dissabte, 8 de desembre de 2012

La muntanya de la mort: Celan, Heidegger i Bollack

El 24 de juliol de 1967, Paul Celan va fer una lectura d’alguns poemes seus a l’Auditorium Maximum de la Universitat de Friburg. Entre les mil persones que van assistir a l’acte, assegut a les primeres fileres, hi havia Martin Heidegger. Aquell mateix dia, més tard, durant un passeig pel casc antic de la ciutat, el filòsof convida el poeta a una excursió per la Selva Negra i a una visita a la famosa cabana que té a Todtnauberg. Celan accepta i la trobada es produeix l’endemà. De què van parlar durant el passeig? Ningú no ho sap. Sí que se sap, però, què va escriure Celan al llibre de visites de la cabana: és quasi pastat al poema Todtnauberg que va compondre molt poc després.
D’aquesta trobada (o no-trobada) que ha esdevingut llegenda n’han dit la seva moltíssims estudiosos i pensadors: Levinas, Derrida, Gadamer... Tot cercant-ne el màxim nom de fonts, he llegit el que n’expliquen Víctor Farías a Heidegger y el nazismo, Steiner a La poesia del pensament i John Felstiner a Paul Celan. Poet, Survivor, Jew. Em faltava el punt de vista d’un dels pilars de l’hermenèutica moderna i exegeta dels textos celanians: Jean Bollack. Tot just ahir em vaig comprar el seu Poesía contra poesía (revisat per Arnau Pons), publicat per la magnífica editorial espanyola Trotta. Tot just aquest matí el meu pare em porta a casa un retall de la secció d’obituaris de La Vanguàrdia: Jean Bollack va morir dimarts passat.
 

8 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Celan: un poeta gens complaent, a vegades la poesia no ho pot ser, com no ho pot ser la narrativa. Hi ha certes veritats que incomoden però no per això han de deixar de dir-se.

novesflors ha dit...

Veritablement interessant. Sempre aprenc a casa teua.

Enric ha dit...

De vegades aquestes casualitats fan venir calfreds, oi? N'hi ha que n'han fet literatura.
Et recomano l'entrevista que li fa Sam Abrams a Arnau Pons a Núvol, densa i sucosa com poques. També parla d'aquesta visita i de la lectura interessada que n'han fet els heideggerians, molt diferent de la de Bollack (http://www.nuvol.com/entrevistes/arnau-pons-el-poeta-lector/).
I permet-me una rectificació: on diu "celinians" hauria de dir "celanians".

David ha dit...

De complaent no n'és gens, Celan, tens raó, Teresa. A més a més, requereix un esforç d'interpretació fora del comú.

Gràcies, Novesflors. D'això es tracta, d'anar aprenent els uns dels altres.

Sí, Enric. Hi ha temporades en què aquestes casualitats se succeeixen d'una manera increïble.
Ara estic mort de son i no podria llegir el text que enllaces com es mereix, però demà de ben segur que ho faré. Moltes gràcies per l'enllaç i per la rectificació: de celanians a celinians hi ha molt més que una semple vocal de diferència! (ja ho he rectificat, que m'ha fet vergonya deixar-ho com estava). Bona nit!

Enric H. March ha dit...

Jo crec que les no casualitats superen tant les casualitats que quan n'hi ha una som més conscients de la transcendència del que passa al nostre voltant.

Veient la cabana vénen ganes de saber tot el que hi ha passat entre les seves parets.

David, no he llegit Celan.

David ha dit...

És probable que sigui com dius, Enric. Ara, quan les casualitats s'acumulen en poc temps, ens descol·loquen del tot.
A mi m'agradaria saber, sobretot, què hi va passar quan Celan la va visitar, encara que potser m'enduria una decepció.
Bé, com diu l'Arnau Pons a l'entrevista que em vas enllaçar, Labreu té previst publicar tota l'obra de Celan en català, la qual cosa és una de les millors notícies editorials que em pugui imaginar. Ara bé, llegir Celan és una tasca sense fi. No et pensis que en sóc un expert, molts cops em sento totalment perdut en els seus versos.

Enric ha dit...

David, has tingut missatges de dos enrics. Jo sóc el que et vaig enllaçar l'entrevista i sí que he llegit Celan, encara que, com bé dius, és una tasca sense fi, un pou sense fons, i sempre sembla més i més inasbastable.
I tens raó, que Labreu tingui la intenció de publicar tota l'obra de Celan traduïda per Arnau Pons (i llibre per llibre)és una gran notícia editorial, un luxe per a la nostra tan sovint menystinguda cultura.
Per acabar, et felicito pel blog. Fa molts apunts que et segueixo i aquest és tot just el segon comentari que t'hi deixo.

David ha dit...

Disculpa la confusió, Enric. Deixa'm, doncs, agrair-te a tu l'enllaç amb l'entrevista a Arnau Pons.
Celan és difícil, però altament estimulant. Vull dir que l'aparent hermetisme engresca a intentar entrar en el seu món, que després descobrim que, òbviament, també és el nostre.
La notícia sobre les traduccions de Celan al català és d'aquelles que ajuden una llengua més que segons quines lleis.
Moltes gràcies per felicitar-me, Enric, i pels comentaris.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA