Fa vint anys que la revista Llengua Nacional és un referent per a qualsevol que tingui una mínima inquietud per usar la nostra llengua amb la màxima cura possible. Des d'interessants i útils articles sobre qüestions filològiques, gramaticals i lèxiques, fins a reflexions sociolingüístiques quasi sempre lúcides i compromeses, el contingut d'aquesta revista hauria de fer decidir moltes escoles a subscriure-s'hi. Es tracta d'una publicació que vessa de rigorositat apassionada (no és cap contradicció), d'independència, d'amor a la llengua, i de consciència nacional ben entesa. A més a més, al número 71, que acaba de sortir, han tingut la immensa amabilitat de publicar dos articles meus, «Triar el silenci» (un atac al maniqueisme pervers de considerar que una llengua és un mitjà de comunicació i prou) i «La incomoditat del com» (sobre l'ús indegut que es fa d'aquest mot). I ja em perdonareu la petita falca, però no me n'he pogut estar.
.jpg)
11 comentaris:
No te n'estiguis. Endavant!
Dona, fa una mica de vergonya, però mira...
Rellegint la teva entrada, m'ha vingut al cap la cita del Pla:
"Quan no es té l'orgull inofensiu d'explicar les coses als altres, és que es té la vanitat idiota de creure's incomprès. En nom dels principis higiènics més elementals, convé que tothom hi digui la seva. Després, el temps, amb el garbell de granet fi, dirà l'última paraula."
pinten bastos nacionals i internacionals... la dialèctica entre el proper i el llunyà inclou -i no pas de manera accessòria- la substància de la llengua. Nòmada o arrelada, la llengua no és un vehicle i prou. Ens configura, ens relacina i ens permet el contrast. El contrast indispensable i indissociable de la cultura -objecte inestable i cada dia menys idendificat i mixtificat-.
Salut!
Un molt bon motiu per comprar el número 71, conéixer la revista i llegir-te dos cops. Ho faré! Gràcies per fer-me-la descobrir. Espero trobar la publicació amb facilitat.
Bones paraules d'en Pla, Miraculosa. Es va deixar els idiotes orgullosos que expliquen coses als altres, però.
Estem d'acord, Àngel. I és perquè una llengua és molt més que un mitjà de comunicació que és vital preservar les que encara tenim. Cada llengua que desapareix és una pèrdua irreparable per la humanitat.
Moltes gràcies, Gemma. Jo, la revista, l'he vista a La Central del c/ Elisabets i suposo que a la llibreria Ona també la deuen tenir. Si no la trobessis, digues-m'ho i ja buscaríem una solució.
Felicitats David !!!
Moltes gràcies, Jaka, ets molt amable!
Una falca més que merescuda. De fet, si t'han elegit per publicar dos articles és perquè tens coses a dir i escrius molt bé. I, com gairebé sempre, estic d'acord que la llengua és molt més que "un mitjà de comunicació i prou"; els teus articles en són la prova. És un plaer llegir-te.
Moltes gràcies, Hasbarat, de debò.
Uauauauuuuu!!! de veritat? és fantàstic!!!
A la Central eh? m'hi acostaré perque és cert que em fa falta perfeccionar-me molt :DD
Jo! si que m'he perdut coses eh?
Publica un comentari a l'entrada