Preciosa la fotografia de l'escombra i l'escombra també. A l'aparell modern, rodó que gairebé respira com si fos humà li estic molt agraïda d'ençà que dorm en un discret racó de casa i, si el toco, comença a voltar com posseït, menjant pols mentre jo llegeixo.
A ca meu en diem GRANERA. El nom fa la cosa i és en sí mateix un "antics contra moderns". Dóna per fet que les bruixes i altres éssers heterodoxes s'enlairaven sobre graneres, no sobre escombres. Deu ser un viatge incòmode però probablemnt et duu a un indret més interessant.
David: aquest joc que ens proposes està molt bé. L'escombra de la foto és veritablement un monument, i el robot, ai, jo no en tinc, però potser m'aniria bé, com diu la Glòria.
La granera, vista des de la distància, així, en una foto preciosa, ens pot semblar una meravella. Però, li semblava una meravella a a1quella dona (perquè era dona, sens dubte) que l'havia de fer servir a diari? Deixe la pregunta en l'aire.
Mira David, si mai vivim junts, el més semblant a una granera (que sou veí de la Mirculosa, Capità?) que veuràs per casa serà aquesta foto, que, naturalment, t'hauràs de penjar al teu estudi o al teu tros del garatge. A casa, (la pols no s'alça, es treu, s'aspira) neteja d'alta tecnologia! En això sóc irreductible (bé, en això i en unes quantes coses més -no deus pas roncar? perquè hauràs de dormir al teu estudi amb la teva granera...-, però ja ho debatrem en el seu moment)!
La primera, bella i evocadora, embruta més que no pas neteja. La segona és una meravella :) fins i tot la saludo quan, ella soleta com una bona nena, s'engega i comença la feina :)
Aquest aparell modern no el coneixia. A partir d'avui, veient els comentaris de les seves excel·lències potser el compraré. _______ Quadern de mots, té raó. _______
Puntualitzem, Lior i Capità, Al meu poble, des del 1165, les bruixes anaven amb escombres (i, ves què et dic, encara hi deuen anar). Com que no érem massa viatjats i sempre ens hem mirat el melic, desconeixíem la GRANERA. Jo encara sóc d'ans. Escombro i trec la pols. No m'hi he fet amb la tecnologia per això de la neteja, se'm resisteix. ______ David, ronques?
La foto hi fa molt, Cristina. Tens raó. Alguns m'acusen de fer trampa amb això dels Antics contra moderns i tenen part de raó.
Bé, Glòria, si la tecnologia serveix perquè puguis llegir, benvinguda sigui, oi? Veig que l'aparell rodó està tenint molt d'èxit. Espero que no sigui pel seu aspecte.
Coses dels temps moderns, Salvador. Les lletres d'algunes cançons queden obsoletes cada cop més ràpidament.
Quaderns de mots, he de reconèixer que tens raó. La Miraculosa ja fa temps que m'acusa de fer trampa. Però és que les imatges estan per això, no? Per a manipular-les i fer-los dir el que nosaltres vulguem... Si més no, això és el que fan tots els diaris que conec.
Tinc entès, Hasbarat, que això de "escombra", fora de Barcelona no es diu pas gaire. Que arreu se sent més "granera". I, sí, una bruixa sobre la cosa aquesta rodona no fa gaire por.
El mèrit de la foto és de qui mira a través de la càmera, és clar. Us he enllaçat més fotos d'aquesta fotògrafa. Valen molt la pena. El robot es veu que és molt eficient. Ben pensat, si un robot no és eficient, potser que no calgui tenir-lo, oi? Ara m'ha vingut al cap The Sleeper de Woody Allen, ple de robots inútils. Salut, Teresa!
Bona pregunta, Novesflors. Jo també me la faig. És el temps el que fa que les coses antigues ens semblin més maques? Allò vulgar del nostre present serà maco estèticament d'aquí uns anys? O és que la degeneració estètica de la majoria de coses que ens envolten és objectiva? No ho sé. Tinc sospites, però no certeses.
Aquesta no me l'esperava, Lior! Si mai vivim junts hauries de saber que sóc la persona més desorganitzada i caòtica del món, la qual cosa suposo que contrasta amb la polidesa i severitat higiènica que em sembla endevinar darrere les teves paraules. Jo, sempre impolut; ara, el meu estudi... Sodoma i Gomorra... Però tinc bones notícies: no ronco.
Bona observació, Clidice. Tens raó que l'eficiència de la perimera és relativa. Però suposo que forma part d'una època en què no era tan primordial tenir-ho tot net com una patena. A mi és que sempre m'ha fet cosa parlar amb aparells electrònics... Quan em trobo amb un contestador automàtic, o penjo o el saludo secament.
Rep elogis pertot, aquesta cosa, Miraculosa. Deu valer la pena, suposo. Sabia que t'agradaria el comentari de Quadern de mots. He d'aclarir que és una manipulació lleu i totalment innocent, però. I no, no ronco. Certificat. De fet, dormo tan poc que quasi no tinc ni temps per roncar.
Jo em referia més aviat a la promiscuïtat que hi impera entre papers, piles de llibres llegits, piles de llibres per llegir, notes que cal revisar... ;) Les manilles me les acabarà posant la meva dona cada cop que passem per davant d'un llibreria.
Fabulós nou capitol de les aventures dels antics contra moderns. El robot i l'escombra cara a cara. El robot, tot sigui dit, és l'arma secreta de la meva mare i li suposa estalvi de minyona i d'esquena castigada. Però anem de cara als objectes en si. Resulta que les escombres, a banda de ser el que són i el que semblen, tenen una aplicació múltiple i unes derivacions (pal del fregall, rasclet, etc.) i, a més, constitueixen un vehicle de fàcil manipulació i de senzill transport i aparcament per les bruixes de sempre. No m'imagino massa les bruixes robotizades tripulant la nau robòtica moderna. Bé, posat's a valorar l'objecte i el seu disseny, m'apunto a la versió antiga i a les variacions en forma de pinzell, brotxa, "plumero", amb raspall, etc. i, metàforicament, no és el mateix passar l'escombra davant de l'adversari esportiu que passar-li em robot per damunt.
:-) Quin tip de riure amb els comentaris! A casa sempre hem anomenat a l'escombra "escombra", malgrat els meus avis de castelló sempre feien servir una granera: de petit al poble perseguia ratolins a cop de "granera"...Amb un robot es perdria tota la gràcia, per no parlar de la manca total de fair-play que suposaria :-D
Àngel, fas referència a un aspecte primordial: les metàfores. Inventarem metàfores noves a partir de tots aquests aparells que ens fan la vida més còmoda i la butxaca més prima? No ho sé. Em sembla que la desaparició d'objectes implicarà, també, la desaparició d'expressions i, per tant, disminuirà la riquesa metafòrica de la llengua. Jo sempre tant optimista...
És que tinc uns comentaristes, eh, Jesús? Boníssim això del fair-play! L'escombra encara permet provar de fugir; el robot aquest t'envolta sense compassió.
17 comentaris:
Especialment l'escombra d'aquesta foto. És preciosa.
Preciosa la fotografia de l'escombra i l'escombra també. A l'aparell modern, rodó que gairebé respira com si fos humà li estic molt agraïda d'ençà que dorm en un discret racó de casa i, si el toco, comença a voltar com posseït, menjant pols mentre jo llegeixo.
Les bruixes modernes ja han deixat l'escombra i munten un Roomba.
I els Sirex cantarien si yo tuviera un robot, cuantas cosas barreria.
Has fet trampa comparant aquestes dues fotografies. La primera diu moltes coses, la segona no en diu gaires.
Fins aviat.
Hi vinc bé!
A ca meu en diem GRANERA. El nom fa la cosa i és en sí mateix un "antics contra moderns". Dóna per fet que les bruixes i altres éssers heterodoxes s'enlairaven sobre graneres, no sobre escombres. Deu ser un viatge incòmode però probablemnt et duu a un indret més interessant.
David: aquest joc que ens proposes està molt bé. L'escombra de la foto és veritablement un monument, i el robot, ai, jo no en tinc, però potser m'aniria bé, com diu la Glòria.
La granera, vista des de la distància, així, en una foto preciosa, ens pot semblar una meravella. Però, li semblava una meravella a a1quella dona (perquè era dona, sens dubte) que l'havia de fer servir a diari? Deixe la pregunta en l'aire.
Mira David, si mai vivim junts, el més semblant a una granera (que sou veí de la Mirculosa, Capità?) que veuràs per casa serà aquesta foto, que, naturalment, t'hauràs de penjar al teu estudi o al teu tros del garatge. A casa, (la pols no s'alça, es treu, s'aspira) neteja d'alta tecnologia! En això sóc irreductible (bé, en això i en unes quantes coses més -no deus pas roncar? perquè hauràs de dormir al teu estudi amb la teva granera...-, però ja ho debatrem en el seu moment)!
La primera, bella i evocadora, embruta més que no pas neteja. La segona és una meravella :) fins i tot la saludo quan, ella soleta com una bona nena, s'engega i comença la feina :)
Aquest aparell modern no el coneixia. A partir d'avui, veient els comentaris de les seves excel·lències potser el compraré.
_______
Quadern de mots, té raó.
_______
Puntualitzem, Lior i Capità,
Al meu poble, des del 1165, les bruixes anaven amb escombres (i, ves què et dic, encara hi deuen anar). Com que no érem massa viatjats i sempre ens hem mirat el melic, desconeixíem la GRANERA.
Jo encara sóc d'ans. Escombro i trec la pols. No m'hi he fet amb la tecnologia per això de la neteja, se'm resisteix.
______
David, ronques?
La foto hi fa molt, Cristina. Tens raó. Alguns m'acusen de fer trampa amb això dels Antics contra moderns i tenen part de raó.
Bé, Glòria, si la tecnologia serveix perquè puguis llegir, benvinguda sigui, oi? Veig que l'aparell rodó està tenint molt d'èxit. Espero que no sigui pel seu aspecte.
Coses dels temps moderns, Salvador. Les lletres d'algunes cançons queden obsoletes cada cop més ràpidament.
Quaderns de mots, he de reconèixer que tens raó. La Miraculosa ja fa temps que m'acusa de fer trampa. Però és que les imatges estan per això, no? Per a manipular-les i fer-los dir el que nosaltres vulguem... Si més no, això és el que fan tots els diaris que conec.
Tinc entès, Hasbarat, que això de "escombra", fora de Barcelona no es diu pas gaire. Que arreu se sent més "granera". I, sí, una bruixa sobre la cosa aquesta rodona no fa gaire por.
El mèrit de la foto és de qui mira a través de la càmera, és clar. Us he enllaçat més fotos d'aquesta fotògrafa. Valen molt la pena. El robot es veu que és molt eficient. Ben pensat, si un robot no és eficient, potser que no calgui tenir-lo, oi? Ara m'ha vingut al cap The Sleeper de Woody Allen, ple de robots inútils. Salut, Teresa!
Bona pregunta, Novesflors. Jo també me la faig. És el temps el que fa que les coses antigues ens semblin més maques? Allò vulgar del nostre present serà maco estèticament d'aquí uns anys? O és que la degeneració estètica de la majoria de coses que ens envolten és objectiva? No ho sé. Tinc sospites, però no certeses.
Aquesta no me l'esperava, Lior! Si mai vivim junts hauries de saber que sóc la persona més desorganitzada i caòtica del món, la qual cosa suposo que contrasta amb la polidesa i severitat higiènica que em sembla endevinar darrere les teves paraules. Jo, sempre impolut; ara, el meu estudi... Sodoma i Gomorra... Però tinc bones notícies: no ronco.
Bona observació, Clidice. Tens raó que l'eficiència de la perimera és relativa. Però suposo que forma part d'una època en què no era tan primordial tenir-ho tot net com una patena. A mi és que sempre m'ha fet cosa parlar amb aparells electrònics... Quan em trobo amb un contestador automàtic, o penjo o el saludo secament.
Rep elogis pertot, aquesta cosa, Miraculosa. Deu valer la pena, suposo.
Sabia que t'agradaria el comentari de Quadern de mots. He d'aclarir que és una manipulació lleu i totalment innocent, però.
I no, no ronco. Certificat. De fet, dormo tan poc que quasi no tinc ni temps per roncar.
El teu estudi Sodoma i Gomorra!?
Hi haurem de posar un llit rodó amb manilles i tal... :-))))))
Jo em referia més aviat a la promiscuïtat que hi impera entre papers, piles de llibres llegits, piles de llibres per llegir, notes que cal revisar... ;) Les manilles me les acabarà posant la meva dona cada cop que passem per davant d'un llibreria.
Fabulós nou capitol de les aventures dels antics contra moderns. El robot i l'escombra cara a cara. El robot, tot sigui dit, és l'arma secreta de la meva mare i li suposa estalvi de minyona i d'esquena castigada. Però anem de cara als objectes en si. Resulta que les escombres, a banda de ser el que són i el que semblen, tenen una aplicació múltiple i unes derivacions (pal del fregall, rasclet, etc.) i, a més, constitueixen un vehicle de fàcil manipulació i de senzill transport i aparcament per les bruixes de sempre. No m'imagino massa les bruixes robotizades tripulant la nau robòtica moderna. Bé, posat's a valorar l'objecte i el seu disseny, m'apunto a la versió antiga i a les variacions en forma de pinzell, brotxa, "plumero", amb raspall, etc.
i, metàforicament, no és el mateix passar l'escombra davant de l'adversari esportiu que passar-li em robot per damunt.
:-)
Quin tip de riure amb els comentaris!
A casa sempre hem anomenat a l'escombra "escombra", malgrat els meus avis de castelló sempre feien servir una granera: de petit al poble perseguia ratolins a cop de "granera"...Amb un robot es perdria tota la gràcia, per no parlar de la manca total de fair-play que suposaria :-D
Àngel, fas referència a un aspecte primordial: les metàfores. Inventarem metàfores noves a partir de tots aquests aparells que ens fan la vida més còmoda i la butxaca més prima? No ho sé. Em sembla que la desaparició d'objectes implicarà, també, la desaparició d'expressions i, per tant, disminuirà la riquesa metafòrica de la llengua. Jo sempre tant optimista...
És que tinc uns comentaristes, eh, Jesús? Boníssim això del fair-play! L'escombra encara permet provar de fugir; el robot aquest t'envolta sense compassió.
Publica un comentari a l'entrada