dimarts, 20 d’agost del 2013

Somiar truites, perdius i pardals (III)

6) Der siebente Brunnen («El setè pou») de Fred Wander (1917-2006). Un exemple modèlic de com la ficció és el millor mitjà per apropar-se a la misèria humana més absoluta (en parlàvem fa poc). En general recorda Si això és un home de Primo Levi. L'estructura és una mica menys clara i Wander és més poètic. 

7) A Friend of Kafka and Other Stories d'Isaac Bashevis Singer. Fa vint any que ningú no publica res d'Isaac Bashevis Singer en català. De fet, no cal trobar cap traductor d'ídix perquè Singer mateix, amb l'ajut d'Elizabeth Shub, va traduir aquest recull magnífic a l'anglès. 

8) Ma vie de Marc Chagall. És urgent. Més que res perquè fa vuitanta-dos anys que va ser escrit. Potser algú n'espera el centenari. Chagall escriu com pinta. 

9) Povídky malostranské («Contes de Malá Strana») de Jan Neruda (1834-1891). Es diu que un poeta xilè de nom Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto va passar a fer-se dir Pablo Neruda després de llegir un dels relats d'aquest gran escriptor txec (el degà dels gran narradors d'aquell país). En literatura, costumista sovint és una qualificació pejorativa. No sé per què.


10 comentaris:

El missatger ha dit...

Quatre grans opcions. A veure si un dia puc endinsar-me en el món de Neruda.
Podries llançar-te a traduir Singer tu mateix, no et sembla?
Salut!

David ha dit...

Bé, no ho diguis a ningú però des de fa molt de temps estic embarcat en una traducció (Le Livre de l'Hospitalité, d'Edmond Jabès). Quan l'acabi no estaria pas malament continuar amb Singer. I després muntar una editorial, perquè m'imagino que no n'hi deu haver gaires d'interessades en aquests autors.
Salut i gràcies per la idea!

El missatger ha dit...

Jo només ho he intentat amb Herzog, però, de la que diuen que és la millor obra.
Potser t'ha costat per totes les planes egòlatres sobre Herzog i la dona de la que s'ha separat, però si passes a les planes sobre la família a Europa o al Canadà crec que la teva valoració respecte a Bellow millorarà molt. No llegeixis la resta i ja està.

Pel que fa a les bombes, és gairebé un gènere al youtube.

I això de l'editorial, precisament estic rumiant com fer-ho per muntar una, encara que sigui de llibres electrònics. Ja t'ho comentaré.

Salut!

David ha dit...

Ho tornaré a provar i ja te'n diré alguna cosa.
No sabia això de les bombes i el you tube. Tu segur que t'ho mires amb la mirada adequada, però no creus que l'accés a aquestes imatges pugui afavorir la frivolització de quelcom tan terrible?
M'interessa això de l'editorial, ja en vam parlar un cop, crec.
Salut!

Unknown ha dit...

De vegades he tingut ganes de traduir algun conte d'Isaac Bashevis Singer, un autor que els llegidors en llengua catalana agraïrien molt.
La teva llista és excel·lent però em permeto ser pesada i afegir-hi Mein leben de marcel reich-Ranicki que només existeix en castellà i és apassionant-per qui no ho sàpiga es tracta del gran gurú de les lletres germàniques-. El llibre és magnífic, sobretot la fugida del camp on se suposa ha de morir.
Una abraçada, David!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ah, sí, Ma vie, de Chagall, és impressionant. I ja no et dic la pintura... Sóc molt chagalliana!

Unknown ha dit...

David,
Quan vulguis visitar-me, entra a: certagloria.blogspot.com

Hi seràs sempre benvingut.

Una abraçada!

David ha dit...

Això d'en Singer suposo que respon als criteris misteriosos de selecció de les editorials. Pel que fa a Reich-Ranicki, estem d'acord. Vaig seguir el teu consell i vaig llegir aquest llibre i tenies tota la raó: una altra obra imprescindible.
I m'alegro molt que tornis a escriure en un blog, et visitaré molt sovint.
Una abraçada!

Jo també ho sóc de chagallià, Teresa. Me'n vaig fer fa una anys en veure'n una exposició a Barcelona. Ma Vie, entre altres coses, és molt divertit.

Anònim ha dit...

Quins grans desitjos!

David ha dit...

Perquè són grans llibres!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA