diumenge, 17 de novembre del 2013

Els treballs i els dies

                                    A Alexandre Navarro

Arrenglere paraules,
oripells de paper
agabellats de pressa.

Però el vent és més sec
i avança i crema
i s’ho emporta tot.

Enric Sòria (L’instant etern, 1999)

3 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Som fràgils enmig s'un temps evanescent... Aleshores, queda alguna cosa de nosaltres? La memòria d'aquells que ens recorden és la petita eternitat dels mortals... Hi ha alguna cosa més? Pels qui "veuen" alguna cosa més, sí. Però aquest "veure", tot i sent de natura humana, no ho sembla...
Dilluns metafísic!

Unknown ha dit...

Tant trist com cert i com bella la forma d'expressar aquest sentiment on regna el vent esgarriador.

David ha dit...

Tot i això, Teresa i Glòria, n'hi ha molts que entossudits continuen arrenglerant paraules. És una tossudesa commovedora.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA