Historia universal de la infamia no és el llibre més conegut de Borges ni, segurament, el millor. Però és molt divertit. Divertit com aquells relats de Twain, Wells, Stevenson i molts altres que ens entretenien en aquella adolescència cada cop més llunyana. A mig camí entre la biografia, la llegenda i l'anècdota, Borges situa els set relats que formen aquesta obra en escenaris d'allò més diversos: de la Xina passem al Mississippí, del Japó al Turquestan. Els falsos profetes, assassins a sou, falsificadors, gàngsters i pirates que poblen aquestes narracions ens recorden que la literatura de debò també ens pot distreure i fer passar una bona estona.
dimarts, 23 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
David me l'apunto, de fet aquesta setmana miraré si tinc la sort que el tenen a la biblioteca.
Tu sempre explicant coses interessants.
Merci mon ami!
Gràcies, Gemma. Espero que t'agradi.
... Aquest no l'he llegit i en prenc nota, sempre m'agrada tornar a Borges...
Sempre va bé tornar a Borges, estem d'acord.
A Borges va bé tornar-hi de tant en tant...
És la definició de clàssic.
Bona nit:
He descobert el teu blog arran d’un comentari sobre Jordi Llovet a ‘Cafè berlinès’. A partir d’ara l’aniré visitant –avui, els meus ulls cansadíssims només han pogut llegir l’entrada shakespeariana–.
Fins aviat!
Jordi
Gràcies per passar per aquí, Jordi. Torna quan vulguis. La pantalla cansa molt els ulls, és cert.
Mira, precisament fa poc que me'l vaig llegir. És un llibre ben distret i, sobretot, original.
Salut,
S.
De distret, n'és molt i d'original, tractant-se d'en Borges, també, és clar.
Salutacions!
David, potser perquè va ser el meu primer Borges, és el meu preferit. Per cert, he descobert el teu bloc fa molt poc, arran de la teua entrada en la Galeria d'imatges G & L, i el trobo la mar d'interessant. Et segueixo!
Bon començament, doncs! Gràcies per passar per aquí. Tenint en compte la qualitat del vostre blog, m'alegra doblement!
Publica un comentari a l'entrada