El 24 d’agost de 1920, el Palau de Concerts de Berlín és ple de gom a gom. Ja fa setmanes que, per tota la ciutat, centenars de cartells anuncien la conferència. Per fi algú rebatrà, amb arguments, les darreres teories sobre la relativitat. L’ambient és tens. El primer a prendre la paraula és l’enginyer Paul Weyland que es disposa a demostrar la falsedat del que, segons ell, és la farsa més gran de la història de la ciència. Només arrenca una bona quantitat d’aplaudiments quan qualifica la Teoria de la Relativitat d’Einstein de contrària a l’esperit germànic. Einstein ha hipnotitzat les masses, afegeix. I conclou: «el relativisme és dadaisme científic.» Després de la mitja part, és el torn del físic Ernst Gehrcke que llegeix monòtonament el que du apuntat. Repeteix les paraules de Weyland però amb un discurs una mica més elaborat. Al mig de la seva intervenció, se sent un murmuri: «Einstein, Einstein». A la llotja principal, Albert Einstein, acompanyat del seu amic Walther Nernst, ha esclatat a riure. Quan l’acte acaba, afirma que s’ho ha passat molt bé, «divertidíssim».
Tanmateix, tres dies després, Einstein publica una carta al Berliner Tageblatt contestant, punt per punt, les acusacions de Weyland i Gehrcke. La carta comença així: «Sé molt bé que els dos conferenciants no es mereixen cap mena de rèplica, però...» I aquest «però», tan legítim com innecessari, espatllà la gran resposta amb forma de riallades del dia 24.
Tanmateix, tres dies després, Einstein publica una carta al Berliner Tageblatt contestant, punt per punt, les acusacions de Weyland i Gehrcke. La carta comença així: «Sé molt bé que els dos conferenciants no es mereixen cap mena de rèplica, però...» I aquest «però», tan legítim com innecessari, espatllà la gran resposta amb forma de riallades del dia 24.
.jpg)
7 comentaris:
Potser va espatllar la gran resposta aleshores, però amb el pas del temps la va elevar i va dotar-la de profunditat. La raó, la veritat i el temps acaben passant comptes.
aquest "però" -però- podria ser la clau del comentari. Fins i tot podria ser la quintaessència de la teoria de la relativitat.
Sensacional!
Una nou tour de force de la factoria David.
És clar que sí, Hasbarat, però amb la resposta del dia de la conferència segurament n'hi havia prou (dit amb tota la mòdèstia del món, que quedi clar, que no pretenc jutjar ningú i menys Einstein!). Els arguments que els dos personatgets van utilitzar tenien molt poc a veure amb la Teoria de la Relativitat i molt a veure amb una corrent de pensament (o de no-pensament) que es va començar a manifestar "legalment" i amb tota la seva repugnància tretze anys després.
Gràcies, Àngel. Jo trobo que aquest "però" ens mostra que, malgrat les rialles de tres dies abans, Einstein estava dolgut. I, en la seva situació, qui no ho hauria estat!
En públic, l'Einstein convertit involuntàriament en celebritat potser només podia riure.
Em sembla que no he entès l'última frase. Vols dir que riure era l'única rèplica possible? Que no calia respondre? Per què és innecessari el "però"?
I és que Einstein també era humà. A qui no li ha passat més d'una vegada?: davant d'una bajanada saps que la posició més digna és la de ignorar els ximplets que l'han dit, però tot i així no te'n pots estar de replicar.
Hola Marta! Sí, jo crec que la millor rèplica que podien rebre els dos personatges (Weyland, un farsant, i Gehrcke un físic mediocre) eren les rialles davant de tot el públic. Els arguments farcits de prejudicis racials que tant Weyland com Gehrcke havien fet servir no es mereixien res més.
El que volia dir (a partir de l'anècdota d'Einstein) és que molt sovint malbaratem energies provant de rebatre acusacions que provenen de persones que només es mereixen una bona riallada com a resposta. M'hi ha fet pensar l'obsessió de molts catalans per "explicar-se" i "fer pedagogia del nostre fet diferencial" quan van a Espanya.
Tens raó, Brian. No es tracta de criticar la resposta escrita d'Einstein, és clar. Però ell ja els havia fet prou cas presentant-se al Palau de Concerts (no en tenia cap necessitat) i amb les riallades ja havia quedat ben clara la seva resposta. Però, és clar, com bé dius, era humà. Salut!
Publica un comentari a l'entrada