diumenge, 29 de gener de 2012

Virgilis

Tenint en compte els índexs de lectura d’aquest país i la situacó enconòmica general, és molt gratificant comprovar la gran quantitat de petites editorials que hi publiquen regularment llibres d’una qualitat excel·lent. La darrera editorial que hem descobert és barcelonina i es diu Ediciones del subsuelo. S’autodefineixen (cautelosament) com a modestos Virgilis que ens volen acompanyar per això que es diu modernitat. De moment, se’ns acudeixen poques companyies més interessants. 
Que el primer llibre que hagin decidit publicar sigui una traducció de Satire et prophétieLes voix de Karl Kraus, escrit pel filòsof francès Jacques Bouveresse l’any 2007, és tota una declaració de principis (que hagin triat el castellà, també ho deu ser, segurament). El seu catàleg es completa, de moment, amb dos llibres més que mantenen el nivell de qualitat i d’exigència: la novel·la Un grito sin voz de Henri Raczymow i Exégesis de una leyenda. Lecturas de Kafka de Stéphane Mosès. Estarem molt atents a tot el que continuïn publicant. 

8 comentaris:

Lior ha dit...

He pres nota. Dels llibres (:-d_) i dels principis (:-b).
L'altre dia vaig trobar un assaig de Gombrowicz a la Laie, Contra los poetas, editat per sequitur. No m'hi vaig poder resistir, però em fa pavor posar-m'hi. En saps/sabeu res? No em provocarà pas una depressió? Només fullejant-lo, li fa una repassada a La Commedia... 8-\

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Aquestes editorials petites ens procuren aliment d'alta qualitat... Que durin!

GLÒRIA ha dit...

Si tenen èxit, com mereixerien veint el què, tan acuradament publiquen, no perdem l'esperança de que, un dia, afegeixin el català per els seus llibres.
Abraçada, David!

Enric H. March ha dit...

Caldrà estar atents. Gràcies per l'avís.

Lior, fa dies que no em dius res... Alguna te'n dec haver fet.

Evocacions ha dit...

Lior, de Gombrowicz potser el millor és Ferdidurke. Contra los poetas és un fulletó molt recomanable. No et deprimirà sinó que compartiràs (amb mal de panxa) aquell aire d'importància que es donen alguns escriptors. No t'oblidis de llegir les paraules finals (en aquesta edició no sé on estan col.locades, potser la contraportada, potser on sigui,, però una vegada finit el llibre). Que ho disfrutis.

Lior ha dit...

Enric, que dius que què? Quina me'n pots haver fet? Ho dius de broma, oi?

Evocacions, gràcies per animar-me. Prenc nota de Ferdidurke. Sempre tinc reserves de protector estomacal, que per l'ego d'alguns escriptorets deu fer el mateix efecte que, posem pel cas, alguns polítics... :-))
Ja et contaré com m'ha anat.

Enric H. March ha dit...

Lior, és broma, és clar!

Res. Que feia temps que no sabia res de tu.

David ha dit...

No he llegit mai res de Gombrowicz, Lior. Sort que l’Albert, del blog Evocacions, et pot respondre. El títol és provocador, com tinc entès que era ell.

Sí, Teresa, sort d’elles. Les hem de cuidar perquè durin molt.

Potser sí, Glòria, i faran com Minúscula. No sóc ningú per jutjar una decisió com aquesta, però és ben evident que si el criteri fos sempre el d’arribar al màxim nombre de gent, tothom hauria de publicar en anglès i en xinès. Una abraçada!

De res, Enric. No sé si en Lior no et diu res, però el que darrerament no ho fa sóc jo, i em sap molt greu perquè els teus blogs són de visita obligada. Quan vagi una mica més descansat de feina intentaré compensar aquesta aparent oblit.

Moltes gràcies, Albert. Sempre va bé que algú amb criteri et guiï una mica quan no es coneix un autor determinat.

Per cert, que em vull disculpar amb tots els qui teniu blog i comenteu ben sovint per aquí perquè darrerament no comento amb gaire freqüència les vostres entrades. Estic tan enfeinat que no tinc gens de temps per visitar-vos amb la calma necessària. Tant de bo aviat pugui fer-ho. Salut i gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA