I ara, The Steinbecks (amb la impagable veu de Tali White, excantant dels meravellosos The Lucksmiths):
dimecres, 27 d’abril del 2011
Steinbeckejo
No he llegit mai res d’en John Steinbeck (1902-1968), ni tan sols El raïm de la ira, però tot cercant informació sobre The Steinbecks, un extraordinari grup australià de pop, he trobat una sèrie de cobertes d’alguns llibres d’aquest autor nord-americà absolutament fascinants.
I ara, The Steinbecks (amb la impagable veu de Tali White, excantant dels meravellosos The Lucksmiths):
I ara, The Steinbecks (amb la impagable veu de Tali White, excantant dels meravellosos The Lucksmiths):
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
GIRONA
.jpg)
7 comentaris:
Les portades dels llibres m’han recordat, aquells cromos antics que havies de girar de cara amb un estudiat cop de mà i, recollir-ne tots els que havies girat. Són més que boniques.
Jo tampoc he llegit cap llibre, si recordo haver vist fa molt però molt temps la pel•lícula El raïm de la ira. El vídeo no l’he pogut veure.
Fins aviat.
doncs, ànims, Steinbeck mereix lectura i John Ford/Steinbeck ens van regalar una de les millors pelis de tots els temps (els raïms de...).
El llibre és un monument i la peli és d'una factura impecable, blanc i negre, actors i actrius fora de sèrie, emocionant, proletària i a ja justa mesura d'una època importantissima dels Estats Units.
Ecos de Woody Guthire, del moviment obrer derrotat dels USA, d'aquella "vall del riu vermell" (que no és altra que l'entrada a la vall del riu Colorado).
Extraordinària (i el DVD està entre les gangues i ofertes als grans magatzems).
salut i bons aliments.
p.s. Ser Hammer ara és com entrar a la dimensió desconeguda. Un gran moment per copsar les essències.
A mi em passava just al revés. No coneixia aquest grup, però sí que he llegit a Steinbeck.
"Las uvas de la ira" és encara més "absolutament fascinant" que la seva portada. Val la pena llegir-lo, encara que només sigui l'últim capítol, que et deixa amb l'ànima regirada i el cor encongit.
I si et deceideixes per la novela sencera, al darrera hi ha tota una lliçó de vida.....i una altra d'economia.
Felicitats pel blog,
crec que tornaré sovint
B.
David,
Steinbeck és un gran escriptor. Tati lloa Els raïms...i jo recordo la meravellosa A l'est de l'Eden sobre el mite de Caïm i Abel. Jo vaig descobrir Steinbeck amb un llibret preción que contenia dos relats bellíssims: El omníbus perdido i La perla. Després d'aquesta evocació d'un dels homes que em fa fer estimar el gaudi llegir, no puc escoltar el video dels que porten el seu nom. Un altra dia...çUna abraçada, david!
Jo les he trobat fantàstiques. Hauré d'anar més enllà de les cobertes, pel que diuen alguns comentaris a aquesta entrada. Salutacions, Quadern de mots!
Caram, Àngel, ara m'has fet venir ganes de submergir-me en el món Steibeck, pel·lícules incloses. I els Hammers tornarem!
Moltes gràcies, Bàrbara. Hauré de solucionar aquest buit (i molts altres). I torna quan vulguis!
M'apunto el que recomanes, Glòria. Moltes gràcies! Una abraçada!
Carpeta nova al meu urdi; "Cobertes estelars".
Jo tampoc no l'he llegit, és a dir; un altre llibre a la pila d'espera...
Hi ha una sèrie, Criminal Minds, d'aquestes que a un li retornen la fe en l'espècie, com podeu deduir pel títol, on un dels protagonistes te una capacitat lectora que no sé ni definir. Ni un escàner, literalment! L'haurieu de veure passant el dit per les pàgines, zas, zas, zas... i li queda tot grabadet a la memòria! Algú sap on en fan un curset de com es digui aquesta tècnica?
És una bona idea: de les musicals Cobertes estonoses, a les literàries Cobertes estelars.
De la sèrie que esmentes, n'he vist algun capítol; són molt bèsties! I, sí, també he sentit enveja del noi que llegeix supersònicament...
Publica un comentari a l'entrada