diumenge, 1 de gener de 2012

Antics contra moderns 20


10 comentaris:

novesflors ha dit...

Tot depén de l'horitzó d'expectatives, perquè l'automòbil que ens mostres en el seu temps devia ser la modernitat més absoluta.

Miraculosa Miró ha dit...

Comencem bé! D'acord!

Quadern de mots ha dit...

Per la vitrina el cotxe, per les mans la psp. Suposo que d’aquí a uns anys el cotxe compartirà vitrina amb la psp i, qui sap què tindrem a les mans o al cap o vés a saber. (de moment jo no en tinc cap dels dos).
Bon Any!!!

Clidice ha dit...

mmmmmm "aquest nen no farà mai res de bo, sempre jugant amb aquest estri infernal, un cotxe! quins acudits! després, és clar, voldrà pujar-ne a un i es matarà i, a més, amb tant de cotxet els estudis què? eh! que no ens en sortirem amb la criatura tot el dia cotxet amunt i avall, que ni parla amb la gent, només vinga fer soroll de motor ..." ^^

Personalment, on hi hagi un bon colt 45 de plàstic, que es treguin tots els cotxets i les psp's del món :)

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ah, David! M'exalta el vell i m'enamora el nou, que deia el mestre Foix.

David ha dit...

És cert, Novesflors, és el que diu la Clidice, també. Tot i així, trobo que la modernitat del cotxe no resta tanta imaginació al nen com les pantalletes d'ara.

Any nou, vida nova, Miraculosa! A veure quant dura la coincidència! Em temo que no pas gaire...

Bon any Quadern de mots! Sí, vés a saber què hi haurà quan la PSP ocupi vitrines de museu. Si encara hi sóc, hauré de reactualitzar el blog, llavors.

Ai, Clidice, ara m'has fet anar molt enrere: l'enveja que tenia jo de l'escopeta de plàstic que el meu veí brandava amunt i avall... Els meus pares no me'n van comprar mai cap. "Amb les armes no s'hi juga ni de broma", deien. La seva intenció era bona, però.

Sento no coincidir gaire amb el mestre Foix, Teresa. A mi el nou no acostuma a enamorar-me gaire.

viu i llegeix ha dit...

els nens que encara són nens, encara juguen amb les cotxets i fan bruum bruum .....quan s'espatllen una mica ( els nens, no els cotxes de joguina) passen a les pantalletes

David ha dit...

La sensació, però, és que els nens deixen de ser nens cada cop més d'hora. Els espatllem ben aviat.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Com sempre passa amb aquesta secció, em quedo amb "el món d'ahir", què hi farem, a la meva edat ja no necessito estar frenèticament lligat a les tendències que marca la revolució(?) tecnològica. A vegades em venen ganes de reivindicar l'espectre dels vells ludites britànics. Imagino guerrillers nocturns substuint els centres comercials per mercats a les places, recuperant les fogueres de Sant Joan i recuperant el carrer com espai de joc i tertúlia. Però em conformo amb remenar les caixes i arxius del nostre passat...

David ha dit...

Sempre m'han atret els ludites, Àngel. És un moviment que s'ha d'estudiar amb atenció. I jo també quedo amb el món d'ahir. Tot i saber que el que hi ha ara també serà d'ahir ben aviat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA