dissabte, 23 de març de 2013

Ídols

El 1935 Max Jacob tenia cinquanta-nou anys i era un dels poetes francesos més importants. El 1935 Edmond Jabès tenia vint-i-tres anys i, tret d'un cercle molt reduït d'artistes francòfons d'El Caire (la seva ciutat natal), no el coneixia ningú. I vet aquí que aquell any, durant una estada a París, el segon va visitar el primer i li va demanar que valorés, si us plau, el manuscrit que li duia. Jacob, per poder llegir el text, va citar, amablement, Jabès l'endemà. L'endemà va arribar i Jabès, tot nerviós, es torna a presentar a can Jacob. «L'he llegit tot i ara l'estriparé perquè puguem parlar-ne amb més llibertat.» I efectivament: ris-ras. Jabès amb prou feines se sap avenir que el seu manuscrit es trobi ara esquinçat a la paperera del costat de l'escriptori. «És excel·lent, però no ets tu. M'imita, però el meu moment ja ha passat.» I durant més d'una hora i mitja Jacob descabdella una lliçó de poesia en què es dedica sobretot a conscienciar Jabès sobre la conveniència de destruir els ídols i d'intentar ser ell mateix. I precisament això és el que Jabès farà la resta de la seva vida: cercar la seva pròpia veu escoltant els mots i qüestionant l'escriptura a través de la qual construeix i deconstrueix la seva identitat.
Max Jacob i Edmond Jabès van mantenir una correspondència intensa fins a la mort del primer al camp d'internament de Drancy l'any 1944.

4 comentaris:

novesflors ha dit...

Una anècdota interessantíssima i una recomanació fabulosa, trobar el propi camí. Bona primavera.

Enric H. March ha dit...

El gest de Jacob és terrorífic. És evident que a més de ser un ídol per a Jabès era un ídol. S'ha de tenir un ascendent molt gran més enllà de la relació personal per mantenir una actitud d'aquesta mena.

Qui podria fer una cosa així ara? Qui s'ho deixaria fer?

El missatger ha dit...

Magnífic acte de mestratge autèntic.

David ha dit...

Bona primavera, Novesflors. Jacob sabia a qui donava el consell, és clar.

L'ascendent sobre Jabès va durar fins a la mort de Jacob. Qualsevol text que Jabès volia publicar abans passava sempre per les mans de Jacob. Cal humilitat i generositat, certament.

Sí, Missatger. Jabès esmentava aquesta anècdota molt sovint. El va marcar, òbviament.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA