar, un cop més, els meus vastíssims coneixements musicals :)

J.Mateu ha dit...

Hola, David

Sense que serveixi de precedent, comparteixo la teva opinió sobre aquest grup i les seves portades :-)

David ha dit...

Jesús! Ara sí que m'he quedat sense paralues... sort que has aclarit que no servirà de precedent!
Ei, deuen ser encara més bons del que em pensava aquests Pepper Pots si són capaços d'arrencar-te un comentari elogiós :)

F. Nogués ha dit...

Sensacional. Ves per on! :-D

Lior ha dit...

He rebut aquest mail:

Bon dia,

Tan sols quatre ratlles per a comunicar-te que
hem engegat la campanya Tots a Westminster,
campanya que pretén fer arribar milers
d’adhesions als 14 diputats britànics
que presentaran, el 14 de juliol de 2011, una
moció a la Cambra dels Comuns a favor del dret
de Catalunya a decidir el seu propi futur. Ho
podràs veure a la pàgina web:
www.casdelscatalans.cat.

A més a més de la teva adhesió, ens agradaria
que divulguessis aquest comunicat als teus
familiars, amics i a tota aquella gent que
creguis oportú, així com als responsables
d’aquelles associacions o entitats amb les que
tinguis algun vincle.

També ens agradaria que poguessis fer un forat
a la teva agenda i ens acompanyessis a
Londres, el primer cap de setmana de juny, a
l’acte de lliurament de les adhesions al
Parlament de Westminster.

Ben cordialment
Antoni Pladevall i Font

David ha dit...

Em sembla que és una bona iniciativa, Lior. Sens dubte l'olla ha començat a bullir. En qüestió de nacions els anglesos (amb totes les excepcions que vulgueu) en saben bastant més que els espanyols.

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

eep! arribo tard a la cita, però THE PEPPER POTS no podien passar de llarg. Sensacional banda. Quan la punxavem al programa de la ràdio el nostre col·lega dels controls estava convençut de que era un material Motown. Sí, ho sembla, i tant, i què? Ja en vas parlar un dia d'allò de les apropiacions. Cap problema! Aquesta gent treballen amb un talent sensacional i ja està. Imitar o reproduïr clàssics del "sound of the young black America" des de casa, empaquetats a la molt benjaminiana estació de Port Bou i que, a més, soni practicament analògic, és per alçar el Pork Pie i festejar-ho en una sessió de ball 'allnighter' imaginada o real.

Amunt els cors!

David ha dit...

Subscric tot el que dius dels Pepper Pots, Àngel. Reprodueixen el so del millor soul d'una manera que combina originalitat i fidelitat als models. Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA