divendres, 1 de maig de 2015

Citació rodorediana

«A casa nostra, Catalunya, ens trobem que, de gent que escriu pel sol fet d’escriure ja no se’n canta ni gall ni gallina. Intervius amb intel·lectuals i literats, gairebé no n’existeixen. Les capelletes fan que, el qui escriu, és com si en vida s’hagués llançat a un pou. I els uns i els altres no poden concebre que ningú els en tregui: seria donar-los massa importància i relleu i no ho accepten, puix que cada colla es creu superior a la veïna, i, si per atzar a cap membre de la contrària se li acut de fer un interviu, els companys li ho treuen del cap [...]»

Mercè Rodoreda (1933)


3 comentaris:

Allau ha dit...

Quina mala bèstia, la Rodoreda! Com m'agrada o m'agradava. Que ja confonc tots els temps verbals.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La Rodoreda va tenir l'atreviment de dir el que pensava... No sé si han canviat gaire, les coses, jo diria que no... Hi ha excepcions, però, i hi ha amistat entre escriptors.

novesflors ha dit...

Segurament tenia raó. Escriure, o fer art, en general, perquè sí, pel gust de fer-ne sense esperar res a canvi és una rara avis.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA