Who's there?: Habitació a Nova York

diumenge, 7 de febrer del 2010

Habitació a Nova York

Edward Hopper. Room in New York (1932).

12 comentaris:

Míriam ha dit...: My favourite painter: "If I could say it in words, there would be no reason to paint". La tercera entrada al meu primer bloc. Vaig crear un bloc i no sabia què posar-hi!
http://jahodiulopau.blogspot.com/2007/11/edward-hopper.html; 7 de febrer del 2010, a les 18:40
David ha dit...: Quina coincidència! A més a més, el mateix quadre. No et sabria dir si és el meu pintor preferit, però el que és segur és que em passaria hores contemplant la majoria dels seus quadres.; 7 de febrer del 2010, a les 19:03
kweilan ha dit...: M'encanta Hopper!; 7 de febrer del 2010, a les 19:16
Míriam ha dit...: Kweilan, ja se't nota! Els quadres de dones soles són molt bonics, no? Mira, quin munt de Hopper en un bloc meu que no va reeixir:
http://quepassadaltdeltren.blogspot.com/?zx=f421cb7a59a4daed; 7 de febrer del 2010, a les 19:43
fnogues ha dit...: Bo, bo.; 8 de febrer del 2010, a les 19:42
Gemma ha dit...: M'agrada Hopper, perque la majoria de les seves obres son escenes qüotidianes, sense cap sorpresa especial només la sensació o percepció d'imaginar per uns moments la vida, el pensament, les situacions dels que estan dins l'escena, imaginar fins i tot el perfum que porten...

A mí em crida l'atenció la "soletat" que les seves obres presenten, tot i estar acompanyats els seus perssonatges transmeten soletat. I la llum artificial aconsseguida amb constrastos de colors freds ajuden a crear aquestes atmosferes.

Que passis un bon dimarts, tot i que no acompanya gens la pluja.; 9 de febrer del 2010, a les 14:03
David ha dit...: No en sóc un expert, però crec que l'atractiu dels sus quadres es basa en això que dius, Gemma. La incomunicació em sembla que n'és un dels trets principals.
A veure quan deixa de ploure...; 9 de febrer del 2010, a les 17:54
My penguin ha dit...: A mi els quadres de Hopper no m'agraden els trobo molt freds m'agrada mes la nit estel·lada; 13 de febrer del 2010, a les 0:49
Ferdinand G ha dit...: Hopper és esplèndid.; 14 de febrer del 2010, a les 21:01
David ha dit...: Ho veiem igual, Ferdinand.; 14 de febrer del 2010, a les 22:28
Sadurní ha dit...: M'agrada Hopper. Aquests personatges solitaris amb aquest aire sempre tan inquietant.

S.; 1 de març del 2010, a les 21:26
David ha dit...: La majoria dels seus quadres en són, d'inquietants. Només cal fixar-s'hi una estona per percebre l'estranyesa que comuniquen.; 1 de març del 2010, a les 21:48

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)