dilluns, 12 de novembre del 2012

Jüri Talvet, l’erudit senzill

Jüri Talvet va néixer a Pärnu (Estònia) l’any 1945. És, entre d’altres coses, catedràtic de Literatura Comparada a la Universitat de Tartu, traductor, assagista, hispanista (iberista seria més acurat) i poeta. Tot i que el seu amic Albert Lázaro-Tinaut, gran coneixedor de l’Europa  que ningú no ens ha presentat encara, ha traduït al català un bon nombre dels poemes de Talvet, cap editorial d’aquest país no ha considerat convenient publicar-ne una antologia. (En canvi, l’any 2010, Olifante ho va fer en una edició d’un gust exquisit, a partir de la traducció al castellà del mateix Lázaro-Tinaut i la revisió de l’autor.)
La poesia de Talvet representa una mirada intel·lectual a fets quotidians. És un intel·lectualisme, però, vital, sense cap mena de pretensió i que, de fet, consisteix a relativitzar, irònicament, «les moltes lletres» (aquelles que ens poden fer perdre el cap). Com assenyala encertadament el poeta nord-americà H. L. Hix, en el món d’aquest autor estonià intel·lectualitat i emoció no estan mai renyits. De fet, Talvet és capaç de poetitzar fins i tot col·loquis i congressos. Als seus versos lliures hi apareixen des de la seva filla Marta-Liisa fins a Gertrude i Hamlet, Derrida, Gregor Samsa, Gaudí, Hans Christian Andersen, Klaus Mann, T. S. Eliot, Goethe, Stefan Zweig, Mozart, Dalí, Stalin... Talvet mai no és superflu però tampoc no és gens espès. És algú que sap usar les paraules per a reflectir la perplexitat del qui mira al  seu voltant amb curiositat i innocència. La neu, és clar, hi és omnipresent. El silenci de quan neva ha de fer pensar per força.
 
 
El poema «Armastus» («L’amor») ha estat traduït a vuitanta llengües:
 

L’AMOR
és un manament, així ho pensava
Kierkegaard. Millor serà
penso jo estimar, sense fer
cas d’aquest manament.
Reconeixent-se
l’ànima amb l’ànima,
responent
la sang a la sang,
sense saber, en ple
vol —cap amunt
o cap avall—,
quin haurà de ser
el punt d’arribada.
 
Jüri Talvet
(traduït per Joan-Francesc Ainaud)

8 comentaris:

El missatger ha dit...

Mare meva, David, m’ha meravellat. Quanta tendresa sense afectació i quant saber de la vida i de les emocions.

Lior ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lior ha dit...

Talvet i Derrida!? A veure si al final algú me'l farà entendre, Derrida. Se m'acut un verb nou, i m'agrada com sona i què pot significar: Talvejar.

novesflors ha dit...

No podria estar millor expressat.

Anònim ha dit...

Reconec que és un perfecte desconegut per a mi. De fet, la poesia ja em resulta un país estrany, deixant de banda alguns habitants aïllats amb qui converso molt de tant en tant.

Sona bé, aquest diàleg que l'autor manté amb la inteligència.

David ha dit...

M'alegro que t'hagi agradat, Missatger. És un poeta que val molt la pena i tant de bo se'n pugui editar alguna cosa en català.

Sigui per entendre Derrida o no, llegir Talvet és molt més que recomanable, Lior.

Difícil, Novesflors. Si algú té la gosadia d'escriure un poema sobre l'amor després de tot el que se n'ha escrit, més val que sigui del nivell d'aquest de Talvet, oi?

Fas una definició perfecta de la poesia de Talvet (i això que dius que no en llegeies gaire!): és un diàleg amb la intel·ligència. Salutacions, Enric!

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Gràcies per aquesta entrada, David. Puc afegir que pel juny d'aquest any ha estat publicada una petita antologia en català de Jüri Talvet, traduïda per mi i amb fotografies meves: "Ampit sobre el jardí" (Arola Editors, Tarragona), i que jo mateix he editat una plaquette bilingüe amb set poemes de Talvet traduïts al català (que no apareixen en l'antologia esmentada) dins el meu projecte de resistència cultural per mitjà de la poesia "Carmina in minima re": la trobareu reproduïda aquí: http://txtcarmina.blogspot.com.es/search/label/TALVET%20J%C3%BCri.

David ha dit...

Gràcies a tu per fer-me conèixer Talvet i per la tan agradable conversa que vam tenir ja fa temps. M'alegra que s'hagi pogut publicar finalment la poesia de Talvet en català. Cercaré aquest "Ampit sobre el jardí"; de la plaquette ja en tenia coneixemet.
Una forta abraçada! (espero poder-te comunicar aviat novetats sobre el projecte de El funàmbul, que he reprès, en el qual potser encara podríem incloure algunes traduccions teves de Talvet)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA