divendres, 14 de maig del 2010

Biblioburro

Luis Humberto Soriano Bohorquez viu a La Gloria, un poble de del nord de Colòmbia. És mestre de primària i fa deu anys que, cada matí, carrega de llibres els seus dos ases Alfa i Beto i es dirigeix a diversos poblets de la regió de Nabusímake per ajudar els nens a fer els deures. Va començar amb 70 llibres i ara ja en té quasi 5.000, tots apilats en caixes a casa seva. Soriano amb tota la determinació, entusiasme, tossudesa i passió del món (qualitats que un mestre no hauria d'oblidar mai) travessa rius, valls i prats amb l'objectiu de millorar, a través de lectura, les vides dels nens de la zona (la majoria pertanyents a la comunitat indígena arhuaca). Luis Humberto Soriano, que no és, doncs, cap personatge de Cent anys de solitud però ho podria ser, ens demostra que, més enllà de pissarres digitals i d'ordinadors portàtils, sense humilitat, idealisme i passió no es pot transmetre absolutament res que valgui la pena. El seu exemple ens fa més evident encara que la letargia conformista i el cinisme que trobem sovint a les nostres aules prové, en gran part, de la incompetència interessada dels tecnòcrates que dirigeixen tot això que, irònicament suposo, anomenem educació. Això sí, demà, Luis Humberto Soriano tornarà a carregar Alfa i Beto i tornarà a enfilar-se heroicament a les muntanyes de la dignitat. Hi ha uns nens que l'esperen.

9 comentaris:

jaka ha dit...

Fantastic !!!
:)

Anònim ha dit...

Fantàstic! No tinc paraules!!
Quin dia deixarem de mirar-nos tant el melic a occident??
Gràcies per fer-nos tocar de peus a terra. De tant en tant va bé que algú ho fàci.
Bon cap de setmana,
Anna.

Hasbarats ha dit...

Extraordinari!! Aquest home dóna tot el que té de veritat i els seus deixebles saben valorar-ho. Fer comparacions amb el que ens envolta és inútil, perquè aquest mestre està a l'estratosfera i canvia l'existència d'aquestes criatures. Meravellós!

GEMMA ha dit...

David, gràcies, saps? jo diria que tu vals tan o més que ell. Bon post, hi ha conductes admirables, jo voldria seguir el seu exemple.

digue'm ariadna ha dit...

... Autèntica consciència i vocació, sovint massa oblidades i deixades de banda...

Gemma ha dit...

Aquest home hauria de ser Pemi Honoris Causa de Literatura ;D

M'he passat? diria que no. És molt important el que fa, a través d'aquets llibres els nens no només es culturitzen sino que tenen un motiu per sommiar, per viure.

Un gran feina! i quina gràcia la taula :D

Feliç tarda David

Sadurní ha dit...

Ho trobo fabulós. Aquests són els autèntics herois d'avui dia. Gràcies per la informació, David.

Salut,
S.

Gemma ha dit...

Uy! David disculpa les faltes ;D podria dir que era el teclat...però no, hem sembla que era el meu processador. Prenc nota eh? :D

David ha dit...

M'alegro que us hagi interessat l'entrada sobre aquest mestre de debò. El que en dieu és molt millor que el que jo ara podria dir-ne, per tant només us puc agrair els comentaris.

I cap problema, Gemma. De faltes en fem tots, oi?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA