dimecres, 23 de maig de 2012

Òpera

No tinc ni idea d’òpera. Però ni idea. El menyspreu que de jovenet sentia per aquests éssers humans sovint enormes capaços de bramar com ningú s’ha anat transformant amb els anys, i, actualment, encara que tampoc n’escolto gens sovint, he après a valorar-ne (superficialment) algunes peces i autors. Tot i així, continuo sense tenir-ne ni idea. És per això, segurament, que la peça i representació següents em semblen sublims quan, de fet, m’imagino que, a ulls d’un expert, el que acabo d’afirmar és com considerar Ob-la-di Ob-la-da i Yellow Submarine dels Beatles com el millor de la música pop. Ja em disculpareu, experts.

11 comentaris:

Hasbarats ha dit...

Cal tenir-ne idea? Jo crec que l'art està per damunt d'aquestes convencions, que sovint ens cohibeixen. T'agrada o no t'agrada. Els que "tenien idea" van ignorar Van Gogh, van escandalitzar-se amb Beethoven i van insultar Schnitzler; per exemple.

Em fa l'efecte que quan érem joves gairebé tots menyspreavem l'òpera. Ens semblava antiquada, pesada, sobreactuada, classista i absurda. De passada, no n'havíem sentit una de sencera en la nostra vida, però això no ens impedia opinar i sentenciar. Amb els anys vas aprenent una mica i descobreixes que l'òpera és molt més que dues foques declarant-se amor bramant, que hi ha força estils diferents i que moltes obres contemporànies són òperes, encara que es diguin d'una altra manera. Ja em diràs si no, què feien Kurt Weill i Stephen Sondheim.

Fantàstica la Barcarola d'Offenbach! A mi, en general, l'òpera més clàssica no m'entusiasma; em refereixo als romàntics italians i a Wagner, encara que, per exemple aquest duo de La Boheme em sembla una arravatadora excepció http://www.youtube.com/watch?v=LYB5QS8LS-4&feature=related.

M'agraden força les òperes barroques (Monteverdi i Puccell) i alguns oratoris de Haendel. Aquí una "gamberrada" de John Mark Ainsley cantant molt accelerat una ària del Mesies http://www.youtube.com/watch?v=z8PBKf2m5ps .

Aquesta ària de Dido i Enees de Henry Purcell em sembla excepcional http://www.youtube.com/watch?v=ivlUMWUJ-1w&feature=related De vegades m'imagino què hauria pogut sortir d'una versió salvatge de la Janis Joplin!

I acabo amb l'ària de la Reina de la Nit de La Flauta Màgica de Mozar. Sembla impossible poder cantar una peça tan al límit. Però t'he triat aquesta versió perquè la posada en escena és d'allò més gòtic i no saps si és la Reina de la Nit o Vampirella!! http://www.youtube.com/watch?v=CAo_BxOkWaA

Perdona l'extensió d'aquest comentari. Paraula que no és per fer-me perdonar les meves absències involuntàries a l'hora d'intervenir en aquest blog tan
estimat i enriquidor. De fet no m'ho perdono ni jo; des de l'entrada de l'Akhmàtova que em desperto a les matinades amb convulsions.

Lior ha dit...

Dedica el Capità uns quants adjectius a l'opinió que sobre l'ópera (entenc que també el seu entorn, on hi coincidiria parcialment) corrien per la progressia nostrada i que em venen bé; Antiquada, pesada, sobreactuada, classista i absurda. Si, així era, entre altres coses, la tropa progresista. La que criticava l'òpera i la que no. I n'hi podria afegir uns quants més...

Comparteixo, també, la flaca barroca, i per una de les millors :___) veus: John Mark Ainsley

Voleu plorar una mica (més): Adrianne Pieczonka

Pel Capità, aquesta, que ben segur sabrà apreciar...

I David, quedes disculpat.
(encara que també siguis víctima dels prejudicis progres amb la teva Liceu-fòbia).

Estic de la dentadura del Christian Galvez fins los colloníssims, senyors del yutup!

novesflors ha dit...

Jo tampoc no en tinc ni idea, i el cas és que m'encantaria saber cantar com alguna d'aquestes noies... però res (:
M'ha agradat el teu vídeo, i tornaré a vindre per anar mirant, en diverses vegades, les suggerències que fa el comentarista anterior, que semblen molt prometedores.

Evocacions ha dit...

Si fa no fa em passa el mateix: no entenc gaire d'opera (ni altres músiques). Al llegir el llibre del Llovet sobe la Universitat vaig veure que ell tenia deliri i vaig adonar-me que m'he deixat anar en aquest aspecte.

GEMMA ha dit...

Diria que la vida és prou llarga per tenir temps per descobrir el que ens ofereix o el que ens crida l'atenció. Jo fa poc vaig anar a la meva primera òpera, La Boheme, i haig de dir que em va agradar l'experiència. I no serà la meva darrera òpera.

Bon dia, David.

David ha dit...

És cert que els experts l’han vessada més d’un cop, però tot i així és innegable que un judici fet per algú que sap de què parla ajuda a aprendre més que una opinió. El meu menyspreu per l’òpera era, sobretot, perquè no n’havia sentit mai cap de sencera i perquè no era capaç de connectar-hi. T’agraeixo molt els fragments que has afegit al teu comentari. Tan sols coneixia l’ària de la Reina de la Nit.
Sobre els comentaris al meu blog, cap problema, Hasbarat. Que te’l llegeixis de tant en tant ja m’afalaga molt. Jo cada cop tinc menys temps per comentar en la gran quantitat de blogs interessants que trobo.

Moltes gràcies pels enllaços, Lior. Veig que, com l’amic Hasbarat, coneixeu bastant més òpera que jo (no era pas difícil). Tants els seus enllaços com els teus me’ls he d’escoltar més bé, que això no és com escoltar d’altres gèneres menys sofisticats. L’encertes, Lior: tinc molta més Liceufòbia que no pas òperafòbia. I no és pas per fer-me el progressista, t’ho asseguro.
I qui és Christian Galvez?

Sí, Novesflors, ens han posat deures operístics. És que tinc unes comentaristes que no me’ls mereixo.

És veritat, Albert: en Llovet n’és un expert. Recordo que a la universitat, a classe, fins i tot algun cop havia mig interpretat algun fragment en un moment d’aquells de showman que acostumava a tenir.

Sí, estem plens de prejudicis, volguem o no. Jo encara no n’he vist mai cap en directe. No ho descarto pas, clar. Bona nit, Gemma.

Lior ha dit...

Christian Galvez és el d'aquest anunci dental que apareix cada cop que punxes una cançó al yutub.

Enric H. March ha dit...

Tenint en compte que d'òpera en sé entre poc i gens, amb aquesta barcarolle i l'Elīna Garanča ho tenim fàcil. Si tanques els ulls, la bacarolle et porta pels canals de Venècia; si els obres, la letona et captiva amb aquests ulls impressionants: http://bit.ly/KhUulj

Hi ha fragments que posen els pèls de punta, com la Reina de la nit que ens regala el Capità.

Dijous vaig anar a veure Sigfrid de Wagner. Tota una experiència de 4 hores i mitja.

David ha dit...

Ah, no ho sabia, Lior. Jo no me'l trobo pas, crec.

Tens raó, Enric, no hi havia caigut, però la Barcarolle lliga perfectament amb Venècia.
Wagner? Segur que va ser tota una experiència. Jo tinc prejudicis.

Enric H. March ha dit...

L'infern s'ha de conèixer des de dins ;)

David ha dit...

Segurament tens raó, Enric. El que passa és que jo, tot i no tenir-ne ni idea, sóc més de barroc. Els romàntics se'm fan pesadets i Wagner... bé... tu ja m'entens.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA