divendres, 6 de desembre de 2013

Compendi de W. G. Sebald

L’escriptor alemany W. G. Sebald va morir el desembre del 2001 a causa d’un aneurisma que va patir mentre conduïa prop de Norwich. Tenia cinquanta-set anys i en feia tretze que publicava llibres. La narrativa de Sebald combina la ficció amb la no-ficció i inclou fotografies que sovint tenen una relació metafòrica amb els texts que acompanyen. Tot plegat representa un estudi pràctic sobre el pas del temps, el record, el desarrelament, i el paisatge urbà i rural com a font incessant de reflexió. Ressonen Borges, Joyce, Benjamin, Bernhard, Kafka, Proust, Stendhal...
De Sebald, ara n’estic llegint Campo Santo, un llibre pòstum que inclou narracions inspirades per un viatge a Còrsega i una sèrie d’articles molt interessants (els de Kafka i Jean Améry, sobretot). Ara: no em vull enganyar, només estic fent temps per tornar a llegir Austerlitz, la seva obra mestra, que em va estabornir no fa pas gaire. Si un llibre no et demana que el tornis a llegir és que no calia llegir-lo. Walter Benjamin va dir que totes les grans obres funden un nou gènere o en dissolen un de vell. Austerlitz és ben bé això. (De Sebald, en català, només podem llegir Els emigrats, també molt recomanable.) [M’acabo d’assabentar que d’Austerlitz també hi ha una traducció catalana, el que passa és que és molt difícil de trobar.]
Per acabar: si teniu quaranta-nou minuts, aquí trobareu una conferència de Sebald a l’institut 92Y de Nova York (en aquests casos jo aprofito per planxar, fer el sopar, o rentar plats, i vaig escoltant; d’algun lloc hem de treure el temps, oi?); si només teniu mitja hora, podeu mirar el documental magnífic que trobareu aquí sota sobre les diferents localitzacions que apareixen a Austerlitz. I, de regal, un blog extraordinari sobre Sebald i una entrevista radiofònica que va concedir vuit dies abans de morir.
 

6 comentaris:

Enric H. March ha dit...

És vergonyós, però encara el tinc pendent. No deixis d'insistir.

gloria abras pou ha dit...

Quin greu em va saber la mort de Sebald!
Austerlitz és meravellosa però és, a parer meu, absolutament bernhardiana. El fet de que un autor em soni molt semblant a un altra no me'l desmereix però, obligatoriament, me'l fa percebre menys original.
Jo, que per falta de temps, no acostumo a rellegir els llibres per molt que m'hagin agradat sí que vaig rellegir Austerlitz gaudint-lo tant o més que el primer cop -la relectura va ser seguida-.
Una abraçada, David!

El missatger ha dit...

Doncs jo Els emigrants la tinc molt fresca a la memòria perquè fa tot just un mes que la vaig llegir en l'edició catalana -descatalogada, per cert. En canvi Austerlitz fa més de deu anys. Potser s'acosta l'hora de rellegir-la.

Un altre llibre molt recomanable de Sebald és Pútrida Patria, editat a Anagrama, on comenta a propòsit d'alguns autors germànics que el van influir, per a reflexionar a propòsit de la seva cultura materna, amb la que mantenia una relació bernhardiana.

Salut!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

A casa tenim una petita biblioteca Sebald, ens agrada molt aquest autor inclassificable.

arialdna al laberint grotesc ha dit...

... Una picada d'ullet: la paraula de Sebald i la imatge de Tripp a un dels llibres il·lustrats de Nordica Libros...

David ha dit...

Crec que aquest autor et pot agradar molt, Enric.

El que he llegit de Bernhard em recorda, certament, elements presents a les obre de Sebald. Ara, l'ús que aquest darrer fa de les fotografia, per exemple, el singularitza molt. Austerlitz demana una relectura només acabar-lo. Una abraçada, Glòria!

El pla és llegir tot el que pugui de Sebald en els propers mesos, per tant la teva recomanació s'agraeix molt, Missatger. Salut!

Els millors són els inclassificables, oi, Teresa?

Investigaré, Teresa. Gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA