diumenge, 13 de juliol de 2014

Vom Gehen im Eis

Un amic parisenc em va trucar al final de novembre de 1974. Em va dir que Lotte Eisner estava molt malalta i que, sens dubte, moriria aviat. Li vaig contestar: no pot ser. Ara no. El cinema alemany encara no podia prescindir d’ella, no podíem permetre que es morís. Vaig agafar una jaqueta, una brúixola, una bossa d’esport i els efectes indispensables. Les meves botes eren tan sòlides, tan noves, que mereixien que hi confiés. Vaig enfilar el camí cap a París per la ruta més directa, convençut que, si hi anava a peu, ella sobreviuria. A més, tenia ganes d’estar sol.
El meu diari de marxa no estava destinat a ser llegit. Avui, quatre anys després, quan l’he tornat a tenir a les mans, m’ha commogut singularment, i el desig de fer-lo llegir m’ha ajudat a vèncer el pudor de mostrar-me despullat davant d’ulls estranys.
Tan sols hi he suprimit alguns passatges molt íntims.

Werner Herzog
Delft, Holanda

24 de maig de 1978


10 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Com un camí de Santiago particular... Alguna vegada a la vida s'hauria de fer un 'camí', ja que aquest parèntesi dins del camí de la vida sembla ben fructífer si un, una, està atent...

Enric H. March ha dit...

Totalment d'acord amb la Teresa. Cal fer-lo encara que sigui a l'infern.

David ha dit...

M'heu fet pensar en Sebald i els seus viatges a peu.

gloria abras pou ha dit...

Recordo perfectament la notícia quan Herzog va emprendre el camí i quan va haver tornat. El cinema d'Herzog em va interessar força tot i que, en una entrevista a la revista "Dirigido por", el vaig trobar d'allò més antipàtic.
Coses...
Una abraçada, David!

David ha dit...

Sí, és tot un personatge, Glòria.
Gràcies al teu comentari he recuperat l'adreça del teu nou blog, que no la trobava. Ara et podré tornar a llegir.
Una abraçada, Glòria!

El missatger ha dit...

A més, és un d'aquells autor que, quan sembla que ja està acabat, retorna amb una gran obra, totes diferents, totes personals.
Salut!

Lior ha dit...

I va funcionar! Va viure nou anys més!Lotte Eisner

David ha dit...

Sí, Missatger. T'he de confessar que, de vegades, en algunes de les seves pel·lícules i entrevistes percebo un to que em fa tirar una mica enrere, però aquest llibre en concret el trobo magnífic. Salut!

Exacte, Lior, va funcionar!

Allau ha dit...

Coneixia l'anècdota i sempre havia considerat el gest d'Herzog com una quixotada "new age". Només ara (com diu Lior) m'he adonat que pels motius que fossin Lotte Eisner encara va viure alguns anys més. (Coses que ens passen als racionalistes).

David ha dit...

Home, Herzog molt "new age" no és... I crec que ell mai ha atribuït els anys que va viure Eisner a la seva visita, tot i que al principi del seu relat asseguri que si ell arriba a l'hospital, ella no morirà.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA