diumenge, 11 de desembre de 2011

Dear Holmes

Es diu que cada època reinterpreta els clàssics i que aquestes reinterpretacions ens parlen tant del poder de l’obra com de la societat que l’acull o la reacull. Sovint, es tracta de recreacions que reflecteixen molt més acurdament l’època en què se situen que tots els telenotícies i 30 minuts del món.
Per exemple, Sherlock Holmes, el gran clàssic de la literatura de detectius. Se n’han fet i se’n fan pel·lícules i sèries. Doncs bé, aviat s’estrenarà la segona part de Sherlock Holmes de Guy Ritchie. N’hem vist el tràiler, la utilitat del qual, com passa ben sovint, rau en els efectes dissuasoris que ha estat capaç de generar. Aquest Sherlock és una mena de superheroi, amè, buit, espectaculament pla i insubstancial. La sort és que podem veure com colpeja els seus adversaris en slow motion. Entreteniment? La sèrie The Adventures of Sherlock Holmes (1984) és entreteniment.
El nostre Sherlock Holmes serà sempre Jeremy Brett (1933-1995), que va protagonitzar The Adventures of Sherlock Holmes durant deu anys. Elegant, neuròtic, amb la dosi justa d’ambigüitat, amanerat, excèntric, culte, contradictori, genial i, sobretot, anglès, Brett va portar la frase de Borges a l’extrem («Pensar de tant en tant en Sherlock Holmes és un dels bons costums que ens queden») i es va arribar a obsessionar tant amb el personatge que va crear un detectiu que, en alguns aspectes, millora el que apareix a les obres de Conan Doyle.


I per acabar, la inevitable falca musical. Avui, és clar, gentilesa de Thee Headcoats Sect.

12 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Sempre ens quedarà la literatura, la mare de tantes pel.lícules de filmoteca...

ricard ha dit...

Doncs no coneixia l'adaptació de 1984 que comentes... Certament, el nou Sherlock Holmes sembla més un superheroi, però en descobrir, pel tràiler, que hi surt Noomi Rapace, fins i tot m'han entrat ganes de veure-la. Salut!

P.S. Estic treballant en l'article d'en Rohmer -i revisant algunes de les seves pel·lícules-. Espero tenir-lo acabat abans no torni el bon temps.

GLÒRIA ha dit...

Ni en literatura ni en cinema he seguit mai el personatge de Holmes i, tanmateix, em cau rebé. Observo quasi sense fixar-m'hi que cites a Borges ara sí, ara també. Me n'alegro perquè tenir a Borges tan present garanteix lucidesa i a tu et fa efecte.
Una abraçada, David!

SU ha dit...

Efectivament, el nostre Sherlock Holmes TAMBÉ serà sempre Jeremy Brett...

Encantada de coincidir.

Abraçada,

SU

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

impresionant video... per raons més obvies que mai.
Totalment amb aquest elemental WATSON i amb els teus arguments sobre aquest remake que em posa en guàrdia.

Salut i anglofilia.

Lior ha dit...

No he sentit mai gaire passió per la novel·la negra ni per la detectivesca, però si per les interpretacions que en fan els actors anglesos. Dominen els matisos com pocs, que és, justament, el que falta en les versions matusseres i siderals d'en Richie i companyia. Em passa el mateix amb les d'en James Bond (no us diré quin és el meu preferit, però), i deu ser l'edat, però aquelles sèries angleses dels 70's i 80's... Pesen els kilos... i els anys!

Quan sigui a casa vull fer algun altre comentari sobre Hores angleses, amb le teva vènia.

David ha dit...

Sí, Teresa. Encara que sempre és d’agrair quan les adaptacions cinematogràfiques estan fetes amb rigurositat i sense tenir en compte les modes.

És una sèrie de Granada televisió. Va durar deu anys i aquí TV3 la va passar més d’un cop, crec. Sento no saber qui és la Rapace.
Gràcies per dir-me això de l’article, Ricard. No hi ha pressa. Ara: encara que imperceptiblement, El Funàmbul ha començat a moure’s.

No n’he sigut mai un devot, d’en Holmes, jo tampoc, Glòria. Ara: em fa gràcia. Sobre el que dius de Borges, és difícil no tenir-lo present un cop l’has llegit. Llegir-lo et fa veure les coses de manera diferent. Una abraçada!

Jo també m’alegro de coincidir amb tu SU. No he vist tots els intèrprets d’en Holmes, però no puc dissociar la imatge d’aquest detectiu de la d’en Brett. El va encarnar a la perfecció. Salut!

Són els signes dels temps, Àngel. Molt de soroll per no res. Tot bon anglòfil sap distingir el gra de la palla en qüestions com aquestes. Salut!

A mi el que em passa, Lior, és que, sovint, em perdo amb aquest tipus de novel·les. I amb les pel·lícules em passa tres quarts del mateix. El que no em passa quasi mai per alt és la capacitat de la majoria d’actors britànics per brodar segons quins papers.
Si no vols dir el teu Bond preferit és que dissentim, Lior. El meu és, és clar, Connery. I no admeto rèpliques.
I tens tota la vènia del món per comentar el que vulguis, Lior, i si és sobre aquest magnífic llibre, encara més.

Hasbarats ha dit...

Alleluia, per fi discrepem!! Odio Sherlok Holmes i odio James Bond. L'un i l'altre són fruit de dues ments prodigioses i, alhora, ambdós personatges són igualment repulsius. Pretenciosos, repel·lents, saberuts, fruit de l'estúpida convicció que l'Imperi britànic paria criatures superiors. Dos cretins suposadament sofisticats. Dos imbècils creguts nascuts per enviar-los a cagar a la via.

Els meus baixos instints em duen a desitjar una agradable trobada amb el Doctor No o a premiar el Doctor Watson amb un alt càrrec veritablement important d'Interior i esperar com es venja per mitjà de la seva modesta i honesta labor de la impostura del seu sofisticat maltractador.

Pel que fa al bonàs d'en Jeremy Brett, només puc afegir que -efectivament- va servir meravellosament el personatge amb tota la seva professionalitat i, probablement, amb moltes ganes i molta il·lusió. Malauradament, els responsables de la sèrie no van ser capaços de frenar els seus excessos pel que fa a la sobreactuació i al plumero resultants.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

ricard ha dit...

Noomi Rapace feia el paper de Lisbeth Salander en l'adaptació cinematogràfica de "Los hombres que no amaban a las mujeres" i era, amb molta diferència, el millor de la pel·lícula.

J.Mateu ha dit...

Hasbarats, tot el que dius d'en Bond i en Holmes és perfectament aplicable a qualsevol heroi homèric, a Samsó o a tans i tans herois de la nostra cultura que no són res més que aixó (i cito)"... personatges són igualment repulsius. Pretenciosos, repel·lents, saberuts, fruit de l'estúpida convicció que l'Imperi britànic [Edit: o Grècia, o Kriptó, ja posats] paria criatures superiors. Dos cretins suposadament sofisticats. Dos imbècils creguts nascuts per enviar-los a cagar a la via."
Es a dir, que cumpleixen al meu entendre perfectament amb la definició d'heroi :-)
Ara bé, si demaneu un Martini amb vodka sapigueu que tan hi fa si és sacsejat o remenat: el que cal vigilar és que els licors no siguin pas de garrafa :-D

Enric H. March ha dit...

Sense cap mena de dubte, Jeremy Brett. Per l'actor i perquè em sembla el més proper al Holmes que jo m'he construït llegint Conan Doyle.

David ha dit...

Ha costat però el dia ja és aquí! Hasbarats i David, dissenteixen! Jo no odio, ni en Holmes ni en Bond. Sóc un anglòfil empedreït. Tot i així, m’ha fet molta gràcia la manera com els descrius a aquest parell perquè, en part, t’he de donar una mica la raó. Si algú ho havia de dir, m’alegro que hagis estat tu, Hasbarat.

Gràcies per l’aclariment, Ricard. No he vist aquesta pel·lícula. Això és d’un d’aquells llibres tan famosos d’un escriptor suec, oi? (No és que em faci l’interessant, és que no recordo com es deia, de debò.)

A mi Samsó sempre m’ha caigut bé, Jesús. Me l’imagino com una mena d’Othello jueu, no sé per què. Salutacions!

M’alegro de coincidir amb tu Enric. Ara mateix ja no puc separar el Holmes d’en Conan Doyle de Brett.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA