dissabte, 3 de desembre de 2011

Antics contra moderns 19

Praga, 15-10-1916

«Amor meu, un dia tan bonic i jo a l’oficina. [...] Avui un altre cop sense notícies. Sovint em dius que no reps carta, però després no menciones que la carta no rebuda t’arriba l’endemà. I ha de ser així perquè t’escric cada dia. [...]»

Franz Kafka va dedicar molt més temps a escriure cartes que no pas a cap altra cosa. Quan no les rebia Felice Bauer, les rebia Milena Jesenská, Dora Diamant, Grete Bloch, Max Brod o Kurt Wolff. Curiosament, la seva carta més famosa ―Carta al pare― no va arribar mai al seu destinatari (coses de mares). Pels que llegiríem fins i tot la llista de la compra de l’autor txec, és una gran sort que gran part d’aquesta correspondència s’hagi conservat.


De cartes que han acabat sent llegides per molta més gent de la que el remitent s’hauria imaginat mai, n’hi ha moltíssimes. Alguns exemples triats òbviament a l’atzar: Gershom Scholem-Walter Benjamin, Gershom Scholem-Hannah Arendt, Joseph Roth-Stephan Zweig, Mercè Rodoreda-Joan Sales, Anton Txèkhov-Maria Txèkhova, Gustave Flaubert-Ivan Turguènev, Albert Einstein-Mileva Marić. La llista no s’acaba mai.
Segurament el més important ―perquè no es pot saber― és: si Milena Jesenská hagués rebut un correu electrònic de Franz Kafka, li hauria fet la mateixa il·lusió?

  Please Mr Postman by Martha Reeves & Vandellas on Grooveshark

16 comentaris:

Miraculosa Miró ha dit...

Sí! Cada vegada que reps un correu electrònic és un salt al cor. També cal dir que tens desi.lusió quan veus que tots els que hi ha en aquell moment els pots llençar a la paperera; res de diferent a la bústia de paper, on només hi ha notificacions bancàries.
Ara bé, reps més correus electrònics que t'interessen que cartes no rebies abans de l'era informàtica.

Ves que et dic, el meu home i jo no ens havíem escrit mai res en paper; en canvi ara intercanviem algun correu afectuós! :-)

David ha dit...

Res a fer, Miraculosa: amb això dels antics i moderns no hi ha manera de posar-nos d'acord.
A mi m'agrada pensar que Jelenská hauria preferit una carta amb la lletra angulosa i nerviosa de la imatge, que unes lletretes impersonals, per molt profund que fos el significat en ambdós casos.
Rebem més correus electrònics que cartes, pot ser, però, com dius, de realment interessants, ben poquets.

marta (volar de nit) ha dit...

Trobo molt a faltar les cartes. Les cartes, el paper, la tinta, la lletra rodona o estirada, ens acompanyaran tota la vida, els correus electrònics desapareixen. És una llàstima tota la literatura epistolar que sembla que ja no pot existir perquè l'ús que fem del correu electrònic li ha pres el lloc.

GLÒRIA ha dit...

Però, David, quan hi l'amor pel mig ens escriguin amb tinta o a cop de tecla electritzada, el sentiment sap trobar-hi la poesia i la sublimitat necessàries.
És molt bonic això de cartes manuscrites que amb el temps enreogeixen i les guardem en una capsa lligades amb una cinta vermella però, no podem imprimir els actuals missatges amorosos i donar-los un destí similar? No podem obrir una carpera virtual que tregui xispes?
Milena Jesenska era una dona molt moderna i li hauria encantant rebre missatges de fkafka@escarbatet.tx...
Una abraçada!

GEMMA ha dit...

Crec que sí, la forma en aquests casos no és el més important, encara que reconec que rebre una nota dins un sobre de paper sempre tindrà un encant que espero no es perdi mai.

Bon diumenge, David.

Lior ha dit...

Quin canvi generacional! Avui, si un jove (joveníssim, vull dir, no de la segona o tercera joventut com jo...) rep una carta de paper, no deu saber ni com obrir-la. L'emoció pot ser la mateixa (més o menys), però el canvi de format paper a format electrònic és, també, un canvi de formes, de percepció de les coses. Em temo que el format, malgrat que no m'agradi admetre-ho, pot marcar una gran diferència. Parlo d'un cert ús de la paraula, d'una cura en l'ús de la paraula que el format electrònic desconvida a fer. I això que, paradoxalment, és més fàcil l'escriptura (i reescriptura) en un format que en l'altre.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Estimat David, la Milena d'avui hauria rebut amb il.lusió els emails de Kafka. És clar que encara l'hauria fet més contenta trobar-se un sobre a la bústia de casa! Un regal inesperat, a dia d'avui, que la jove hauria considerat en el seu valor exclussiu...
(parèntesi: en l'origen de la meva literatura hi ha moltes cartes...)

Patricia ha dit...

Parlant d’amor, no té cap importància la forma, són les paraules i les sensacions que et poden despertar les que veritablement conten.
A mi m’agradava moltíssim escriure cartes ( més que res e-mails) i crec que el meu matrimoni va ser el resultat molts mails (que encara atresoro) com de hores de xat. Fa quatre anys jo vivia en l’Argentina, i fa una mica més de sis anys ni pensava que m’enamoraria de un català, però així és la vida de sorprenent...
Les emocions tenen la mateixa intensitat quan els impulsos elèctrics neixen d’un ordinador que quan ho fan de la proximitat del teu estimat.

novesflors ha dit...

M'has fet venir al cap la pel·lícula "Tens un e-mail".
Crec que la il·lusió hauria estat la mateixa.

Enric H. March ha dit...

Saps, tinc còpia de totes les cartes que he escrit a la meva vida. No em pronunciaré sobre la seva bondad o no, ni si lamento que ja no se n'escriguin. Sí que diré que quan les rellegeixo em resulten doloroses, i les meves, com si fossin d'un altre.

David ha dit...

És clar, Marta. Ho veig com tu. La carta va generar fins i tot la novel·la epistolar del S.XVIII amb Goethe, Rousseau, Richardson... No sé pas si del correu electrònic en sorgirà un gènere literari, però em fa la sensació que no.

Entenc que el primordial és el que les paraules transmetin (en aquest cas sobretot si són sinceres), però no puc evitar de lligar el missatge al mitjà. Vull dir que les mateixes paraules, manuscrites o impreses, poden arribar a emocionar semblantment però si he d’escollir, em quedo amb les primeres que fan que la distància amb el remitent sigui més curta. I m’encanta l’adreça de l’amic Franz! Una abraçada expressada amb caràcters d’impremta, Glòria!

Forma i contingut, oi, Gemma? El millor és que la primera acompanyi el segon. Però la vulgarització de la forma acostuma a comportar una vulgarització del contingut. Bona nit, Gemma.

El mitjà influeix en el missatge? Segurament sí, oi, Lior? La immediatesa del correu electrònic és molt còmoda es clar, però elimina l’espera, que és incòmoda però, si ens hem de refiar de Kafka, angoixadorament estimulant.

La il·lusió no la nego pas, Teresa. Però hi hauria matisos diferents? Em fa la sensació que potser sí. Hi ha regals i regals i l’embolcall té la seva importància. (Aconseguir millorar en la presentació d’aquest embolcall m’imagino que ha d’ajudar alhora de dedicar-se, després, a altres gèneres.)

El més important és el contingut, és clar, i si parlem d’amor, encara més. El teu exemple ho deixa ben clar, oi, Patricia? M’alegro molt que la fredor dels impulsos elèctrics es veiés superada per l’emoció dels qui els utilitzàveu. Sigui com sigui, em fa feliç comprovar com les paraules tenen tanta força que estan molt per sobre del mitjà que emprem per comunicar-les.

No l’he vista, Novesflors. Però em sona. Al final encara em convencereu d’imaginar-me Milena rebent un correu de l’escarbatet, com diu la Glòria!

Jo no en tinc còpia, però entenc perfectament la sensació que descrius, Enric. Quan rellegeixo qualsevol cosa que hagi escrit fa molt de temps (diaris, etc.) és talment com si no fos jo. I ho era, però no m’hi reconec. Potser algun dia, em passarà amb aquest blog. De fet, en algunes entrades, ja em passa una mica.

viu i llegeix ha dit...

el missatge i el missatger és el que val. Tinta? paper? pantalla? tan és. Els emails importants els guardo com un tresor

David ha dit...

Missatge i missatger és el que més val, però continuo creient que la forma té la seva importància. Sento ser tan tossut.
Però sí: hi ha correus electrònics que són un tresor.

El missatger ha dit...

Gràcies per valorar-me amb tanta generositat. Jo també us estimo.
Salut!

Allau ha dit...

David, cert que les cartes crearen un nou gènere literari dins de la ficció, però era una època que, en matèria de novel·la, tot estava per fer. Ara també hi ha novel·les que estan escrites a partir de correus electrònics i no veig perquè haurien de ser inferiors.

Potser sí que la possibilitat d'una comunicació immediata ens ha llevat aquella premeditació dels correus d'abans, però ens ha estalviat també aquelles esperes angoixades plenes de malentesos.

David ha dit...

És cert que apareixes a quasi cada comentari, Missatger! Que n'ets, d'important! Salut!

No sabia que hi hagués aquest tipus de novel·les, Allau. I tens raó que no hi ha cap motiu per avançar que haurien de ser pitjors.
I és cert que l'espera generava malentesos i angoixes que ara ens estalviem. La il·lusió, però, continuo creient que no era la mateixa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA