Who's there?: Antics contra moderns 8

diumenge, 21 de febrer del 2010

Antics contra moderns 8

A l'esquerra, una màquina de fotografiar; al costat, una targeta de crèdit que fa fotos.

16 comentaris:

Gemma ha dit...: No sé, m'agrada el de l'esquerra. Moltes vegades és el millor i resulta que aparells que tenen vint anys continuen funcionant miraculosament vers als super moderns i d'última generació que estan fets i dissenyants per caducar o espatllar-se. Tot i això sóc com la resta de mortals que flipen veien les fotos a l'ordinador i sense haver de cambiar de carret, ara normalment acabes abans les ganes de fer fotos que la memòria de la màquina de fotografiar.

Un petonet.; 21 de febrer del 2010, a les 21:38
Míriam ha dit...: En el tema d'antics contra moderns estem en desacord en un alt tant per cent. Faria avorrida la vida si tot fos del mateix color!; 21 de febrer del 2010, a les 21:49
David ha dit...: Sabeu que el principal criteri que em fa escollir allò antic és l'estètica. Ara bé, en aquest cas (i en molts altres) continuo pensant que la qualitat que ofereix allò antic sobrepassa la dels aparells més actuals.
Tot i així, celebro que no hi hagi consens.; 21 de febrer del 2010, a les 22:27
kweilan ha dit...: L'antiga m'agrada per mirar-la, però per fer fotos, prefereixo la moderna.; 21 de febrer del 2010, a les 22:57
Hasbarats ha dit...: Novament estem d'acord en aquest assumpte. I la descripció del post, genial!; 21 de febrer del 2010, a les 23:40
Unknown ha dit...: Tinc una càmera com la de l'esquerra! És molt bonica; però, és clar, avui dia purament decorativa.
Soc un analògic reconvertit. He fet molta fotografia analògica, laboratori inclòs -que és una de les parts més maques del procés-, i en vaig arribar a aprendre moltíssim. Entenc que un fotògraf artístic continuï treballant amb pel•lícula, perquè dóna una qualitat altíssima, i potser és un procés més artesanal, més “artístic”, per dir-ho així. Però avui dia, i per segons quines feines, el digital permet unes possibilitats d'edició, transmissió i publicació que no té l'analògic. A més, la diferència de qualitat entre tots dos sistemes cada cop es va reduint més.
Jo, ara, estic aprenent a fer fotos de nou; sobretot la part de "laboratori", és a dir, el retoc i aquestes coses. De tota manera, les fotos es fan amb el cap. El que importa és la mirada, la manera d'acostar-se al tema, la capacitat per captar l'essència d'un instant, un gest, una expressió, un moviment. I això penso que ho fa el fotògraf, més que la càmera. A mi m'ha quedat de la fotografia analògica l'hàbit de pensar la foto abans de fer-la, de vigilar la composició, de buscar l'equilibri en l'enquadrament, controlar la llum, la profunditat de camp, etc. No metrallo pensant que ja ho arreglaré amb el Photoshop; perquè després et trobes amb tres mil fotos molt semblants i que no tens temps de processar. Prefereixo fer la feina abans de disparar; és a dir, fer poques fotos però procurant que siguin bones.
Estèticament, sí que les cameres antigues potser són més boniques que les modernes; de tota manera, has escollit dos models molt extrems. Si compares una reflex analògica de fa vint anys amb una reflex digital actual, les diferències estètiques no són tan evidents.

A reveure!; 22 de febrer del 2010, a les 0:24
David ha dit...: Kweilan, es fa mirar oi, la de l'esquerra?

Hasbarats, haurem de buscar algun tema en què no coincidim!

Joan, m'ha agradat molt el teu comentari. Pensa, però, que la teva manera d'utilitzar les càmeres modernes no és la més habitual. En general, em sembla, el que fa la gent és anar prement el disparador i després ni es mira el resultat. I tens raó: he fet una mica de trampa (amb això d'"antics contra moderns" exagero sempre una mica), si hagués triat una càmera reflex, la diferència no hauria estat tan gran.

