Una cosa mai vista:
-8 edificis (2 dels quals destinats a locals comercials).
-213.000 m² de superfície construïda.
-1.750 places de pàrquing.
-321.000€ d'inversió.
-8 edificis (2 dels quals destinats a locals comercials).
-213.000 m² de superfície construïda.
-1.750 places de pàrquing.
-321.000€ d'inversió.
-Els prestigiosos David Chipperfield i Fermín Vázquez n'han estat els arquitectes.
-Connexió amb la línia 9 del metro.
-Connexió amb la línia 9 del metro.
-Arquitectura adaptada al medi ambient i que minimitza la contaminació.
-La Ciutat de la Justícia contribueix a enriquir l'skyline de Barcelona i de L'Hospitalet de Llobregat.
Bé, i ara, la veritat:
-Deuen ser els edificis més espantosament lletjos que s'han construït a Barcelona (i a L'Hospitalet, perdó) en molt de temps (i mira que n'hi ha). A més a més, els han posat nom de pel·lícula de l'oest.
-Passar per davant d'aquests monstres de ciment ajuda a entendre més bé la història: et situa a la Bucarest o Tirana dels anys 70 i 80 del segle passat i, de sobte, comprens moltes coses.
-A la meva Ciutat de la Justícia, les presons estarien plenes d'arquitectes i de polítics.
.jpg)
17 comentaris:
Totalment d'acord. Barcelona i rodalies d'uns anys ençà s'estan farcint d'edificis oficials i semi-oficials que recullen el pitjor de la tradició arquitecònica soviètica i... NAZI. L'Illa Diagonal ja va ser un cop de puny al bon gust, la imaginació i la tradició. La sinuositat, l'amor pel risc i la imaginació han estat suplantades pel formigó, el gris, els cubs i les finestres hermètiques. Estètica de funcionaris amargats, ètica de geometries pretesament perfectes. Renúncia, fastigueig, avorriment,... L'aire condicionat sobre la ventada enutjosa i alliberadora. "Tot és gris,...". Però tard o d'hora s'hauran d'empassar una tramuntanada brutal!! Som mediterranis, coi. Glòria al desordre dels pobles que estimem la filosofia per damunt de la geometria!! Mística, gràcia, alegria, plaer de viure, calç, blauet! Bellesa, collons, bellesa!
la frase final és fantastica!
podriem afegir els edificis de la corrupció de sta coloma... un parell de gratacels delirants que ja estan els arxius judicials de la ciutat de la justicia... d'edifici en edifici i apa, som-hi!
És l'urbanisme socialista. Només cal mirar Barcelona i el famós cinturó metropolità per veure quin tractament fan del territori, l'urbanisme i l'arquitectura.
Hasbarats: A aquest tipus d'arquitectura se l'hi diu "arquitectura feixista" i si bé has mencionat els edificis més emblematics construïts els ultims temps, t'has deixat un altre que...¡deu n'hi do!: l'hotel Plaza de la Plaça d'Espanya on hi era abans la caserna anomenada "Cuartel de Belchite". ¡Quin horror!.
Hola Joanma, ara no tinc present l'edifici que vols dir, però ja m'hi fixaré. Gràcies per l'aportació.
El cert és que el Hasbarat ja ha expressat tot el que se m'acut sobre aquests monuments a la desvergonya que ocupen tant espai al nostre país.
I, bé, entre tots veig que estem fent un atles de l'horror arquitectònic més que acceptable. M'heu fet recordar edificis realment vomitius.
La panoràmica d'aquests blocs de colors pastel que veig des del cotxe a l'entrar a BCN per aquest punt és com viatjar a un altre temps, diuen que tot torna, doncs el mal gust sembla que també.
Almenys una mica més enrera van arriscar per un edifici de disseny més agradable, cridaner però pel meu parer atractiu, em refereixo a les Torres Fira, d'un arquitecte japonés.
Salut!
Les Torres Fira, si més no, s'escapen una mica de la línia recta i avorrida. No m'entusiasmen però són infinitament millors que la Ciutat de la Justícia (quin nom, Déu meu!).
és cert, aquests edificis, com el que dieu de la plaça Espanya. Entre Bucarest i el "plan de desarrollo". Una mena d'interconnexió urbanistica de caràcter stalo-franquista. I no obviem, la resta de mausoleus del capital financer i corporatiu que, tot i emprar arquitectes de "disseny" i marca (i fama!), atempten frontalment contra la vella, abandonada i mixtificada idea de CIUTAT. Domini incert on xoquen les multituts i les singularitats. Coi ! Tenim tots els fronts oberts ...
" this is a MODern world ", cantava Paul Weller i repiquem els resistents !
In the City i Down At The Tube Station At Midnight, les meves cançons preferides del Weller amb els Jam també lliguen amb el "tema" ciutat.
Moltes gràcies, Joanma, t'hauré de fitxar com a especialista en noves tecnologies. I tenies raó, l'edifici en qüestió és realment horrorós. Ja en tenim un més per la col·lecció.
... Tampoc m'agrada aquest estil d'arquitectura urbana, ni el mobiliari urbà que acostuma a acompanyar-la. M'has fet recordar un conte finalista del Premi de Narrativa Breu Vent del Port 2008, recollit en Lladre d'amor i altres narracions de Pagès Editors, que parlava de l'arquitectura soviètica...
No conec el conte, però el cercaré. Gràcies!
No crec que els autors siguin arquitectes...Deuen ser d'aquests "creadors" (un mot comodí que va bé amb gairebé tota manifestació cultural, especialment si el que la perpetra és un xixarel·lo pocavergonya; n'hauriem de fer un estudi).
Per sort, fa temps que sóc calb
:-D
Sí, algú que es considera "creador" és perquè s'ho faci mirar... Algun aventatge ha de tenir l'alopècia, oi?
Disculpeu que porti el tema cap a la cosa marinera, però hi ha una qüestió que a mi em fa molta ràbia, i és aquesta dèria per "obrir les ciutats al mar". Aquesta és l'excusa que fan servir els governs municipals de moltes ciutats costaneres per perpetrar tota mena d'aberracions urbanístiques, com ha passat a Barcelona, a Vigo... i passa també a València amb el barri del Cabanyal. Us recomano la lectura de l'article Valencia contra sí misma, de l'arquitecte Rafael Rivera i publicat a "El País", que tracta de tot això que comenteu i que subscric al cent per cent.
Salutacions!
Pots portar el tema on vulguis, Joan. Només faltaria. Tens tota la raó del món: "Obrir la ciutat al mar", vol dir, "vinga, nois, omplim-nos les butxaques i despersonalitzem una miqueta més la ciutat". El que vas escriure al teu blog és la millor explicació que he llegit sobre aquest problema gravíssim que afecta molts llocs, però els Països Catalans especialment. Pels qui no l'hàgiu llegit, és aquí:
http://elmareselcami.blogspot.com/2010/01/obrir-una-ciutat-al-mar.html
sense anar més lluny, amic JOAN SOL, mirem la nostra castigada façana premianenca, la desaparició del Bellamar, el port més abandonat del món, el passeig dels desproposits i aquells bruticia resultant dels paratges abandonats a l'especulació, la mala administració i les conductes nefastes d'alguns residents.
I a Barcelona, per dir-ne una de grossa, la brutal presència de la piràmide del mal gust que és l'Hotel Vela -frontispici de la barbàrie antimarinera-.
salut, mar i modernisme !
àngel
Publica un comentari a l'entrada