divendres, 2 de juliol de 2010

Llocs

Sobre els camins insospitats de la memòria, després de Proust, no som capaços de dir-ne res més. Per tant abaixarem el nivell intel·lectual (fins a recórrer tot l’espai que ens separa del gran Marcel) per esmentar la curiosa relació que molt sovint s’estableix entre una determinada lectura i el lloc on s’esdevé aquella lectura. Molt sovint, mirar el llom o la coberta d’un llibre és rememorar el lloc on el vam llegir. Per exemple (i perdoneu les referències personals), una repassada ràpida a algunes lleixes de casa ens pot transportar a un minúscul pis de la Zona Franca on un nen assegut en un tamboret declama Tintins i Astèrixs (fent veus diferents per cada personatge, és clar) mentre la seva mare cus, cus, cus i cus en una atrotinada però infal·lible Singer. Durant tres hores un adolescent devora Macbeth sota un arbre d’un poble holandès de mala mort fins que algun veí, es veu que espantat per un comportament tan estrany i sospitós (no havíem quedat que era un país protestant?), li demana que se’n vagi. Un noi s’adorm tot fent guàrdia de nit en una residència: és objector de consciència i recolza el cap sobre l’enorme exemplar de El Quixot que té sobre la taula. Un estudiant desfila amb Joseph Roth al ritme de les notes de La Marxa Radetzky pels jardins de la universitat després d’haver fugit tots dos d’una classe insuportablement tediosa. I ho prova amb el Tractatus de Wittgenstein mentre espera en uns vestidors d'una botiga de roba (n’hauria entès el mateix -o sigui quasi res- en una cabana perduda a la muntanya). Més tard, Zweig i el seu món d’ahir en una casa de Puigcerdà; una cervesa a la salut de Jiří Weil en un bar de Girona; Jane Austen encisa en un sofà de pell gastada; Kafka trasbalsa, de nou, en un avió que, és clar, es dirigeix a Praga... Cadires i llits. Balcans i Calders. Trens i Proust. Canetti i el Parc de la Ciutadella. Llegir i el lloc. El llibre no només com a generador de significats múltiples sinó com a evocador de tot el que en qualitat d’objecte és capaç de suscitar. I m’adono que, un cop més, parafrasejo barroerament Walter Benjamin. Rellegit en una habitació d’hotel a Florència.

18 comentaris:

Hasbarats ha dit...

Traca-traca-traca... És el so de la Singer.L'àvia, la mare, tardes d'hivern,... I és el so de la meva memòria recordant llibres i situacions i alguna anècdota sucosa. Un post fantàstic que em fa feliç. (I l'anterior, on també hi he escrit un comentari, m'ha commogut. De debò! Gràcies!)

novesflors ha dit...

Una bona memòria i una bona manera d'escriure i d'associar.

GEMMA ha dit...

Fantàstica membrana de rememoracions, on "Where's there?" també s'ubica dins del meu mapa d'associacions.

Salut!

Clidice ha dit...

un apunt original, que m'ha fet rumiar on he llegit alguns dels meus preferits ... i no ho recordo gaire, la veritat, perquè els solc rellegir sovint :( ara veig que m'he perdut alguna cosa important!

SU ha dit...

David,

Gran apunt i fantàstic exercici de memòria lectora i vital!!!

Mai no podré estar a l'alçada perquè tinc una memòria de peix declarada...

Ara que torno a la normalitat blogaire, et llegeixo i en frueixo!!!

SU

kweilan ha dit...

Genial! Quin apunt més bonic! M'ha agradat molt.

David ha dit...

Hi ha sons que no s’esborraran mai, oi, Hasbarat? M’alegro molt que t’hagi agradat el post. I moltes gràcies per comentar!

Bé, Novesflors, no pensis pas que tinc gaire bona memòria. Hi ha molts llibres dels quals no recordo absolutament res! Moltes gràcies per comentar!

Moltes gràcies, Gemma! Com sempre, ets molt amable!

Moltes Gràcies, Clidice. El cas que en molts casos el lloc és fàcil de recordar: a casa, al sofà. Però, segurament per rutina, la cosa no queda enregistrada.

Moltes gràcies, SU! Jo també et llegeixo i frueixo sovint!

M’alegro molt que t’hagi agradat, Kweilan! Moltes gràcies!

De segur que tots també teniu records del lloc on heu llegit moltes de les vostres lectures, oi?

Miraculosa Miró ha dit...

Bonic text sobre la memòria. Ara sí que ja veig que no tens "quatre dies". S'ha de tenir certa edat per arribar al teu nivell. Gràcies pels suggeriments de lectura que en trec del teu bloc i per tot el que hi aprenc.
Bon estiu, mestre!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Molt bo.
És com allò de saber inserir els records en determinades bandes sonores. En el cas de les lectures memorables, el que dius és molt cert. A més de la relaciò entre el lector i l'escriptor, podem afegir -i no de manera lateral o anecdòtica- els llocs, els espais i les situacions del lector. Certament a mi em passa el mateix, segurament a la majoria també. Llegir a la terrassa d'un bar, al tren, perdut en un hotel centreeuropeu... jo no puc separar els llibres que he llegit amb més intensitat dels llocs on els he llegit (tardes d'estiu al bar Marina de Premià amb la Muntanya Màgica, Roth -també- al pati de casa sota la prunera, Tintin -!!!- a la platja dels anys seixanta i molt sovint d'estiu en estiu a places, carrers, butaques i jardins...).
Als misteris entre lectors i escriptors i a les estranyes dialèctiques invisibles, hi afegirem el lloc de totes les lectures i els trajectes dels llibres per aquests....

recomano els meravellosos treballs de Maurice Blanchot on toca a fons tot aquest material... " el libro por venir ", per exemple....

salut i bona lletra (i bona geografia de lletres, lectures i lectors).

David ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
David ha dit...

No, quatre dies, precisament, no, Miraculosa. Espera que els compto... uns 13505 em surt... M'afalagues. Molt bon estiu!

Sí!!! Amb la músuca passa el mateix, Àngel. És sentir alguna cançó i recordar el lloc on la vam sentir. Roth, Mann, Tintín... m'encanta!
Blanchot és una altra assignatura pendent, a veure si aquest estiu ho soluciono.
Salut, Àngel i moltes gràcies!

LEBLANSKY ha dit...

David, m'agrada el teu bloc, et segueixo!

digue'm ariadna ha dit...

... Llocs, sons, sensacions i imatges que queden desades en algun racó i que la mirada i el tacte dels llibres evoquen. Jo també recordo la mare que sense deixar de cosir escoltava com llegia en veu alta...

David ha dit...

Moltes gràcies, Leblansky. Pel teu hi passo molt sovint. És més que recomanable!

I això amb el llibre digital es perd, evidentment. Ja ho vam comentar en alguna altra entrada. Quantes hores cosint s'han passat moltes mares, oi? Sort que ens tenien a nosaltres per "amenitzar-los" les vetllades... Salut, Ariadna.

Gemma ha dit...

Carai David, quasi tenim la mateixa edat i hem trepitjat els mateixos llocs...pero jo mai llegia l'Astèrix, qué entrenyables aquets records! jo llegia els Zipi i Zape i mirava la abeja maya.

Fa poc vaig recuperar una singer molt bonica de l'any 1906, la vaig restaurar i ja funciona...el meu avi és un manetes, ell ha restaurat la part mecànica i jo la de ferro i fusta. M'agrada impulsar les puntades amb la punta del peu.

M'encanta aquest post. Moltíssim!

David ha dit...

Doncs sí, moltes coincidències, oi? Ep! "La abeja maya"! I una coincidència més!: a casa també vam restaurar una Singer antiga fa ben poc! (bé "vam" és una mica exagerat, la meva dona és qui s'encarrega d'aquestes coses... és una artista!)

M'alegro molt que t'hagi agradat, moltes gràcies, Gemma!

Gemma ha dit...

El meu marit també té la delicadesa d'exagerar :D

Un altre coincidencia :D

Si és la de la foto sí que li ha quedat bé eh?

Salutacions per l'artistassa :D i bona nit.

David ha dit...

Deu ser cosa d'homes... Sí, és la de la foto i és exactament la que feia servir la meva mare.
Moltes gràcies de part de l'artista i meva. Bona nit!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA