La digressió (amb un cert control) és la millor manera de transmetre coneixements, sobretot perquè deixa en evidència l’estupidesa que significa provar de separar el saber en blocs tan fàcils d’esquematitzar com d’oblidar. Això és especialment evident en el que hom anomena generalment humanitats. Un exemple de l'empobriment a què ens referim es troba als llibres d’història que es fan servir a les nostres escoles. Allà la història es liofilitza d’una manera tan barroera que l’estudiant acostuma a acabar tan confós com avorrit. L’única solució, en aquests casos, és l’aparició d’algun professor que sigui capaç de compensar el mal que una eina de treball tan encarcarada pot arribar a fer.
Justament la digressió (amb un cert control) és la manera que fa servir el prestigiós historiador anglès Simon Schama per ensenyar. El senyor Schama no entén la història (de l’art, sobretot) si no és com a mitjà per educar. La crítica ha d’actuar com a servei a la comunitat. En un món sotmès a l'imperi del mercat lliure, capaç de degradar qualsevol activitat cultural, cal que algú triï el gra de la palla. El coneixement és alliberament i no elitisme estèril. Per Schama, conèixer és una exigència social i ell s’encarrega de posar-hi el seu granet de sorra. (Podeu gaudir d’alguns d’aquests granets als articles de Schama publicats a The New Yorker i a The New York Review Of Books i, és clar, als seus llibres.)
Tot això (aproximadament) és el que, a la seva manera, em va voler dir una alumna, ahir, quan sortíem d’una sensacional lliçó d’història que el senyor Jaime Vándor va tenir l’amabilitat de regalar-nos durant dues hores en un bar de l’Eixample. Quan entrevistes algú i aquesta persona acaba parlant més dels qui li van salvar la vida que de si mateix, saps que moral i coneixement de la història signifiquen el mateix.
.jpg)
15 comentaris:
"el mercat lliure, capaç de degradar qualsevol activitat cultural"?!
Pot sonar una mica marxista, oi? Però no va per aqui la cosa. Només vull dir que les obres d'art estan subjectes a la possible comercialització (i per tant, banalització) en un sistema com aquest. Salut!
Marxista no, elitista.
L'activitat cultural en aquests moments, i ja fa molt de temps, està sotmesa al gust de la massa: quantitat per damunt de la qualita (el gra de la palla, que cada vegada costa més de discernir, com dius).
Jo també he tingut la sort de sentir el testimoni del senyor Vandor, i estic completament d'acord amb tu. Coneixes el seu Un bien por compartir?
Em sembla que ens haurem d'estudiar el senyor Schama.
T'envejo, de debò, passa tan poc sovint.
La paraula elitista està plena de connotacions negatives. Jo no crec que criticar l'ús que el mercat fa de l'art sigui elitista. Justament crec que és tot el contrari. I que hi hagi gent a qui és positiu escoltar perquè en saben més, tampoc és elitista; és que és així. Salutacions, Salvador!
Però és que el gust de la massa ha estat prèviament vulgaritzat, Teresa. És molt difícil escapar d'aquesta vulgarització.
Aleshores entens què vull dir, Lior. No, no conec aquesta obra, però ho hauré d'arreglar.
Passa molt poc sovint, per això m'alegro tant que l'alumna hagi pogut gaudir d'un moment així a la seva edat. Salutacions, Clidice!
En la meva opinió, Els ulls de Rembrandt és un dels grans monuments de la historiografia sobre l’art, això sí, amb dos defectes: en ocasions Schama peca de desig de protagonisme, i les escenificacions que crea a la monografia són massa fulletonesques. Amb tot, una de les grans obres dels estudis sobre història de l’art.
No tenia el gust de conèixer a Vándor. Un estudiós del príncep Mishkin ha de ser interessant amb tota seguretat.
Algú dubte a aquestes alçades que el mercat lliure està acabant amb les humanitats? Un apunt: actualment en ple retorn a Catalunya de l’elogi al mercat estem trinxant la cultura humanista a les universitats catalanes. El que està passant és una vergonya.
El pensament crític és el gran enemic del mercat lliure i aquesta serà la gran batalla dels propers anys. Afirmar això no té res a veure amb el marxisme.
Em corregeixo a mi mateix. El que volia criticar és la creença de que el mercat lliure és la quintaessència del sistema, quan no és així, o com a mínim no tindria que ser-ho. No pot ser que el desig econòmic sigui l’eix vital, o l’enaltiment del lliure mercat i del liberalisme l’única tesi forta del pensament social.
Més que mai, es necessiten uns ciutadans que sàpiguen en art, en filosofia, en espiritualitat, en història...
Disculpes pel sermó, però es que estem vivint un desballestament suïcida de la cultura.
Gràcies David per proposar aquest tipus de debats.
Salut!
El llibre que menciones de Schama, és extraordinari, estem d’acord. Pel que fa a la mercantilització de les nostres universitats, és una qüestió molt preocupant. Que els que dicten què cal estudiar-hi i què no siguin els poder econòmics, és un drama. Si el criteri imperant ha de ser l’econòmic i el productiu (en el sentit materialista, és clar), més val que pleguem. Vull llegir el llibre d’en Jordi Llovet sobre tot això, que en sembla que dóna les claus sobre el que està passant.
I no puc afegir res més al teu comentari, perquè estic totalment d’acord amb el que hi exposes. T’agraeixo molt que enriqueixis aquest blog amb els teus comentaris, Missatger! Jo voldria intentar fer el mateix amb el teu, però sovint hi escrius sobre temes dels quals no en sé res. Tanmateix, hi aprenc moltes coses. Salut!
...pobres humanitats!
i en quan al tema del mercat, totalment d'acord (per marxista que pugui sonar -cosa que a mi no em molesta gens ni mica- donada la meva caòtica hererodòxia marxiana bàsica).
La percepció de l'omnipresència mercantil és, ben segur, una deducció que es pot albirar des de qualsevol prisma mínimament humanístic i no només marxià o ideològicament radical, doncs el mercat comença a ser un dogma asfixiant que vés a saber on ens portarà.
El Llobet la clava molt, les seves columnes a EL PAIS (quadern de cultura) i tot el que està aixecant el seu llibre, són de visita "humanísticament" obligada.
Si les humanitats estan en perill, cosa certa, hauriem de convenir que el títol del llibre de Karl Krauss va de perles, ja que potser estem assistint als "darrers dies de la humanitat" (canviem humanitat per humanistica, i queda clavat).
Digressió (amb un cert control), formulació ben trobada. Visitarem els enllaços que has posat, desplegarem les ales i practicarem la digressió de blog en blog, de web en web.
Bon cap de setmana!
p.s. deixa'm que faci una digressió "descontrolada". Avui toquem fusta, rebem la visita del Blackburn Rovers. S'acosta el descens!
Tens raó, Àngel, que no cal ser marxista per detectar el mal que la instrumentalització del coneixement està fent arreu. I segurament en Kraus la va tornar a encertar. Tot i així, no sóc pessimista del tot perquè crec que sempre hi haurà qui, cansat de les certeses i promeses del mercantilisme, s’acostarà al dubte permanent dels clàssics, motor del progrés real.
I sobre la digressió hammeriana, molt em temo que se’ns han acabat les oportunitats per a no baixar de categoria. I això que estic convençut que hi ha equips molt pitjors que el nostre a la Premier League... què hi farem... (a mi sempre em quedarà el Tottenham, l'altre favorit anglès meu de tota la vida).
Jaime Vándor és una referència en la meva vida. Va ser professor meu d'hebreu i de literatura de l'Antic Testament. Excel·lent professor i millor persona, amb qui vaig poder gaudir molt a les seves classes i a casa seva. Ara fa temps que no el veig. Llàstima no haver sabut que us trobàveu amb ell, perquè t'hauria demanat de venir.
També va ser professor meu, Enric, encara que jo no feia Filologia hebrea. I subscric les teves paraules. A l’enllaç que hi ha al meu post hi trobaràs el blog del Sr. Vándor i allà hi ha el seu correu electrònic. Li pots escriure. Segur que li farà il·lusió. Amb la meva alumna i amb mi va ser extremadament amable i fins i tot em va trucar uns dies després de l’entrevista per preguntar-me com m’anava tot. Vam acabar xerrant de literatura comparada, una de les seves passions (i meva).
Conec el bloc, David. El gener de l'any passat vaig fer un petit apunt on el mencionava: Arbeit macht frei. Li escriuré.
Publica un comentari a l'entrada