dissabte, 24 de juliol de 2010

Explorant els Beach Boys

Com és ben sabut, la línia que separa termes com influència, còpia, plagi, semblança, imitació o homenatge és primíssima i, a més a més, la legitimitat d’alguns d’aquests conceptes ha variat molt durant la història. Resumint-ho una mica per sobre: si en èpoques el que es valorava d’una obra d’art era que fos totalment fidel als models pretèrits, en d’altres el que es buscava era trencar amb el passat i ser... ehem... original.
A Osmosi musical no ho complicarem tant. Els sons que sentireu (si voleu) parlaran per si sols. De vegades, és cert, es vorejarà el plagi, però, com que som benpensats de mena, provarem d’atribuir-ho, sempre que es pugui, a una sobreexposició exagerada als models o, potser, a homenatges gens dissimulats. Podria ser, fins i tot, que la semblança fos casual o que només la veiéssim nosaltres.
Primer cas:


13 comentaris:

novesflors ha dit...

Ausiàs March (s.XV)

Amor, amor, un hàbit m'he tallat
de vostre drap, vestint-me l'espirit:
en lo vestir ample molt l'he sentit
e fort estret quan sobre mi és posat.




Garcilaso de la Vega (s.XVI)

Amor, amor, un hábito vestí,
el cual de vuestro paño fue cortado;
al vestir ancho fue, mas apretado
y estrecho cuando estuvo sobre mí.


(És clar, que era una altra època)

David ha dit...

Extraordinari! Gràcies Novesflors! Sí que era una altra època, sí. Has exemplificat el que volia dir molt millor que no pas jo! Salutacions!

Hasbarats ha dit...

Doble osmosi!! La musical, tot un "homenatge"; la poètica, que apunta Novesflors, és brutal!!

Miraculosa Miró ha dit...

"Lo que puede el dinero" Arcipreste de Hita (1284-1351)
"Elogi dels diners" Anselm Turmeda (1355-1423)
"Poderoso caballero es Don Dinero" Quevedo (1580-1645)

______
Hi ha també el cas de la Naomi Shemer amb Jerusalem d'or i una nana basca, molt polèmic:

Naomi Shemer-nana basca

marta (volar de nit) ha dit...

caram en Garcilaso...

GLÒRIA ha dit...

Interessantíssim, David. M'he quedat parada amb l' "adaptació" de Garcilaso.

David ha dit...

La musical, Hasbarat, he estat a punt de titolar-la "Explotant els Beach Boys", però, vaja, a mi aquests "homenatges" ja m'estan bé.

No havia llegit el cas de la cançó de bressol basca, Miraculosa! És molt interessant! I els altres casos que cites són "préstecs" ben curiosos, també...

Sí, oi, Marta? Aquest Garcilaso sabia triar bé les fonts d'on bevia...

Gràcies, Glòria! A mi també m'ha impressionat molt l'exemple de Novesflors. És clar que això no invalida la vàlua de la poesia de Garcilaso, ni molt menys. I encara dóna més importància a la figura d'Ausiàs March.

Xavi ha dit...

Ostres, m'agrada la idea d'anar esbudellant les influències :)

Vists els Garcilasos i Marchs de més amunt i per no desentonar, una altra que et recomano per especialment cultural, idiota i inframusical és el cas de Linkin Park (espero que t'estiguin sagnant les orelles ara mateix), que es van plagiar a ells mateixos en dues cançons consecutives:

http://www.youtube.com/watch?v=IBcOoW9QgH4
http://www.youtube.com/watch?v=1yw1Tgj9-VU&feature=avmsc2

No te'ls miris gaire estona, que no s'ho val, però no em diguis que no és admirable!

Mireia ha dit...

Magistrals les classes de "literatura comparada", je, je

David ha dit...

La de Novesflors és realment extraordinària, sí! Salutacions, Mireia!

David ha dit...

Gràcies, Xavi!
Aquesta modalitat no la coneixia: el mateix artista plagiant-se a si mateix! Coneixia l'autoparòdia, però aquests Linkin Park obren noves vies apassionants en l'art d'embolicar cada cop més la troca! Sí que és admirable, sí!

F. Nogués ha dit...

És que els Beach Boys tenien pràctica. Tots sabem el que li van fer al Sweet Little Sixteen de Chuck Berry, no?

David ha dit...

Tens tota la raó, aquí ningú no pot llançar la primera pedra.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA