divendres, 21 desembre de 2012

Antics contra moderns 22

Segurament no cal recórrer als tòpics: l’olor del vinil, el soroll de l’agulla quan tocar el disc, el ritual d’empolsegar-se els dits cercant vés a saber quina meravella, la lletjor del cds... Som en l’era de les compressions digitals i dels fitxers i, per la gran majoria, tant els discs com els cds (i ja no cal dir les cassets) pertanyen al Plistocè. Que el vinil viu una mena de revival? El mercat hi ha tornat a veure una escletxa, res més. Que l’FNAC vengui discos és sospitós, es miri com es miri. Dediquem-nos, senzillament, a comparar imatges:
 
 

4 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La massificació sempre és sospitosa...

polaroid mental ha dit...

inevitablement de la segona gairabé hi vec un fotograma d'"alta fidelidad", un petit refugi on hi poden passar històries entorn a la música.

novesflors ha dit...

Una bona tenda de discos, una bona llibreria, el negoci de venda, sí, però del tu a tu, això és el que a mi m'agrada, no la despersonalització de les grans superfícies.

David ha dit...

Especialment quan és dirigida, directament o indirectament. Salutacions, Teresa.

No he vist aquesta pel·lícula, polaroid mental. Ara, tinc entès que tot passa en una botiga de discos, oi?

Això de la despersonalització de les grans superfícies s'està convertint en un tòpic, però no es pot negar, tens raó, Novesflors. Un pas més cap a la uniformització que redueix l'individu a mer consumidor.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA