Biblioburro

Luis Humberto Soriano Bohorquez viu a La Gloria, un poble de del nord de Colòmbia. És mestre de primària i fa deu anys que, cada matí, carrega de llibres els seus dos ases Alfa i Beto i es dirigeix a diversos poblets de la regió de Nabusímake per ajudar els nens a fer els deures. Va començar amb 70 llibres i ara ja en té quasi 5.000, tots apilats en caixes a casa seva. Soriano amb tota la determinació, entusiasme, tossudesa i passió del món (qualitats que un mestre no hauria d'oblidar mai) travessa rius, valls i prats amb l'objectiu de millorar, a través de lectura, les vides dels nens de la zona (la majoria pertanyents a la comunitat indígena arhuaca). Luis Humberto Soriano, que no és, doncs, cap personatge de Cent anys de solitud però ho podria ser, ens demostra que, més enllà de pissarres digitals i d'ordinadors portàtils, sense humilitat, idealisme i passió no es pot transmetre absolutament res que valgui la pena. El seu exemple ens fa més evident encara que la letargia conformista i el cinisme que trobem sovint a les nostres aules prové, en gran part, de la incompetència interessada dels tecnòcrates que dirigeixen tot això que, irònicament suposo, anomenem educació. Això sí, demà, Luis Humberto Soriano tornarà a carregar Alfa i Beto i tornarà a enfilar-se heroicament a les muntanyes de la dignitat. Hi ha uns nens que l'esperen.