Quan un grup cita els Big Star
com a influència, dreço les orelles immediatament. I la cosa funciona, vull dir
que, en general, les expectatives s’acaben confirmant. Alex Chilton, Chris
Bell, Jody Stephens i Andy Hummel van formar Big Star l’any 1971 a Memphis i
tres anys després ja havien dissolt el grup. Van editar tres dels discos més
brillants de la dècada i van desaparèixer sense assaborir ni una engruna
d’èxit. El seu primer treball #1 Record
deu ser un dels discos de debut més impressionants de la història de la música
moderna.
Els Big Star bevien directament
de la música de les tres Bes
(Beatles, Byrds i Beach Boys) tot i que les seves lletres tenien un caire
malenconiós molt particular. Avui dia, dels quatre membres orginials tan sols Jody
Stephens és viu.
L’any 2012, el director
nord-americà Drew DeNicola va presentar el documental Nothing Can Hurt Me, que tracta de la, en part, trista història d’aquest
gran grup.
2 comentaris:
No els coneixia, ni la pel·lícula tampoc.
Van tenir molt mala sort... Salutacions, Ricard!
Publica un comentari a l'entrada