A la seva habitació, un home hi té un llit, un armari i una taula. La taula és al mig; el llit aquí, i l’armari allí. Avorrit. Canvia de lloc el llit i l’armari. Aleshores queda clar que el problema és la taula: té una posició massa central. Solució? Col·loca l’armari al mig de l’habitació. D’això se’n diu avantguardisme. Però al cap d'un cert temps també deixa de ser nou. Queda clar que només hi ha una sortida: la revolució. L’home decideix dormir dins l’armari. I dret. És incòmode, sí. Tan incòmode que un bon dia, no pot més i s’estira al llit. Dorm tres dies i tres nits. Finalment, tot torna al seu lloc. Ara, quan s’avorreix, recorda els seus dies de revolucionari.
«La revolució» és un conte del gran escriptor polonès Sławomir Mrożek. Pertany a l’imprescindible recull La vida difícil, traduït per Bożena Zaboklicka i Francesc Miravitlles, i va ser publicat per Quaderns Crema l’any 1995.
16 comentaris:
Prometedor! Un autor més que probabement em quedaré amb ganes de llegir.
Pel que fa a certs experiments, el més greu és si l'home avorrit acaba obligant els seus veïns a dormir a l'armari i crema la taula per impedir que la gent llegeixi i escrigui amb un mínim de comoditat. D'això se'n diu dictadura.
Passats els anys, l'home avorrit desitja que els seus veïns recordin els seus dies de malson obligat a l'armari com una època bonica amb algun moment dur que tampoc no cal exagerar.
Ei, el trobo molt bo, ben explicit.
Merci, mon ami David.
Interessant
Bé, és el meu conte favorit de Mrozek. Quan estimo no em permeto ser objectiva, així que callo.
Fa temps que em vaig apuntar aquest autor (que tu em vas aconsellar), encara no he pogut posar-me, però, amb ell!!
En efecte: arriba un dia en què els avanguardismes ja són cànon... i torna a començar!
Jo també me l'apunto. Estic vivint una agradable disposició de llegir autors de l'Est i més si els recomanas tu.
Ei! Una abraçada, David!
Si no m'equivoco, hi ha dos llibres de contes traduïts al català. Aquest que expliques és molt bo. Jo en recordo un sobre un arbre que molesta el traçat d'una carretera, genial també.
Molt bon apunt, Hasbarat. És ben bé així. L'avorriment és fatal, es veu.
De res, amie Gemma. En Mrozek en té de molt bons, de contes, però aquest és dels millors.
Estem d'acord, Quadern de mots!
Doncs a mi m'agrada que com més subjectius siguem, més en parlem, de literatura, Matilde. O sigui que un altre dia, si et ve de gust, t'explaies amb en Mrozek i La revolució.
La llista és eterna, oi, Mireia? En català pots trobar uns quants reculls de contes d'aquest autor, tots editats per Quaderns Crema. Tres i Quatre en va publicar Una nit qualevol l'any 1992, que és l'única obra de teatre d'en Mrozek que he llegit traduïda al català.
És ben bé així, Teresa. Les avantguardes són útils fins que s'autodefineixen com a avantguardes. Llavors cal tornar a començar.
Gràcies, Glòria. Amb Mrozek jugo sobre segur. Garantia assegurada.
Jo en tinc tres, no sé si n'hi ha més, en català. Són: Joc d'atzar, Dues cartes i La vida difícil. El primer i el tercer els trobo magnífics. Aquest conte de l'arbre no el recordo ara mateix... bona excusa per rellegir Mrozek!
Gràcies pel comentari, Lluís!
Una història ben trobada, sens dubte.
I si llegeixis Mrozek, veuràs que, a més a més de ben trobada, està ben escrita. Salut, Ricard!
M'ha agradat aquest conte. Així doncs, jo també prenc nota de la referència. Gràcies.
D'en Mrzokez, aquest és del més bons, crec. Gràcies a tu, Novesflors!
Sens dubte, un gran llibre el de Mrozek. I aquest conte també. Vaig perdre aquest llibre en algun racó i ho lamentaré durant una bona temporada. La seva versió de la bella dorment, al mateix recull, és boníssima també
El llibre és ple de contes boníssims. Quina llàstima que el perdessis!
Publica un comentari a l'entrada