Gràcies a tots tres!; 22 de febrer del 2010, a les 6:35
GEMMA ha dit...: Somric, David! No hi ha res com la màgia que tenia abans l'art de fotografiar. Canvis que han dut a diferències substancials, sort que encara existeixen les reflex digitals, encara que no sé si les tindrem durant molt de temps.; 22 de febrer del 2010, a les 20:17
David ha dit...: I per què ens han d'anar eliminant "màgies"? En nom de què? De la comoditat? De la immediatesa? I després tothom es queixa de la celeritat en què vivim. Doncs aquests aparellets no fan més que provocar encara més acceleració. Bé, perdoneu el discurset, però és que és més fort que jo...; 22 de febrer del 2010, a les 20:42
Unknown ha dit...: Ei, no siguem tan apocalíptics! Encara es troben bones cameres analògiques al mercat, i molt bé de preu; i pel•lícula, i material de laboratori... Jo, aquesta màgia que dieu, la trobava al laboratori, revelant en blanc i negre. Penso que no serveix de res tenir un bon equip i fer servir bona pel•lícula, tant en blanc i negre com en color, i després portar el rodet a revelar a aquelles botigues de fotografia que t'ho fan a l'instant o ho porten a un laboratori industrial on revelen de manera automàtica. L'única manera d'obtenir el resultats que un vol és fer-s'ho un mateix o portar-ho a un laboratori professional. Y això encara es pot fer i estic segur que no desapareixerà d'un dia per l'altre. Vull dir que els analògics encara teniu molt camp per córrer i per continuar gaudint d’aquesta màgia que té la fotografia “de tota la vida”. Ara bé, quants de vosaltres ho feu?

I en fotografia digital, si en saps, també n’hi pots arribar a treure molt de suc. A més, en aquest cas, no depens de cap laboratori, perquè t’ho pots fer tu mateix a casa i passar-t’hi tantes hores com vulguis. És cert que ara prima la immediatesa i la quantitat sobre la qualitat; i que hi ha molta gent que ni es molesta en llegir el manual d’instruccions de la càmera, i que a tot n’hi diuen fotos. I també és veritat que el format digital ha empastifat el món de milions de fotos banals. Però, malgrat tot això, crec que la màgia fotogràfica continua i que, per molt que el mercat pressioni, qui decideix el suport, el format, els temes, el punt de vista, el ritme... continues sent tu.; 22 de febrer del 2010, a les 23:10
David ha dit...: Estem d'acord Joan en què la gràcia de la fotografia té molt a veure amb revelar les fotos un mateix. I estic segur (encara que no en tinc) que la càmera digital ofereix possibilitats molt interessants. El que a mi em desagrada és l'arraconament que, de sobte, pateixen les màquines analògiques. No pretenc ser elitista, però quan la gran massa es decanta per qualsevol novetat, malfio perquè el motiu quasi mai té a veure amb qüestions tècniques sinó de moda. I darrere la moda només hi ha negoci.; 23 de febrer del 2010, a les 7:32
Àngel 'Soulbizarre' ha dit...: ei David, ei Joan... la clàssica d'Umberto Eco sobre apocaliptics i integrats, versió fotogràfica! Molt bona polèmica i molt bons els matisos.
En la línia dels debats de les perplexitats del meu mestre real Monsieur Hulot que es rasca el cap davant del gal·limaties de les andròmines modernes (que no vol dir "modernistes"). Bé, bé, bé... m'agrada aquest debat, el continuem en els nostres respectius blogs....on hi hagi una bona vela llatina que s'aparti el "yate" de Florentino Pérez.., i davant d'un vinil o d'una Leica... ummmm! El quedo en els objectes segurs ...; 23 de febrer del 2010, a les 10:50
Àngel 'Soulbizarre' ha dit...: ... i anem amb compte amb la llei secretar de l'osolescència programada ... és el riu secret de la rabiosa actualitat tècnica i del sospitós encadenament de novetats tecnològiques ... i la clau que explica la compulsió consumista de coses innecessàries convertides en narcotitzants "necessitats" que es compren fins i tot en els contextos més critics de les crisis.; 23 de febrer del 2010, a les 10:54
David ha dit...: Veig que en el teu blog, Àngel, últimament la cosa va bastant per aquí. El debat és apassionant.; 23 de febrer del 2010, a les 12:59
jaka ha dit...: Hola David, moltes gràcies per la teva visita al meu Bloc,aniré passant per aquí, m'agrada el que dius.

Fins aviat,; 23 de febrer del 2010, a les 17:15
David ha dit...: Gràcies Jaka. Serà un plaer que hi passis de tant en tant.; 23 de febrer del 2010, a les 17:53