dimecres, 15 de setembre de 2010

Česká republika

La meva enorme i gens desinteressada simpatia per Txèquia té la seva explicació: una cervesa excel·lent; Praga és una ciutat preciosa; han tingut alguns presidents cultes; es van separar dels seus veïns sense gaires escarafalls, i, per sobre de tot, és la terra on ha nascut una quantitat desproporcionadament alta dels meus escriptors preferits. Uns escriptors, la majoria dels quals comparteixen un sentit de l’humor del tot desencisat i alhora irresistible que funciona com a vàlvula d’escapament d’una realitat que acostumen a mostrar des del seu cantó més absurd. És clar que estic generalitzant i, per tant, vessant-la per tot arreu, però és més o menys així. I ara la llista (ho sento, però m’encanta fer llistes i com més inútils, millor): Franz Kafka (si no el poso el primer, la mala consciència em corsecaria per sempre més), Jaroslav Hašek (ja fa temps que hauria d’estar canonitzat), Karel Čapek, Franz Werfel, Jiří Weil, Jaroslav Seifert, Leo Perutz, Bohumil Hrabal (algun dia n’haurem de parlar seriosament), Jan Neruda, Egon Erwin Kisch, Milan Kundera (com a assagista), i Iván Klíma (de qui, si podeu, no us en perdeu res, incloent-hi la conferència Sobre la propaganda, publicada pel CCCB). Els catalans tenim la immensa sort que molts d’aquests escriptors els podem llegir gràcies a la tasca impagable de Monika Zgustova (gran escriptora, també) i jo, concretament, la inoblidable benedicció d'haver tingut Mihály Dés de professor, que em va parlar per primer cop de molts d'aquests ―i d'altres― grans autors.
I ara segur que no quedaré gaire bé, però què els passa als eslovacs?

17 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

Quina vergonya! No he llegit cap escriptor de la República Txeca excepte Kafka. Algú amb opinió fiable em va dir que Kafka, per ser d'expressió alemanya, era -mai menystingut eh?- però si, situat apart. Ja dèus saber que Ivan Klima és molt apreciat per Philip Roth. Com que el nom de Klima és de bon recordar, sempre penso que m'agradaria llegir-li alguna cosa. M'encantará tenir les teves recomanacions al respecte. Veig com et va agradar Patrimony...si jo t'expliqués com estimo aquest llibre meravellós !
Sempre és un plaer, David, llegir-te i parlar-te.

David ha dit...

Cap vergonya, Glòria, tots tenim llacunes que ens semblen imperdonables i que són un al·licient per descobrir tresors com els autors que cito. Alguns d'aquests escriptors -Kafka n'és el més conegut- escrivien en alemany, perquè era la llengua de la minoria jueva txeca.
Philip Roth és qui em va ajudar a descobrir Jirí Weil. Sobre Klima en català tenim "Amor i brossa", una novel·la més que recomanable, i "Sobre la propaganda" que és un llibret molt lúcid.
Amb "Patrimony" se m'acaben els adjectius. Per mi és el millor llibre de Roth, que és dir molt!
Salutacions!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

a veure si Eslovàquia serà la dimensió desconeguda, em passa el mateix. En quan als autors que esmentes, a banda de Kafka, Hrabal i Seifert, també espero entrar-hi.
merci per teva guia de lectura semrpe útil.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Sento també que tinc deures a fer (més deures a fer, ai!)
Volia fer una comentari sobre la fotografia, la qual em sembla magnífica. El cementiris són uns llocs on es poden fer fotos fantàstiques.

GLÒRIA ha dit...

Torno a entrar per donar-te les gràcies. Tindré en compte el títol -mol atractiu, per cert, que m'indiques de Klima. Quant a la llengua alemanya que emprava Kafka, vaig llegir que els jueus de Praga havien estat expulsats. Al marxar es va paralitzar la vida comercial de la ciutat i l'emperador els va cridar perquè tornèssin a establir--s'hi. És per això que en el moment de triar una llengua, varen optar per la del emperador. Probablement ja ho sabies però sempre pot descubrir-ho algun dels teus lectors.
"Patrimony" és, per mi, un dels millors Roth però a davant d'aquest llibre i de molts altres que no són d'aquest autor, hi poso la meravellosa "Pastoral Americana" on Roth -la dèus haver llegit- assoleix cims xecspirians.
O shakesperians?
Amb afecte!

novesflors ha dit...

Jo també hauria de sentir vergonya perquè fora de Kafka i de Kundera no conec els altres que esmentes... Què hi farem?

Clidice ha dit...

doncs a part de Kafka, Kundera, la pivo i una mica de Praha veig que tinc molts "deures" per endavant. I és veritat, i els eslovacs què? :)

kweilan ha dit...

Jo també he de conèixer molts autors dels que cites. Els autors de l'est són uns grans desconeguts per nosaltres. Gran i interessant apunt!

GEMMA ha dit...

Ei David! Quans noms d'escriptors desconeguts per a mi, els tindré present, gràcies per aportar-me!

Salut, i bon cap de setmana, que sembla que potser serà passat per aigua... però així sortiran bolets!

David ha dit...

Bé, segur que hi ha escriptors que valen la pena a Eslovàquia però, sent dos països tan propers, em sorprèn la desproporció a favor dels txecs. Salutacions, Àngel!

La fotografia és del cementiri jueu de Praga (l'antic) i és un lloc que ningú s'hauria de perdre. Gràcies pel comentari, Eulàlia!

Jo crec, Glòria, que aquest llibre de Klima et pot agradar. Té un to general amargant, però amanit amb el sentit de l'humor que provo de descriure al post. Gràcies per l'aportació històrica referent als jueus txecs, és molt interessant. I tens raó: Pastoral americana és, segurament, insuperable. El que passa és que Patrimony em va colpir molt. (I jo sempre triaré "xecspirià".) Salutacions!

Res de vergonya, Novesflors. Són tresors per descobrir.

Ai, la pivo, Clidice! Quina enyorança! Sort que per aquí se'n pot trobar de cervesa txeca, però, és clar, no és ben bé el mateix. Doncs si algú coneix algun escriptor eslovac remarcable que ens ho faci saber, si us plau!

Kweilan, jo vaig descobrir molts escriptors de l'est gràcies al professor hongarés que anomeno al post. Per cert, que algun dia hauré de parlar de la literatura hongaresa, que val molt la pena, també (i la polonesa, i la sèrbia i...)

Gràcies a tu, també, Gemma, ja que tinc la mateixa sensació que tu quan llegeixo el teu blog. Que plogui una mica sempre va bé, oi?

Mireia ha dit...

Quants escriptors que esmentes i que NO he llegit!!!

digue'm ariadna ha dit...

... A mi també em tenen el cor robat els escriptors txecs, i què dir dels hongaresos i dels polonesos! Però no puc estar-me d'agrair la tasca d'editorials com Acantilado que no deixen de apropar-nos la seva literatura...

David ha dit...

Ja ho veus, Mireia. Ens passaríem la vida llegint i encara ens mancarien anys per conèixer escriptors que valguin la pena. Quan l'altre dia, al teu blog, parlaves d'escriptors japonesos, vaig sentir el mateix!

Sí, Ariadna. Els eslaus, en general, tenen la sort de poder presumir d'escriptors inigualables. Algun dia hauré de parlar de Kertész, de Milosz i dfe molts altres. I és cert que Acantilado fa una gran feina en aquest sentit, tant de bo algú la fes també en català.

madison ha dit...

David que magnífica reseña, has nombrado a autores que para mi son de culto.
Adoro la escritura de Bohumil Hrabal y los demás también.
De Mónica he leido dos libros, La Mujer silenciosa y el último publicado por Destino que no recuerdo el título.
Todos estos autores poseen un don especial a la hora de transmitir.
Un abrazo

David ha dit...

Estem d'acord que tots tenen una manera de veure la realitat que, si més no a mi (i veig que a tu també), se'm fa irresistible.
Hrabal és un dels millors escriptors que he llegit mai. Salutacions!

estretdebering ha dit...

Quina vergonya, després d'un any i mig de viure a la República Txeca i ser capaç d'entendre una mica d'eslovac i sóc incapaç de pensar en cap escriptor d'allà.
Sovint he tingut la impressió que els eslovacs són els cosins pobres, simpàtics, folclòrics i catòlics dels txecs, per a molts texecs i ja no et dic per a la gent de fora que sovint encara parla de Txecoslovàquia.
Vas ser alumne d'en Mihaly? Jo encara guardo les bibliografies que donava a principi de curs, per si mai caic en crisi lectora.

David ha dit...

És que és ben bé això. Els pobres escriptors eslovacs han de viure a l'ombra (beneïda ombra) dels txecs.
Ui, jo d'en Dés ho guardo tot, els apunts (que bàsicament són llibres que recomanava i que tot just acabar la classe anava a cercar a la biblioteca) i les bibliografies també.
Salutacions i gràcies pel comentari!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA