Franz Rosenzweig (I)

El 7 de juliol de 1913, Franz Rosenzweig i el seu amic Eugen Rosenstock tenen una conversa que dura tota la nit. Posteriorment, Rosenzweig s’hi referirà sempre com «la famosa nit de Leipzig». El tema de la conversa és la fe i l’oració. Eugen s’havia convertit al protestantisme feia poc i Rosenzweig dubtava si fer-ho o no. La història diu que durant la tardor d’aquell mateix 1913, Franz Rosenzweig, que finalment ha decidit de convertir-se al protestantisme (com el seu cosí Hans Ehrenberg), decideix acomiadar-se de la religió dels seus avantpassats assistint a la sinagoga el dia de Yom Kippur. Per fer-ho, tria una sinagoga berlinesa petita, prop del pont de Postdam, perquè a les de la seva ciutat natal, Cassel, no s’hi ha trobat mai a gust. L’experiència d’aquell vespre li causa una impressió tan forta que Rosenzweig mai més no tornarà a parlar de deixar la seva religió i, de fet, n’esdevé un practicant fins a la seva mort. Aquesta vivència reveladora ell no l’explicarà mai a ningú. El seu únic fill, Rafael, sempre la va atribuir a la imaginació poderosa de la seva àvia, la mare de Franz. Ara, totes les biografies de Rosenzweig la inclouen i la donen per segura.